Els Estats Units han llançat una segona onada d’atacs a gran escala contra objectius de l’Estat Islàmic a Síria, sota l’ordre del president Donald Trump. Aquesta acció militar forma part de l’Operació Ull de Falcó, una campanya de represàlia per l’atemptat del 13 de desembre a Palmira, on van morir tres ciutadans nord-americans: dos soldats i un intèrpret civil. El Comandament Central dels Estats Units (Centcom) ha afirmat que els bombardejos, realitzats amb el suport de forces aliades, tenen com a objectiu erradicar el terrorisme i protegir les forces nord-americanes a la regió. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha qualificat l’operació no com l’inici d’una guerra, sinó com una “declaració de venjança”, subratllant que perseguiran i eliminaran sense pietat aquells que ataquin els seus ciutadans arreu del món.

L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat la retirada del país de 66 organitzacions i tractats internacionals relacionats amb el medi ambient, la biodiversitat i les energies renovables, argumentant que ja no responen als interessos nacionals. La decisió, emmarcada en la seva política “Primer, els Estats Units” i el seu discurs negacionista, afecta 31 entitats vinculades a les Nacions Unides i 35 d’independents. Entre les sortides més significatives hi ha la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), a més de reafirmar el rebuig al Pacte de París. Aquesta mesura, que aparta el segon emissor mundial de gasos de la cooperació global, ha estat durament criticada per líders com el comissari europeu Wopke Hoekstra, que la considera un cop a l’acció climàtica coordinada.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Colòmbia ha disminuït significativament després d’una conversa telefònica entre els presidents Donald Trump i Gustavo Petro. Aquesta trucada va servir per calmar una escalada verbal que havia començat dies abans, quan Trump va acusar Petro d’afavorir el narcotràfic i va insinuar una possible operació militar. Durant el diàleg, el mandatari colombià va desmentir les acusacions i va exposar les xifres del seu govern en la lluita contra les drogues, incloent-hi l’augment de les confiscacions i les extradicions. Com a resultat, Trump va canviar radicalment el seu to i va anunciar una propera trobada a la Casa Blanca entre tots dos líders, que ja està sent organitzada pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Petro va celebrar la restauració del diàleg com una via per evitar la guerra.

Una operació militar dels Estats Units a Veneçuela ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i ha provocat la mort d’unes 80 persones. El govern de Cuba, liderat per Miguel Díaz-Canel, ha confirmat que 32 dels morts eren soldats cubans que formaven part del cercle de seguretat personal de Maduro, evidenciant l’estreta col·laboració entre ambdós països. L’èxit de l’atac s’atribueix a la presència d’un talp de la CIA dins l’estructura de poder veneçolana. Les sospites recauen sobre el general Javier Marcano Tábata, cap de la contraintel·ligència militar, que ha estat destituït i és acusat de traïció per haver facilitat l’operació. Després de la captura, Delcy Rodríguez ha jurat el càrrec com a presidenta interina, una decisió que hauria estat influenciada per la CIA i l’administració de Donald Trump.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat a través de la xarxa social Truth Social un acord pel qual Veneçuela transferirà entre 30 i 50 milions de barrils de petroli sancionat d’alta qualitat al país nord-americà. Aquest cru serà venut al preu de mercat i els ingressos seran controlats directament per Trump, qui assegura que es destinaran al benefici dels pobles veneçolà i nord-americà. La mesura, que serà executada pel secretari d’Energia Chris Wright, arriba en un context d’alta tensió després de les recents operacions militars nord-americanes que van culminar amb la captura de Nicolás Maduro. L’administració Trump exigeix al govern de Delcy Rodríguez que trenqui els seus llaços amb la Xina i Rússia, aprofitant que Veneçuela necessita vendre urgentment les seves reserves per evitar la insolvència. L’anunci ha provocat una lleugera caiguda dels preus del petroli i ha generat controvèrsia internacional.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha estat capturat a Caracas en una operació militar dels Estats Units i traslladat, juntament amb la seva dona Cilia Flores, a Nova York per ser jutjat en un tribunal federal per acusacions de narcoterrorisme i tràfic d’armes. A Veneçuela, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha assumit la presidència interina per ordre del Tribunal Suprem de Justícia, mostrant disposició al diàleg. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat una forta controvèrsia internacional. Nombrosos experts l’han qualificada com una violació del dret internacional, argumentant que atempta contra la sobirania estatal i la immunitat dels caps d’estat. La Xina ha exigit el seu alliberament immediat i el Consell de Seguretat de l’ONU ha convocat una reunió d’urgència per debatre el que es considera un “precedent perillós”.

Després de la captura del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, durant l’Operació Determinació Absoluta executada per forces especials dels Estats Units, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta acció, orquestrada per l’administració de Donald Trump, no busca instaurar un govern de l’oposició, sinó assegurar els interessos nord-americans, principalment el control del petroli. Per aquest motiu, Washington ha descartat líders opositores com Maria Corina Machado i prefereix una entesa amb Rodríguez, a qui pressiona amb l’amenaça de nous atacs militars. Malgrat que els EUA afirmen que ella està disposada a col·laborar, Rodríguez ha condemnat públicament l’operació, ha exigit l’alliberament de Maduro i ha reafirmat la sobirania veneçolana, mentre el poder real del chavisme continua en mans de figures clau com Diosdado Cabello i Vladimir Padrino López.

Una operació militar sorpresa dels Estats Units a Veneçuela, ordenada pel president Donald Trump, ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, que han estat traslladats a Nova York per enfrontar càrrecs de narcoterrorisme. L’ofensiva, batejada com a “Operació Resolució Absoluta”, ha provocat unes 40 víctimes mortals entre civils i militars veneçolans, i l’exèrcit del país ha denunciat que gran part de l’equip de seguretat presidencial va ser “assassinat a sang freda”. Davant l’absència forçosa del mandatari, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat reconeguda com a presidenta interina tant pel Tribunal Suprem de Justícia com per les forces armades, liderades per Vladimir Padrino López. Els Estats Units han mostrat disposició a cooperar amb el nou govern, tot i que Trump ha amenaçat Rodríguez si no col·labora.