La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una posició pròpia davant la crisi amb l’Iran, distanciant-se de Washington amb una ferma postura de “no a la guerra”. Aquesta decisió, que implica un xoc polític amb la Casa Blanca i la negativa a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón, s’interpreta com una estratègia per convertir la política exterior en una eina de política domèstica. Aquesta maniobra, anomenada “Operació Bandera”, busca reapropiar-se de la bandera espanyola com a símbol d’una sobirania progressista i redefinir el patriotisme. L’executiu aprofita l’efecte rally round the flag per cohesionar el seu electorat, però aquesta estratègia comporta riscos significatius, com un possible aïllament diplomàtic dins de l’OTAN i la Unió Europea i conseqüències econòmiques negatives per la dependència comercial i energètica amb els Estats Units.

Els Estats Units, sota les ordres de Donald Trump, han executat un intens bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, un enclavament clau per a la indústria petroliera de l’Iran. Segons ha afirmat Trump, l’atac es va limitar a “objectius militars” i va evitar deliberadament la infraestructura energètica “per decència”, però va amenaçar de destruir-la si l’Iran continua bloquejant el pas de vaixells per l’estret d’Ormuz. En resposta, l’exèrcit iranià ha advertit que atacarà qualsevol infraestructura petroliera o econòmica a l’Orient Mitjà vinculada a empreses nord-americanes. Mitjans iranians han informat de més de quinze explosions a l’illa, que concentra el 90% de les exportacions de cru del país, però han confirmat que cap de les instal·lacions petrolieres ha resultat danyada en l’operació militar.

L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

La guerra contra l’Iran s’ha convertit en una estratègia política clau tant per a Benjamin Netanyahu com per a Donald Trump en un any marcat per les eleccions als seus respectius països. Per al primer ministre israelià, el conflicte funciona com un salvavides polític, dissenyat per eclipsar la mala gestió dels atacs del 7 d’octubre i les crítiques internacionals per l’ofensiva a Gaza, presentant-se com el líder fort que va derrotar l’enemic existencial d’Israel. Aquesta estratègia compta amb un suport aclaparador a Israel, on més del 80% de la població aprova els atacs. Per la seva banda, Trump utilitza l’acció militar per projectar una imatge de força de cara a les eleccions legislatives nord-americanes. Aquesta decisió, però, s’enfronta a una opinió pública dividida als Estats Units, amb un rebuig significatiu en les primeres enquestes, tot i que manté una sòlida aprovació entre la seva base republicana.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.