El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta volatilitat en els preus dels carburants a Espanya. La causa principal és la interrupció del subministrament de petroli a través de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del cru mundial, fet que ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars. Aquesta situació ha traslladat l’encariment a la gasolina i el dièsel, que van assolir màxims a mitjans de març abans de registrar una baixada recent. La tensió geopolítica, agreujada per un ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, també ha impactat negativament les borses internacionals, amb caigudes notables a l’Ibex-35. Experts com Fatih Birol, director de l’AIE, adverteixen del risc d’una crisi energètica global que podria frenar el creixement econòmic i augmentar la inflació.

La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una posició pròpia davant la crisi amb l’Iran, distanciant-se de Washington amb una ferma postura de “no a la guerra”. Aquesta decisió, que implica un xoc polític amb la Casa Blanca i la negativa a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón, s’interpreta com una estratègia per convertir la política exterior en una eina de política domèstica. Aquesta maniobra, anomenada “Operació Bandera”, busca reapropiar-se de la bandera espanyola com a símbol d’una sobirania progressista i redefinir el patriotisme. L’executiu aprofita l’efecte rally round the flag per cohesionar el seu electorat, però aquesta estratègia comporta riscos significatius, com un possible aïllament diplomàtic dins de l’OTAN i la Unió Europea i conseqüències econòmiques negatives per la dependència comercial i energètica amb els Estats Units.

Els Estats Units, sota les ordres de Donald Trump, han executat un intens bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, un enclavament clau per a la indústria petroliera de l’Iran. Segons ha afirmat Trump, l’atac es va limitar a “objectius militars” i va evitar deliberadament la infraestructura energètica “per decència”, però va amenaçar de destruir-la si l’Iran continua bloquejant el pas de vaixells per l’estret d’Ormuz. En resposta, l’exèrcit iranià ha advertit que atacarà qualsevol infraestructura petroliera o econòmica a l’Orient Mitjà vinculada a empreses nord-americanes. Mitjans iranians han informat de més de quinze explosions a l’illa, que concentra el 90% de les exportacions de cru del país, però han confirmat que cap de les instal·lacions petrolieres ha resultat danyada en l’operació militar.