La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva posició de “no a la guerra” davant la intervenció militar dels Estats Units i Israel a l’Iran, fet que ha desencadenat una greu crisi diplomàtica. En resposta, el president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN i ha amenaçat amb un embargament comercial total. La tensió s’ha originat per la negativa espanyola a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva i per l’incompliment de la despesa militar del 5% del PIB. Sánchez defensa la via diplomàtica, recordant els “errors del passat” com la guerra de l’Iraq, i demana una resposta europea coordinada. A nivell intern, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusa Sánchez d’aïllar el país, mentre que la Comissió Europea ha mostrat la seva solidaritat amb Espanya.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una greu escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. La violència ha continuat amb el bombardeig israelià sobre la reunió de l’Assemblea d’Experts a Qom, convocada per escollir el successor, i el conflicte ja ha causat més de 787 víctimes mortals. Com a resposta, l’Iran ha llançat atacs amb míssils i drons contra països veïns, incloent-hi l’ambaixada nord-americana a Riad i objectius a Doha. Aquesta situació ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via clau per al 20% del petroli i gas mundial. Experts com Joan Tugores adverteixen de l’impacte econòmic sever, especialment per a la Unió Europea per la seva dependència energètica, mentre que Antoni Segura destaca la divisió política europea davant la crisi.

L’escalada militar entre l’Iran, els Estats Units i Israel ha desencadenat una estratègia arriscada per part de Teheran, que busca expandir el conflicte per generar un caos insostenible. Aquesta tàctica inclou atacs a bases nord-americanes, infraestructures civils a les petromonarquies del Golf com Qatar i l’Aràbia Saudita, i el bloqueig de facto de l’estratègic estret d’Ormuz. L’objectiu iranià és pressionar els seus adversaris perquè aturin l’agressió. Aquesta inestabilitat ha tensionat immediatament els mercats financers globals, provocant una pujada del preu del petroli Brent. Els experts adverteixen que un bloqueig prolongat de l’estret d’Ormuz, per on circula una part crucial del subministrament mundial, podria disparar el preu del barril fins als 80 o 90 dòlars, afectant la inflació a escala global.

Els Estats Units i Israel han llançat un atac conjunt contra l’Iran que, segons el president Donald Trump, s’allargarà diverses setmanes amb l’objectiu de destruir les seves capacitats militars. L’ofensiva ja ha provocat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i més de 555 víctimes mortals, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Aquesta escalada militar és el resultat de l’agreujament de les tensions arran del programa nuclear de Teheran. El conflicte es va intensificar quan Trump va retirar unilateralment els EUA de l’acord nuclear del 2015, un pacte de l’era Obama que limitava l’enriquiment d’urani a canvi de l’aixecament de sancions. La ruptura de l’acord va portar l’Iran a reprendre el seu programa, desencadenant negociacions fallides i atacs previs a instal·lacions nuclears, fins a arribar a l’operació actual, que Trump qualifica d’última oportunitat per evitar que el règim iranià obtingui armes nuclears.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.

Un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, justificat pel president Donald Trump com una mesura per evitar que el país aconsegueixi una arma nuclear, ha provocat una greu escalada de tensió a l’Orient Mitjà. L’ofensiva ha causat més de 200 morts i 747 ferits en 24 províncies iranianes, segons la Mitja Lluna Roja. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat centenars de projectils contra bases nord-americanes a la regió i ha anunciat el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on circula aproximadament una quarta part del petroli mundial. Aquesta acció, tot i no ser encara oficialment efectiva, amenaça de paralitzar el trànsit petrolier i generar un fort impacte econòmic global, amb previsions que el preu del cru es dispari i provoqui una onada d’inflació.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.