Les negociacions per posar fi a la guerra entre els Estats Units i l’Iran es troben en un punt mort. L’Iran, a través de la mediació del Pakistan, ha proposat un pla de pau en tres fases que comença amb un alto el foc i l’aixecament del bloqueig a l’estret d’Ormuz, deixant les converses sobre el seu programa nuclear per al final. No obstant això, el president Donald Trump rebutja la proposta, exigint com a condició prèvia el lliurament dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseeix Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha augmentat la pressió, afirmant que Trump ha d’escollir “entre una operació militar impossible o un mal acord”. Enmig d’aquesta tensió diplomàtica, Trump ha amenaçat de retirar les tropes nord-americanes d’Espanya, Itàlia i Alemanya per la seva manca de suport en el conflicte.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, proposarà formalment a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Israel durant la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors. Aquesta decisió, anunciada en un acte de precampanya a Andalusia, es fonamenta en l’acusació que el govern de Benjamin Netanyahu viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans, contravenint els valors fonamentals de la UE. La iniciativa ja compta amb el suport previ d’Irlanda i Eslovènia, països que van signar una carta conjunta amb Espanya demanant la revisió de l’acord. La proposta espanyola se suma a la pressió d’una Iniciativa Ciutadana Europea que va recollir un milió de signatures amb el mateix objectiu. En resposta, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, ha qualificat la postura de Sánchez d’hipòcrita.

El govern espanyol ha prohibit el sobrevol del seu espai aeri a totes les aeronaus militars que participin en l’operació ‘Fúria Èpica’, l’ofensiva iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquesta restricció, que afecta principalment avions nord-americans provinents de bases en països com el Regne Unit o França, se suma a la denegació prèvia de l’ús de les bases de Rota i Morón per a aquest conflicte. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha justificat la mesura per evitar una escalada bèl·lica i per reflectir el sentiment majoritari de la població espanyola contrari a la guerra. La decisió es produeix mentre el president dels EUA, Donald Trump, manté negociacions amb Teheran, havent posposat un ultimàtum per donar marge al diàleg, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reafirmat la posició pacifista d’Espanya.

Un estudi recent del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la sexualitat a Espanya revela que gairebé un de cada quatre ciutadans (24,6%) no ha mantingut relacions sexuals en l’últim any, principalment per falta d’interès o desig. Malgrat aquesta dada, una àmplia majoria (73,5%) considera que tenir una relació sentimental és clau per a una vida satisfactòria. L’enquesta indica que un 30,6% de la població és soltera, i més d’un terç d’aquest grup desitja continuar així. Mentre que la monogàmia és el model predominant, pràctiques com el poliamor o les relacions obertes són minoritàries, i menys del 5% ha participat mai en una orgia. L’estudi també destaca que més de la meitat dels enquestats (58,5%) ha utilitzat productes eròtics per enriquir la seva vida sexual, tot i que rebutja majoritàriament l’ús de robots amb finalitats sexuals.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran ha culminat amb la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei, generant una situació marcada per la incertesa i les declaracions contradictòries del president Donald Trump. A través de diverses entrevistes, Trump ha exigit participar directament en l’elecció del nou líder iranià, rebutjant explícitament el fill del difunt, Mojtaba Khamenei, i aspirant a replicar el model de transició de Veneçuela. Les justificacions de l’atac han variat constantment, des d’amenaces imminents i el programa nuclear fins a un atac preventiu, una versió que el mateix Trump va contradir després que la suggerís el secretari d’Estat Marco Rubio. Enmig d’aquesta gestió caòtica, el president nord-americà també ha atacat durament Espanya per la seva negativa a cedir les bases de Rota i Morón per a l’ofensiva militar.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran de l’operació militar contra l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya de “perdedora” i “molt hostil” amb l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva i a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón. Aquestes crítiques han estat secundades pel president d’Israel, Isaac Herzog, que acusa el govern espanyol d’incomplir els seus compromisos. En resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut la seva posició, qualificant la intervenció d’ “extraordinari error” que està “fora de la legalitat internacional”. Sánchez defensa la compatibilitat de la seva postura de “No a la guerra” amb l’enviament d’una fragata a Xipre com a gest de solidaritat defensiva, i ha mostrat “absoluta tranquil·litat” davant possibles represàlies, anunciant que compareixerà al Congrés.