L’ofensiva aèria dels Estats Units contra presumptes narcollanxes al Carib i al Pacífic, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha provocat la mort d’almenys 65 persones des del setembre, amb un últim atac que va causar tres víctimes mortals. Washington justifica aquestes accions com una estratègia per frenar el narcotràfic, qualificant els sospitosos de “narcoterroristes”, fet que ha generat tensions diplomàtiques amb Veneçuela i Colòmbia. No obstant això, l’ONU, a través de Volker Türk, ha condemnat les operacions com a “execucions extrajudicials”. En aquest context de lluita contra el crim organitzat, la Policia Nacional ha desarticulat a Espanya la primera cèl·lula del perillós càrtel veneçolà Tren de Aragua, considerat una organització terrorista pels EUA. L’operació es va saldar amb tretze detinguts a ciutats com Barcelona i Madrid, desmantellant els seus laboratoris de drogues.
L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.
S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat una dràstica escalada en la tensió comercial amb la Xina, declarant la imposició d’aranzels del 100% sobre tots els productes xinesos a partir de l'1 de novembre. Aquesta decisió és una resposta directa a les noves restriccions de Pequín sobre l’exportació de terres rares, minerals essencials per a la indústria tecnològica i militar. Trump ha qualificat la mesura xinesa d’“extremadament hostil” i, com a conseqüència, ha suspès la reunió que tenia prevista amb el seu homòleg, Xi Jinping, durant la cimera de l’APEC. L’anunci ha generat una forta incertesa econòmica, provocant caigudes superiors al 3% als principals índexs de Wall Street. A més dels aranzels, l’administració nord-americana també planeja controls sobre programari d’origen xinès.