Un estudi recent del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la sexualitat a Espanya revela que gairebé un de cada quatre ciutadans (24,6%) no ha mantingut relacions sexuals en l’últim any, principalment per falta d’interès o desig. Malgrat aquesta dada, una àmplia majoria (73,5%) considera que tenir una relació sentimental és clau per a una vida satisfactòria. L’enquesta indica que un 30,6% de la població és soltera, i més d’un terç d’aquest grup desitja continuar així. Mentre que la monogàmia és el model predominant, pràctiques com el poliamor o les relacions obertes són minoritàries, i menys del 5% ha participat mai en una orgia. L’estudi també destaca que més de la meitat dels enquestats (58,5%) ha utilitzat productes eròtics per enriquir la seva vida sexual, tot i que rebutja majoritàriament l’ús de robots amb finalitats sexuals.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran ha culminat amb la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei, generant una situació marcada per la incertesa i les declaracions contradictòries del president Donald Trump. A través de diverses entrevistes, Trump ha exigit participar directament en l’elecció del nou líder iranià, rebutjant explícitament el fill del difunt, Mojtaba Khamenei, i aspirant a replicar el model de transició de Veneçuela. Les justificacions de l’atac han variat constantment, des d’amenaces imminents i el programa nuclear fins a un atac preventiu, una versió que el mateix Trump va contradir després que la suggerís el secretari d’Estat Marco Rubio. Enmig d’aquesta gestió caòtica, el president nord-americà també ha atacat durament Espanya per la seva negativa a cedir les bases de Rota i Morón per a l’ofensiva militar.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran de l’operació militar contra l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya de “perdedora” i “molt hostil” amb l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva i a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón. Aquestes crítiques han estat secundades pel president d’Israel, Isaac Herzog, que acusa el govern espanyol d’incomplir els seus compromisos. En resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut la seva posició, qualificant la intervenció d’ “extraordinari error” que està “fora de la legalitat internacional”. Sánchez defensa la compatibilitat de la seva postura de “No a la guerra” amb l’enviament d’una fragata a Xipre com a gest de solidaritat defensiva, i ha mostrat “absoluta tranquil·litat” davant possibles represàlies, anunciant que compareixerà al Congrés.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.

La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.