Els Mossos d’Esquadra han admès la infiltració de dos agents de paisà en una assemblea de docents a Barcelona que preparava una vaga educativa. La policia catalana justifica l’acció emparant-se en una “obligació normativa” de la Comissaria General d’Informació per recollir informació sobre “conflictivitat laboral i social” i avaluar riscos, argumentant que no és una decisió discrecional. Aquesta actuació ha generat una forta polèmica política. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat la professionalitat del cos i ha mostrat el seu suport explícit al director general, Josep Lluís Trapero. En canvi, diversos partits de l’oposició com ERC, Comuns, CUP i Junts han condemnat els fets i han exigit compareixences parlamentàries de Parlon, la consellera d’Educació Esther Niubó i el mateix Trapero, a qui alguns grups demanen la dimissió. Els sindicats educatius també han criticat la mesura.

El pla pilot del Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, per incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts ha generat una forta controvèrsia. El govern defensa la iniciativa com una “prova de concepte” voluntària per millorar la prevenció i la mediació, argumentant que respon a una demanda de sectors educatius. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig frontal de partits de l’oposició com Junts, ERC, els Comuns i la CUP, així com de sindicats i diverses entitats del món educatiu. Aquests col·lectius sostenen que els centres necessiten més docents i recursos pedagògics, no policies, i acusen el govern d’estigmatitzar els instituts. Com a resultat d’aquesta oposició, quatre dels centres seleccionats —l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i els instituts Comtat d’Osona, Jaume Callís i La Plana de Vic— ja han anunciat la seva retirada del programa.

El Departament d’Educació, liderat per la consellera Esther Niubó, ha enviat un nou butlletí informatiu a les famílies per defensar l’acord signat amb els sindicats minoritaris CCOO i UGT. El Govern presenta el pacte com un “acord de país”, destacant mesures com una inversió de 300 milions d’euros per a l’escola inclusiva, la reducció progressiva de ràtios i millores salarials per al personal docent. Aquesta comunicació ha estat durament criticada pel sindicat majoritari, USTEC, que la qualifica de “propaganda” i acusa l’administració d’intentar manipular les famílies per posar-les en contra del professorat. La iniciativa arriba en un moment de negociacions trencades, tot i que la consellera Niubó ha convocat una reunió amb USTEC en el que el sindicat considera una “última oportunitat” per desencallar el conflicte i evitar noves vagues.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat un fons extraordinari de 100 milions d’euros per a la millora i rehabilitació de centres educatius. Aquesta mesura, inclosa en un decret llei durant la pròrroga pressupostària, eleva la inversió total per al 2026 a 258 milions, una xifra que quadruplica la de fa una dècada per combatre la desinversió en infraestructures escolars, moltes de les quals daten d’abans de 1960. Els fons es destinaran a 723 municipis (excloent Barcelona) per a actuacions com la retirada d’amiant, la renovació de cuines i tancaments, i la millora de l’eficiència energètica. Els ajuntaments seran els encarregats de determinar les necessitats dels 1.112 centres potencialment beneficiaris, amb les obres previstes per al període 2026-2028. L’anunci ha coincidit amb la reincorporació de la consellera d’Educació, Esther Niubó.

El Consell d’Educació de Catalunya ha aprovat per majoria absoluta que l’inici del curs escolar per als anys 2026-27, 2027-28 i 2028-29 sigui el 8 de setembre. Aquesta decisió, impulsada pel Departament d’Educació i defensada per la consellera Esther Niubó, té com a objectiu proporcionar previsió i estabilitat al sistema educatiu. La mesura unifica la data d’inici per a totes les etapes, incloent-hi el Batxillerat, per garantir temps suficient per a la preparació de les proves d’accés a la universitat. La proposta ha estat ratificada malgrat l’oposició de sindicats com USTEC, que preferien començar després de l'11 de setembre per facilitar l’organització. Addicionalment, s’ha avalat que els instituts-escola tinguin un mínim de tres tardes lectives i que es mantingui la sisena hora als centres de màxima complexitat.

El sector educatiu de Catalunya ha convocat una vaga unitària per a l'11 de febrer, impulsada pels principals sindicats com USTEC-STEs, CCOO i UGT. La mobilització, que afecta tant l’escola pública com la concertada, reclama millores salarials per recuperar el poder adquisitiu, la reducció de ràtios a les aules, més recursos per a l’escola inclusiva i una disminució de la càrrega burocràtica. La jornada de protesta inclou manifestacions i talls de carreteres arreu del territori. Com a resposta, el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha establert uns serveis mínims que els sindicats qualifiquen d’abusius. A més, el departament ha anunciat una proposta de millora del complement específic salarial, però la seva aplicació està condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.