L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

La guerra contra l’Iran s’ha convertit en una estratègia política clau tant per a Benjamin Netanyahu com per a Donald Trump en un any marcat per les eleccions als seus respectius països. Per al primer ministre israelià, el conflicte funciona com un salvavides polític, dissenyat per eclipsar la mala gestió dels atacs del 7 d’octubre i les crítiques internacionals per l’ofensiva a Gaza, presentant-se com el líder fort que va derrotar l’enemic existencial d’Israel. Aquesta estratègia compta amb un suport aclaparador a Israel, on més del 80% de la població aprova els atacs. Per la seva banda, Trump utilitza l’acció militar per projectar una imatge de força de cara a les eleccions legislatives nord-americanes. Aquesta decisió, però, s’enfronta a una opinió pública dividida als Estats Units, amb un rebuig significatiu en les primeres enquestes, tot i que manté una sòlida aprovació entre la seva base republicana.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.

Després de l’assassinat del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, Mojtaba Khamenei ha estat designat nou líder suprem de l’Iran per l’Assemblea d’Experts. Aquest clergue de 56 anys, amb rang de hojatoleslam, era considerat un poder a l’ombra i la mà dreta del seu pare, amb forts vincles amb la Guàrdia Revolucionària. El seu nomenament unànime és vist com un acte de desafiament cap a Donald Trump, qui ja ha advertit que el nou líder “no durarà gaire” sense el seu vistiplau. La decisió ha generat controvèrsia per instaurar una successió hereditària, evocant la monarquia enderrocada el 1979. Mojtaba, que ja estava sota sancions nord-americanes, és acusat per l’oposició de reprimir violentament la dissidència i el seu ascens tanca la porta a una sortida negociada del conflicte.

Després de l’assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, l’Iran ha viscut una escalada bèl·lica i una crisi de successió resolta amb el nomenament del seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder. L’elecció, realitzada per l’Assemblea d’Experts, ha comptat amb el suport clau de la Guàrdia Revolucionària i instaura una successió dinàstica en un moment de màxima tensió. El nomenament es produeix enmig d’una greu escalada regional: l’Iran ha respost amb atacs a bases nord-americanes i països veïns, mentre que Hezbollah ha obert un front contra Israel, que al seu torn ha iniciat una campanya al Líban. La campanya de bombardejos liderada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu continua amb l’objectiu d’un canvi de règim, afectant ja instal·lacions petrolieres. Aquesta situació ha provocat el tancament de l’Estret d’Ormuz i un augment del preu del cru, tot i que s’ha descartat el risc d’una Tercera Guerra Mundial.

L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran de l’operació militar contra l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya de “perdedora” i “molt hostil” amb l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva i a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón. Aquestes crítiques han estat secundades pel president d’Israel, Isaac Herzog, que acusa el govern espanyol d’incomplir els seus compromisos. En resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut la seva posició, qualificant la intervenció d’ “extraordinari error” que està “fora de la legalitat internacional”. Sánchez defensa la compatibilitat de la seva postura de “No a la guerra” amb l’enviament d’una fragata a Xipre com a gest de solidaritat defensiva, i ha mostrat “absoluta tranquil·litat” davant possibles represàlies, anunciant que compareixerà al Congrés.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.