La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, s’han reunit a la Casa Blanca per enfortir les relacions bilaterals malgrat les tensions existents. La trobada, qualificada de positiva per ambdós líders, va abordar principalment qüestions econòmiques com els aranzels, un tema clau per a Lula davant la seva complicada situació política interna. Un dels principals punts de fricció continua sent la situació de l’expresident Jair Bolsonaro, condemnat per un intent de cop d’estat i defensat per Trump. A més, van discutir sobre la cooperació estratègica en minerals crítics i terres rares com a alternativa a la dependència de la Xina, la lluita contra el crim organitzat i desacords comercials com el sistema de pagaments PIX. Tot i les diferències ideològiques, la reunió es considera un “pas important” per a una nova etapa en la relació entre els dos països.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.

El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre els Estats Units i l’Iran es troben en un punt mort. L’Iran, a través de la mediació del Pakistan, ha proposat un pla de pau en tres fases que comença amb un alto el foc i l’aixecament del bloqueig a l’estret d’Ormuz, deixant les converses sobre el seu programa nuclear per al final. No obstant això, el president Donald Trump rebutja la proposta, exigint com a condició prèvia el lliurament dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseeix Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha augmentat la pressió, afirmant que Trump ha d’escollir “entre una operació militar impossible o un mal acord”. Enmig d’aquesta tensió diplomàtica, Trump ha amenaçat de retirar les tropes nord-americanes d’Espanya, Itàlia i Alemanya per la seva manca de suport en el conflicte.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la seva intenció d’augmentar al 25% els aranzels sobre els cotxes i camions importats des de la Unió Europea. A través de la xarxa social Truth Social, Trump justifica la mesura acusant la UE d’incomplir l’acord comercial pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveia limitar els aranzels al 15%. Aquest pacte, però, encara està pendent de la ratificació final del Parlament Europeu. El president nord-americà ha especificat que els nous aranzels no afectaran els vehicles fabricats en plantes nord-americanes, destacant les inversions rècord al país. En resposta, la Comissió Europea ha negat les acusacions, assegurant que està implementant els compromisos segons els procediments legislatius i ha advertit que mantindrà obertes les seves opcions per protegir els interessos europeus si els EUA prenen mesures unilaterals.

Les negociacions per a un acord de pau a l’Orient Mitjà entre els Estats Units i l’Iran es reactiven al Pakistan amb l’enviament de noves delegacions per a una segona ronda de diàleg. Per part de l’Iran, hi assisteix el ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, mentre que la delegació nord-americana està encapçalada pels enviats especials Steve Witkoff i Jared Kushner. Aquesta trobada es produeix després que el president Donald Trump prorrogués l’alto el foc per facilitar una solució diplomàtica. Malgrat que la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, ha detectat “certs avenços” per part de Teheran, el govern iranià ha matisat que el viatge d’Araghchi és oficialment per a “qüestions bilaterals”. Aquesta nova temptativa de negociació té lloc sense la presència del vicepresident JD Vance ni del president del parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que van liderar la primera ronda de converses, la qual va acabar sense acord.

La segona ronda de negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, mediada pel Pakistan a Islamabad, ha quedat suspesa després que Teheran es negués a participar-hi. La principal condició iraniana per reprendre el diàleg és l’aixecament del bloqueig naval nord-americà a l’estret d’Ormuz, una mesura que consideren una violació de l’alto el foc. La tensió ha escalat arran de l’atac i confiscació d’un vaixell de càrrega iranià per part de Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb destruir infraestructures civils iranianes si no s’accepta un acord, mentre que el cap negociador iranià, Mohammed Bagher Ghalibaf, ha assegurat que no negociaran sota coacció. Malgrat l’intercanvi d’amenaces i amb la delegació dels EUA, encapçalada per J. D. Vance, a l’espera, Trump ha accedit a prorrogar la treva a petició del Pakistan.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha augmentat dràsticament arran del bloqueig naval nord-americà als ports iranians, una mesura que Washington considera que ha paralitzat l’economia del país. En resposta, Teheran ha tancat l’estratègic estret d’Ormuz, qualificant l’acció dels EUA d’acte de “pirateria” i de violació d’un alto el foc temporal. Malgrat l’optimisme del president Donald Trump, que afirma que la guerra està a punt d’acabar, les negociacions a Islamabad continuen estancades. Les principals discrepàncies giren entorn del futur del programa nuclear iranià i el control de l’estret. Paral·lelament, Trump ha criticat durament aliats com l’OTAN i la primera ministra italiana Giorgia Meloni, mentre que França i el Regne Unit preparen una missió defensiva per reobrir l’estret sense la participació nord-americana.