L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

L’Iran viu una onada de protestes antigovernamentals massives, originades per la crisi econòmica però que han escalat cap a demandes polítiques contra el règim dels aiatol·làs. La resposta governamental ha estat una repressió contundent que ha causat almenys 116 morts i milers de detinguts, acompanyada d’un tall d’internet per silenciar les mobilitzacions. En aquest context, emergeix la figura de Reza Pahlavi, hereu de l’últim xa, que des del seu exili als Estats Units atia les protestes i fa una crida a la vaga general. La crisi interna ha provocat una greu escalada de tensió internacional: el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, la qual cosa ha portat Teheran a advertir que respondria atacant Israel i les bases nord-americanes. Aquesta amenaça ha posat Israel en estat d’alerta màxima, creant un escenari de gran inestabilitat a l’Orient Mitjà.

Els Estats Units han llançat una segona onada d’atacs a gran escala contra objectius de l’Estat Islàmic a Síria, sota l’ordre del president Donald Trump. Aquesta acció militar forma part de l’Operació Ull de Falcó, una campanya de represàlia per l’atemptat del 13 de desembre a Palmira, on van morir tres ciutadans nord-americans: dos soldats i un intèrpret civil. El Comandament Central dels Estats Units (Centcom) ha afirmat que els bombardejos, realitzats amb el suport de forces aliades, tenen com a objectiu erradicar el terrorisme i protegir les forces nord-americanes a la regió. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha qualificat l’operació no com l’inici d’una guerra, sinó com una “declaració de venjança”, subratllant que perseguiran i eliminaran sense pietat aquells que ataquin els seus ciutadans arreu del món.

L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat la retirada del país de 66 organitzacions i tractats internacionals relacionats amb el medi ambient, la biodiversitat i les energies renovables, argumentant que ja no responen als interessos nacionals. La decisió, emmarcada en la seva política “Primer, els Estats Units” i el seu discurs negacionista, afecta 31 entitats vinculades a les Nacions Unides i 35 d’independents. Entre les sortides més significatives hi ha la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), a més de reafirmar el rebuig al Pacte de París. Aquesta mesura, que aparta el segon emissor mundial de gasos de la cooperació global, ha estat durament criticada per líders com el comissari europeu Wopke Hoekstra, que la considera un cop a l’acció climàtica coordinada.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Colòmbia ha disminuït significativament després d’una conversa telefònica entre els presidents Donald Trump i Gustavo Petro. Aquesta trucada va servir per calmar una escalada verbal que havia començat dies abans, quan Trump va acusar Petro d’afavorir el narcotràfic i va insinuar una possible operació militar. Durant el diàleg, el mandatari colombià va desmentir les acusacions i va exposar les xifres del seu govern en la lluita contra les drogues, incloent-hi l’augment de les confiscacions i les extradicions. Com a resultat, Trump va canviar radicalment el seu to i va anunciar una propera trobada a la Casa Blanca entre tots dos líders, que ja està sent organitzada pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Petro va celebrar la restauració del diàleg com una via per evitar la guerra.

Una operació militar dels Estats Units a Veneçuela ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i ha provocat la mort d’unes 80 persones. El govern de Cuba, liderat per Miguel Díaz-Canel, ha confirmat que 32 dels morts eren soldats cubans que formaven part del cercle de seguretat personal de Maduro, evidenciant l’estreta col·laboració entre ambdós països. L’èxit de l’atac s’atribueix a la presència d’un talp de la CIA dins l’estructura de poder veneçolana. Les sospites recauen sobre el general Javier Marcano Tábata, cap de la contraintel·ligència militar, que ha estat destituït i és acusat de traïció per haver facilitat l’operació. Després de la captura, Delcy Rodríguez ha jurat el càrrec com a presidenta interina, una decisió que hauria estat influenciada per la CIA i l’administració de Donald Trump.