Els Estats Units i Israel han llançat una operació militar conjunta per aire i mar contra l’Iran, amb l’objectiu declarat d’enderrocar el règim dels aiatol·làs. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat “una gran operació de combat”, instant la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes i la població a iniciar una revolució per assolir la seva llibertat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport a l’ofensiva, anomenada “Rugit del Lleó”. Com a resposta, l’Iran ha llançat diverses onades de míssils balístics contra Israel i ha atacat bases militars nord-americanes a Qatar, Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. S’han registrat explosions a ciutats iranianes clau com Teheran. En l’àmbit internacional, el ministre espanyol José Manuel Albares ha demanat una desescalada i respecte al dret internacional.

Un tiroteig entre les Tropes Guardafronteres de Cuba i una llanxa amb matrícula de Florida ha provocat la mort de quatre tripulants de l’embarcació i ha deixat sis persones més ferides, a més d’un comandant cubà. L’incident va ocórrer a les aigües territorials cubanes, prop de la província de Villa Clara. Segons la versió del govern de Cuba, la llanxa va obrir foc primer durant un intent d’identificació i els seus ocupants, ciutadans cubans residents als EUA, planejaven una infiltració amb “fins terroristes”, motiu pel qual es van confiscar armes. En resposta, la Fiscalia de Florida, liderada per James Uthmeier, ha iniciat una investigació independent, mostrant una total desconfiança en el relat cubà i afirmant que faran que els “comunistes rendeixin comptes”. Aquest enfrontament s’emmarca en un context de màxima tensió diplomàtica entre ambdós països.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

La captura i posterior mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com “El Mencho” i líder del Càrtel de Jalisco Nueva Generación (CJNG), ha provocat una onada de violència generalitzada a Mèxic. L’operatiu, fruit de la col·laboració entre Mèxic i els Estats Units, va localitzar el narcotraficant a Jalisco gràcies al seguiment d’una parella sentimental. La seva mort durant un enfrontament armat va desencadenar una resposta ferotge del càrtel, amb centenars de “narcobloquejos”, incendis de vehicles i atacs en almenys 23 estats. El conflicte ha deixat un balanç de 25 militars i una trentena de criminals morts, a més de 70 detinguts. Mentre la presidenta Claudia Sheinbaum ha desplegat milers de soldats per restaurar la normalitat, els experts adverteixen d’una possible guerra interna per la successió dins del CJNG, la qual cosa podria agreujar la inestabilitat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

La política dels Estats Units cap a l’Iran, liderada per Donald Trump, ha augmentat dràsticament la tensió regional amb una estratègia erràtica i bel·ligerant. En només un mes, l’administració nord-americana ha passat de donar suport verbal als manifestants iranians, amb gestos com la gorra “Make Iran Great Again”, a una pressió militar directa centrada exclusivament en el programa nuclear iranià. Aquesta escalada s’ha materialitzat amb el desplegament d’un portaavions i diversos destructors al Pròxim Orient i l’amenaça d’atacs si Teheran no negocia. En aquest context crític, Turquia ha emergit com a mediadora per evitar un conflicte armat. El ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha iniciat converses amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i amb representants de Washington per facilitar una solució diplomàtica, tot i que l’Iran considera que encara no es donen les condicions per a una negociació justa.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat des del Fòrum Econòmic de Davos la celebració d’una reunió trilateral amb Rússia i els Estats Units als Emirats Àrabs per avançar cap al final de la guerra. Aquesta iniciativa, aparentment liderada per Washington, es produeix després d’una trobada entre Zelenski i el president nord-americà, Donald Trump, qui la va qualificar de positiva i va afirmar que ambdues parts desitgen la pau. Com a pas previ, els emissaris estatunidencs Steve Witkoff i Jared Kushner es reuniran amb Vladímir Putin a Moscou. Zelenski ha subratllat la necessitat que Rússia estigui disposada a assolir compromisos, mentre que Putin ha plantejat la possibilitat d’utilitzar els seus actius congelats als EUA per a la reconstrucció d’Ucraïna després d’un acord de pau.

Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

Després de la captura de Nicolás Maduro i Cilia Flores, Veneçuela ha entrat en un “nou moment polític” liderat per la presidenta interina, Delcy Rodríguez. Aquesta ha establert una “agenda de treball bilateral” amb el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha estat elogiada per la Casa Blanca per la seva cooperació. Com a resultat d’aquesta entesa, s’ha iniciat l’alliberament de centenars de presos polítics i s’ha pactat que els EUA gestionin la comercialització de petroli veneçolà. Paral·lelament, Trump ha mantingut una trobada discreta amb la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, a qui considera una “veu valenta” però sense el suport intern necessari per liderar una transició. Malgrat el gest simbòlic de Machado de presentar-li el seu premi, Washington ha mostrat una clara preferència per Rodríguez per pilotar aquesta nova etapa.

La creixent pressió dels Estats Units sobre Groenlàndia ha generat una resposta militar i diplomàtica. Donald Trump ha insistit que el control nord-americà de l’illa és vital per a la seguretat nacional i per reforçar l’OTAN, vinculant-ho al seu projecte de defensa antimíssils “Cúpula Daurada”. Aquesta postura ha marcat una reunió a Washington entre alts càrrecs nord-americans, el ministre danès Lars Løkke Rasmussen i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt. Com a resposta, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat un reforç de la presència militar a l’illa amb més tropes i maniobres per enfortir l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic. Mentrestant, el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat qualsevol annexió, afirmant que no és moment de parlar d’independència i que prefereixen mantenir-se amb Dinamarca. La Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació i suport.