El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

La mort del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà que s’ha estès a nous fronts. En resposta a l’assassinat, Hezbollah va llançar atacs amb drons i míssils contra Israel, provocant una reacció immediata de Tel-Aviv. L’exèrcit israelià va executar un bombardeig intensiu sobre el sud del Líban i els suburbis de Beirut, causant almenys 31 morts. El cap de l’estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat el pas a una “ofensiva sostinguda”, mentre que el ministre de Defensa ha marcat com a objectiu el líder de Hezbollah, Naim Qassem. Paral·lelament, des dels Estats Units, Donald Trump adverteix que la “gran onada” d’atacs encara ha d’arribar. El conflicte s’ha expandit regionalment, amb un atac a la base militar britànica d’Akrotiri a Xipre, alimentant el temor d’una guerra a gran escala.

Els Estats Units i Israel han llançat un atac conjunt contra l’Iran que, segons el president Donald Trump, s’allargarà diverses setmanes amb l’objectiu de destruir les seves capacitats militars. L’ofensiva ja ha provocat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i més de 555 víctimes mortals, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Aquesta escalada militar és el resultat de l’agreujament de les tensions arran del programa nuclear de Teheran. El conflicte es va intensificar quan Trump va retirar unilateralment els EUA de l’acord nuclear del 2015, un pacte de l’era Obama que limitava l’enriquiment d’urani a canvi de l’aixecament de sancions. La ruptura de l’acord va portar l’Iran a reprendre el seu programa, desencadenant negociacions fallides i atacs previs a instal·lacions nuclears, fins a arribar a l’operació actual, que Trump qualifica d’última oportunitat per evitar que el règim iranià obtingui armes nuclears.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.

Un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, justificat pel president Donald Trump com una mesura per evitar que el país aconsegueixi una arma nuclear, ha provocat una greu escalada de tensió a l’Orient Mitjà. L’ofensiva ha causat més de 200 morts i 747 ferits en 24 províncies iranianes, segons la Mitja Lluna Roja. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat centenars de projectils contra bases nord-americanes a la regió i ha anunciat el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on circula aproximadament una quarta part del petroli mundial. Aquesta acció, tot i no ser encara oficialment efectiva, amenaça de paralitzar el trànsit petrolier i generar un fort impacte econòmic global, amb previsions que el preu del cru es dispari i provoqui una onada d’inflació.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

Els Estats Units i Israel han llançat una operació militar conjunta per aire i mar contra l’Iran, amb l’objectiu declarat d’enderrocar el règim dels aiatol·làs. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat “una gran operació de combat”, instant la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes i la població a iniciar una revolució per assolir la seva llibertat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport a l’ofensiva, anomenada “Rugit del Lleó”. Com a resposta, l’Iran ha llançat diverses onades de míssils balístics contra Israel i ha atacat bases militars nord-americanes a Qatar, Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. S’han registrat explosions a ciutats iranianes clau com Teheran. En l’àmbit internacional, el ministre espanyol José Manuel Albares ha demanat una desescalada i respecte al dret internacional.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.