El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha estat capturat a Caracas en una operació militar dels Estats Units i traslladat, juntament amb la seva dona Cilia Flores, a Nova York per ser jutjat en un tribunal federal per acusacions de narcoterrorisme i tràfic d’armes. A Veneçuela, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha assumit la presidència interina per ordre del Tribunal Suprem de Justícia, mostrant disposició al diàleg. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat una forta controvèrsia internacional. Nombrosos experts l’han qualificada com una violació del dret internacional, argumentant que atempta contra la sobirania estatal i la immunitat dels caps d’estat. La Xina ha exigit el seu alliberament immediat i el Consell de Seguretat de l’ONU ha convocat una reunió d’urgència per debatre el que es considera un “precedent perillós”.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.