El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.
La Comissió Europea ha iniciat un procediment sancionador contra Espanya per la multa de 179 milions d’euros imposada a cinc aerolínies (Ryanair, Vueling, EasyJet, Norwegian i Volotea) que cobren suplements per l’equipatge de mà i per la reserva de seients contigus per a dependents. Brussel·les argumenta que aquesta sanció restringeix la llibertat de les companyies per fixar preus, un dret emparat per la normativa comunitària. En resposta, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha qualificat la decisió de “lamentable” i ha assegurat que el govern defensarà la llei espanyola, que prohibeix aquests recàrrecs, fins a les últimes conseqüències, incloent-hi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta disputa s’emmarca en un context on l’Agència Catalana del Consum també ha sancionat companyies per pràctiques similars. Espanya disposa de dos mesos per respondre a l’expedient.