La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.

Els Emirats Àrabs Units (EAU) han anunciat la seva retirada de l’OPEP a partir de l'1 de maig per guanyar autonomia productiva en plena crisi geopolítica a l’estret d’Ormuz. Aquesta decisió, considerada un “cop dur” per al càrtel, permetria als EAU, el seu tercer major productor, incrementar la producció fins a 1,5 milions de barrils diaris addicionals. En la seva primera reunió sense els Emirats, l’OPEP+, liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia, va acordar un augment simbòlic de 188.000 barrils diaris a partir de juny per intentar estabilitzar el mercat. Tanmateix, l’impacte d’aquesta mesura és limitat a causa del bloqueig d’Ormuz, que ja ha disparat el preu del cru a màxims de quatre anys. Aquesta situació debilita l’OPEP i beneficia principalment els Estats Units i Rússia, que han augmentat les seves exportacions.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat dràsticament arran del tancament parcial de l’estret d’Ormuz. El president Donald Trump ha emès un ultimàtum, ajornat diverses vegades, exigint la seva reobertura sota l’amenaça d’atacar infraestructures civils iranianes, arribant a advertir que “morirà tota una civilització”. Aquest discurs bel·ligerant no ha convençut els mercats, provocant una forta pujada del preu del petroli, amb el barril de Brent superant els 108 dòlars, i caigudes generalitzades a les borses mundials. Com a resposta, l’Iran ha atacat instal·lacions energètiques a països del Golf com Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i la Guàrdia Revolucionària ha tallat les comunicacions extraoficials amb Washington, assegurant que establiran un “nou ordre” al golf Pèrsic.