La Marina francesa ha interceptat un petrolier al mar Mediterrani per la sospita que forma part de la flota fantasma russa. Segons va anunciar el president Emmanuel Macron, l’embarcació, procedent de Rússia i que presumptament navegava sota una bandera falsa, contravenia les sancions internacionals que prohibeixen l’exportació de petroli rus. L’operació es va realitzar a alta mar amb la col·laboració de països aliats i respectant la Convenció de l’ONU sobre el dret de mar. El vaixell ha estat desviat i s’ha obert una investigació judicial. Macron va subratllar que les activitats d’aquesta xarxa il·lícita, que ha crescut exponencialment, contribueixen a finançar la guerra d’agressió contra Ucraïna i que no es toleraran violacions del dret internacional ni de les sancions imposades per la Unió Europea.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

La insistència del president dels Estats Units, Donald Trump, per adquirir Groenlàndia ha provocat una greu crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que ha centrat el debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Trump ha escalfat l’ambient abans de la seva arribada publicant missatges privats del president francès, Emmanuel Macron, i amenaçant amb nous aranzels als països que s’oposin a la seva annexió, que considera fonamental per a la seguretat mundial. La resposta europea ha estat contundent: Macron ha declarat que no cedirà a la intimidació, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat una rèplica “ferma, unida i proporcional”. Brussel·les es planteja activar el seu instrument anticoerció, conegut com a “bazooka”, com a represàlia. Mentrestant, Trump ha confirmat una reunió a Davos per abordar la qüestió.

En una reunió a París, la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna ha acordat un paquet de garanties de seguretat legalment vinculants per a Ucraïna, amb el suport dels Estats Units. Aquest acord inclou la creació d’un mecanisme de vigilància d’un eventual alto el foc liderat per Washington i el compromís de formar un exèrcit ucraïnès de 800.000 efectius per dissuadir futures agressions. França i el Regne Unit han expressat la intenció d’enviar tropes al país un cop s’assoleixi la pau, mentre que Alemanya les desplegaria en un país veí. En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a la participació de militars espanyols en una missió de pau. Aprofitant la seva compareixença, Sánchez també ha condemnat enèrgicament l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, qualificant-la de “precedent terrible i perillós”, i ha rebutjat les amenaces de Donald Trump sobre la sobirania de Dinamarca.

El Tribunal Correccional de París ha condemnat deu persones per una campanya de ciberassetjament contra la primera dama francesa, Brigitte Macron. Els acusats han rebut penes d’entre quatre i vuit mesos de presó suspesa, que només hauran de complir en cas de reincidència, i hauran d’abonar solidàriament una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La condemna es deu a la difusió de notícies falses i comentaris maliciosos, principalment la teoria conspirativa que afirmava que havia nascut home amb el nom de Jean-Michel Trogneux, a més d’insults sobre la seva diferència d’edat amb el president. Aquesta sentència, que també inclou una pena de presó ferma per a un acusat que no va comparèixer, s’emmarca en la decisió dels Macron de portar aquests atacs als tribunals, una estratègia que també inclou una demanda contra la influenciadora nord-americana Candace Owens.

El Museu del Louvre ha estat l’escenari d’un audaç robatori on quatre lladres van sostreure vuit joies de l’època napoleònica, valorades en 88 milions d’euros. L’operació, executada en set minuts a plena llum del dia amb una grua per accedir a un balcó, ha destapat greus deficiències de seguretat que ja havien estat denunciades. La directora del museu, Laurence des Cars, ha admès que el sistema de vigilància exterior era “molt insuficient”, amb càmeres mal orientades que no cobrien l’accés dels lladres. Aquest incident posa de manifest problemes estructurals, com la reducció de 200 llocs de treball en vigilància denunciada pels sindicats i la lenta aplicació de les recomanacions d’una auditoria de seguretat del 2021. Com a resposta, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria dins del museu i va presentar la seva dimissió, que va ser rebutjada pel president Emmanuel Macron.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat a la presó de La Santé a París, convertint-se en el primer exmandatari de la història de la República Francesa a ser empresonat. La condemna és de cinc anys per un delicte de finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, després que la justícia determinés que va rebre fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la sentència ha estat recorreguda, el jutge va ordenar la presó provisional per l’“extrema gravetat” dels fets. Sarkozy defensa la seva innocència, al·legant ser víctima d’una “persecució política” i un “escàndol judicial”. Complirà la pena en una unitat d’aïllament per raons de seguretat, una mesura recolzada pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin. L’actual president, Emmanuel Macron, es va reunir amb ell per motius “humans” abans del seu empresonament.