La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran de l’operació militar contra l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya de “perdedora” i “molt hostil” amb l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva i a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón. Aquestes crítiques han estat secundades pel president d’Israel, Isaac Herzog, que acusa el govern espanyol d’incomplir els seus compromisos. En resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut la seva posició, qualificant la intervenció d’ “extraordinari error” que està “fora de la legalitat internacional”. Sánchez defensa la compatibilitat de la seva postura de “No a la guerra” amb l’enviament d’una fragata a Xipre com a gest de solidaritat defensiva, i ha mostrat “absoluta tranquil·litat” davant possibles represàlies, anunciant que compareixerà al Congrés.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.

La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

Segons un informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el càncer de pulmó s’ha convertit per primera vegada en la principal causa de mort per càncer en dones a Espanya, superant el de mama, una tendència atribuïda a la incorporació tardana de les dones a l’hàbit del tabac. Tot i que el càncer de pit continua sent el més diagnosticat, el de pulmó resulta més letal per la seva detecció en fases avançades. Paral·lelament, creix la preocupació per l’augment de la incidència de tumors en adults joves, especialment en dones, un fenomen global vinculat a estils de vida com el consum d’ultraprocessats, l’obesitat i el sedentarisme. Malgrat l’increment general de casos, impulsat també per l’envelliment poblacional, les taxes de supervivència en tumors com el de mama han millorat gràcies als avenços en la detecció precoç i els tractaments.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del seu Comitè Regional Europeu de Verificació, ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió que ostentava des del 2016, restablint la consideració de transmissió endèmica del virus. Aquesta decisió, que també afecta altres cinc països europeus com el Regne Unit i Àustria, respon a un augment significatiu de les infeccions, amb 397 casos registrats a l’Estat el 2025. A Catalunya, els casos es van més que duplicar en un any, arribant a 75 el 2025, afectant majoritàriament persones no vacunades. Aquest repunt global s’atribueix a la caiguda de les taxes d’immunització, ja que la cobertura de la segona dosi de la vacuna se situa per sota del 95% recomanat. En resposta, el Ministeri de Sanitat ha anunciat un reforç del seu pla estratègic per recuperar l’estatus d’eliminació.

El Ministeri de Consum ha imposat una sanció de 64 milions d’euros a la plataforma Airbnb per publicitar més de 65.000 habitatges turístics sense la llicència corresponent. La investigació va detectar anuncis amb números de registre falsos o inexistents, a més de publicitat enganyosa sobre la naturalesa jurídica dels amfitrions. Aquesta multa, que esdevé ferma en la via administrativa, és la segona més elevada que ha imposat l’organisme, només superada per la de Ryanair. A més de la sanció econòmica, calculada com a sis vegades el benefici il·lícit obtingut, Airbnb està obligada a eliminar els continguts il·lícits i a fer pública la resolució. El ministre Pablo Bustinduy ha defensat l’acció, subratllant que cap empresa pot operar per sobre de la llei i criticant els models de negoci que perjudiquen el dret a l’habitatge.

Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha confirmat la retirada d’Espanya del Festival d’Eurovisió 2026 després que la Unió Europea de Radiodifusió (UER) permetés la participació d’Israel. La decisió, anunciada pel president d’RTVE, José Pablo López, es fonamenta en la situació humanitària a Gaza i en l’ús polític del certamen per part d’Israel, a qui acusa d’incomplir sistemàticament les normes i influir en el televot. Tot i que la UER va proposar noves mesures per millorar la transparència, com la reducció de vots per persona i la recuperació del jurat a les semifinals, RTVE les va considerar insuficients perquè no sancionaven Israel. Com a conseqüència, Espanya no emetrà el festival i s’uneix al boicot d’altres països com Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos, en un context de creixent politització del concurs.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el seu informe biennal sobre Espanya, insta el país a aprofitar el creixement econòmic per dur a terme una “consolidació fiscal” i reformes estructurals. Segons l’informe, presentat pel secretari general Mathias Cormann i el ministre Carlos Cuerpo, aquestes mesures són clau per afrontar “futurs xocs”, com l’increment de la despesa per l’envelliment de la població, que es preveu que superi el 25% del PIB el 2050. Entre les principals recomanacions, l’OCDE proposa ajustar el sistema de pensions a l’esperança de vida i ampliar el període de càlcul de la prestació, a més d’incentivar l’allargament de la vida laboral. En l’àmbit fiscal, suggereix apujar impostos indirectes com l’IVA sobre els carburants i eliminar exempcions fiscals a les empreses. Finalment, l’organisme adverteix de l’alta percepció de corrupció i demana un nou pla anticorrupció.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.