L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, han testificat com a testimonis a l’Audiència Nacional en el judici del cas Kitchen, la presumpta trama d’espionatge contra l’extresorer Luis Bárcenas. Durant la seva declaració, Rajoy ha negat rotundament tenir coneixement de l’operatiu parapolicial per sostreure informació sensible sobre la caixa B del partit, així com haver destruït proves o saber que l’anomenaven “El barbes”. Per la seva banda, Cospedal ha admès diverses reunions amb l’excomissari José Manuel Villarejo, però ha negat haver-li fet cap encàrrec o pagament, limitant la seva interacció a preguntes sobre filtracions a la premsa. Tot i que les declaracions tenen un recorregut jurídic pràcticament nul per a ells, el judici posa de nou el focus polític sobre la gestió del Partit Popular en aquella etapa.

Ha començat a l’Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, l’operació d’espionatge presumptament orquestrada per la cúpula del Ministeri de l’Interior del Partit Popular (PP) l’any 2013. Els principals acusats són l’exministre Jorge Fernández Díaz, el seu número dos Francisco Martínez i l’excomissari José Manuel Villarejo, que s’enfronten a penes de fins a 19 anys de presó per delictes com malversació i revelació de secrets. La trama, finançada amb fons reservats, tenia com a objectiu sostreure documentació comprometedora a l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, per tal d’obstaculitzar la investigació judicial de la trama Gürtel. Per aconseguir-ho, van captar el seu xofer, Sergio Ríos, com a confident. Malgrat les acusacions creuades, Villarejo es mostra confiat en la seva absolució. Figures clau com l’expresident Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal no seuen al banc dels acusats i només declararan com a testimonis.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.