Segons un informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el càncer de pulmó s’ha convertit per primera vegada en la principal causa de mort per càncer en dones a Espanya, superant el de mama, una tendència atribuïda a la incorporació tardana de les dones a l’hàbit del tabac. Tot i que el càncer de pit continua sent el més diagnosticat, el de pulmó resulta més letal per la seva detecció en fases avançades. Paral·lelament, creix la preocupació per l’augment de la incidència de tumors en adults joves, especialment en dones, un fenomen global vinculat a estils de vida com el consum d’ultraprocessats, l’obesitat i el sedentarisme. Malgrat l’increment general de casos, impulsat també per l’envelliment poblacional, les taxes de supervivència en tumors com el de mama han millorat gràcies als avenços en la detecció precoç i els tractaments.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.

El Ministeri de Consum ha imposat una sanció de 64 milions d’euros a la plataforma Airbnb per publicitar més de 65.000 habitatges turístics sense la llicència corresponent. La investigació va detectar anuncis amb números de registre falsos o inexistents, a més de publicitat enganyosa sobre la naturalesa jurídica dels amfitrions. Aquesta multa, que esdevé ferma en la via administrativa, és la segona més elevada que ha imposat l’organisme, només superada per la de Ryanair. A més de la sanció econòmica, calculada com a sis vegades el benefici il·lícit obtingut, Airbnb està obligada a eliminar els continguts il·lícits i a fer pública la resolució. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat l’acció, subratllant que cap empresa pot operar per sobre de la llei i criticant els models de negoci que perjudiquen el dret a l’habitatge.

Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha confirmat la retirada d’Espanya del Festival d’Eurovisió 2026 després que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) permetés la participació d’Israel. La decisió, anunciada pel president d’RTVE, José Pablo López, es fonamenta en la situació humanitària a Gaza i en l’ús polític del certamen per part d’Israel, a qui acusa d’incomplir sistemàticament les normes i influir en el televot. Tot i que la UER va proposar noves mesures per millorar la transparència, com la reducció de vots per persona i la recuperació del jurat a les semifinals, RTVE les va considerar insuficients perquè no sancionaven Israel. Com a conseqüència, Espanya no emetrà el festival i s’uneix al boicot d’altres països com Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos, en un context de creixent politització del concurs.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el seu informe biennal sobre Espanya, insta el país a aprofitar el creixement econòmic per dur a terme una “consolidació fiscal” i reformes estructurals. Segons l’informe, presentat pel secretari general Mathias Cormann i el ministre Carlos Cuerpo, aquestes mesures són clau per afrontar “futurs xocs”, com l’increment de la despesa per l’envelliment de la població, que es preveu que superi el 25% del PIB el 2050. Entre les principals recomanacions, l’OCDE proposa ajustar el sistema de pensions a l’esperança de vida i ampliar el període de càlcul de la prestació, a més d’incentivar l’allargament de la vida laboral. En l’àmbit fiscal, suggereix apujar impostos indirectes com l’IVA sobre els carburants i eliminar exempcions fiscals a les empreses. Finalment, l’organisme adverteix de l’alta percepció de corrupció i demana un nou pla anticorrupció.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment sancionador contra Espanya per la multa de 179 milions d’euros imposada a cinc aerolínies (Ryanair, Vueling, EasyJet, Norwegian i Volotea) que cobren suplements per l’equipatge de mà i per la reserva de seients contigus per a dependents. Brussel·les argumenta que aquesta sanció restringeix la llibertat de les companyies per fixar preus, un dret emparat per la normativa comunitària. En resposta, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha qualificat la decisió de “lamentable” i ha assegurat que el govern defensarà la llei espanyola, que prohibeix aquests recàrrecs, fins a les últimes conseqüències, incloent-hi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta disputa s’emmarca en un context on l’Agència Catalana del Consum també ha sancionat companyies per pràctiques similars. Espanya disposa de dos mesos per respondre a l’expedient.