La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.

El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.

Els Emirats Àrabs Units (EAU) han anunciat la seva retirada de l’OPEP a partir de l'1 de maig per guanyar autonomia productiva en plena crisi geopolítica a l’estret d’Ormuz. Aquesta decisió, considerada un “cop dur” per al càrtel, permetria als EAU, el seu tercer major productor, incrementar la producció fins a 1,5 milions de barrils diaris addicionals. En la seva primera reunió sense els Emirats, l’OPEP+, liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia, va acordar un augment simbòlic de 188.000 barrils diaris a partir de juny per intentar estabilitzar el mercat. Tanmateix, l’impacte d’aquesta mesura és limitat a causa del bloqueig d’Ormuz, que ja ha disparat el preu del cru a màxims de quatre anys. Aquesta situació debilita l’OPEP i beneficia principalment els Estats Units i Rússia, que han augmentat les seves exportacions.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre els Estats Units i l’Iran es troben en un punt mort. L’Iran, a través de la mediació del Pakistan, ha proposat un pla de pau en tres fases que comença amb un alto el foc i l’aixecament del bloqueig a l’estret d’Ormuz, deixant les converses sobre el seu programa nuclear per al final. No obstant això, el president Donald Trump rebutja la proposta, exigint com a condició prèvia el lliurament dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseeix Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha augmentat la pressió, afirmant que Trump ha d’escollir “entre una operació militar impossible o un mal acord”. Enmig d’aquesta tensió diplomàtica, Trump ha amenaçat de retirar les tropes nord-americanes d’Espanya, Itàlia i Alemanya per la seva manca de suport en el conflicte.

La crisi geopolítica a l’Orient Mitjà, amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, ha provocat una escassetat de petroli i un encariment del querosè que afecta greument el sector de l’aviació. Davant d’aquesta situació, diverses aerolínies adverteixen de possibles “cancel·lacions tàctiques” de vols a les portes de la temporada d’estiu, afectant inicialment les rutes asiàtiques. Com a resposta, Repsol ha intensificat la producció de combustible a la seva refineria de Tarragona, un complex estratègic que produeix el 40% del total del grup. L’objectiu, segons el seu president Josu Jon Imaz, és augmentar les reserves entre un 15% i un 20% per garantir el subministrament. Tot i que Espanya produeix el 80% del querosè que consumeix, l’expert Pere Suau recomana als viatgers planificar amb antelació, mentre el Ministeri de Transports recorda els drets a compensació i reubicació dels passatgers afectats.

La segona ronda de negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, mediada pel Pakistan a Islamabad, ha quedat suspesa després que Teheran es negués a participar-hi. La principal condició iraniana per reprendre el diàleg és l’aixecament del bloqueig naval nord-americà a l’estret d’Ormuz, una mesura que consideren una violació de l’alto el foc. La tensió ha escalat arran de l’atac i confiscació d’un vaixell de càrrega iranià per part de Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb destruir infraestructures civils iranianes si no s’accepta un acord, mentre que el cap negociador iranià, Mohammed Bagher Ghalibaf, ha assegurat que no negociaran sota coacció. Malgrat l’intercanvi d’amenaces i amb la delegació dels EUA, encapçalada per J. D. Vance, a l’espera, Trump ha accedit a prorrogar la treva a petició del Pakistan.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha augmentat dràsticament arran del bloqueig naval nord-americà als ports iranians, una mesura que Washington considera que ha paralitzat l’economia del país. En resposta, Teheran ha tancat l’estratègic estret d’Ormuz, qualificant l’acció dels EUA d’acte de “pirateria” i de violació d’un alto el foc temporal. Malgrat l’optimisme del president Donald Trump, que afirma que la guerra està a punt d’acabar, les negociacions a Islamabad continuen estancades. Les principals discrepàncies giren entorn del futur del programa nuclear iranià i el control de l’estret. Paral·lelament, Trump ha criticat durament aliats com l’OTAN i la primera ministra italiana Giorgia Meloni, mentre que França i el Regne Unit preparen una missió defensiva per reobrir l’estret sense la participació nord-americana.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.

Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.