El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta volatilitat en els preus dels carburants a Espanya. La causa principal és la interrupció del subministrament de petroli a través de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del cru mundial, fet que ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars. Aquesta situació ha traslladat l’encariment a la gasolina i el dièsel, que van assolir màxims a mitjans de març abans de registrar una baixada recent. La tensió geopolítica, agreujada per un ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, també ha impactat negativament les borses internacionals, amb caigudes notables a l’Ibex-35. Experts com Fatih Birol, director de l’AIE, adverteixen del risc d’una crisi energètica global que podria frenar el creixement econòmic i augmentar la inflació.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat la comunitat internacional a formar una aliança militar per protegir la navegació a l’estret d’Ormuz enmig del conflicte amb l’Iran. A través de la seva xarxa social Truth Social, Trump ha demanat a països com la Xina, el Regne Unit i el Japó que enviïn vaixells de guerra, argumentant que les nacions que depenen del petroli d’aquesta ruta han de garantir-ne la seguretat. Mentre que el Japó considera la petició amb cautela, la proposta ha estat rebutjada per membres clau de l’OTAN, a més d’Austràlia i Corea del Sud. Aquesta negativa ha provocat una dura reacció de Trump, que ha qualificat els aliats de l’Aliança Atlàntica de “covards” i de “tigre de paper”, acusant-los de queixar-se dels alts preus del petroli sense voler assumir riscos militars.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, generant una greu disrupció en el subministrament mundial de petroli i matèries primeres. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, causant un augment immediat dels carburants a Espanya, amb la gasolina superant els 1,71 €/l i el dièsel els 1,84 €/l. L’impacte s’estén a l’encariment de fertilitzants com la urea, afectant l’agricultura i traslladant-se a la cistella de la compra, amb pujades destacades en productes com els ous (30,1%). Com a resposta a la incertesa i el risc d’inflació, la Reserva Federal dels EUA, presidida per Jerome Powell, i el Banc Central Europeu han optat per mantenir els tipus d’interès sense canvis, mentre que el Govern espanyol prepara un paquet de mesures per pal·liar els efectes econòmics.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.

Els Estats Units, sota les ordres de Donald Trump, han executat un intens bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, un enclavament clau per a la indústria petroliera de l’Iran. Segons ha afirmat Trump, l’atac es va limitar a “objectius militars” i va evitar deliberadament la infraestructura energètica “per decència”, però va amenaçar de destruir-la si l’Iran continua bloquejant el pas de vaixells per l’estret d’Ormuz. En resposta, l’exèrcit iranià ha advertit que atacarà qualsevol infraestructura petroliera o econòmica a l’Orient Mitjà vinculada a empreses nord-americanes. Mitjans iranians han informat de més de quinze explosions a l’illa, que concentra el 90% de les exportacions de cru del país, però han confirmat que cap de les instal·lacions petrolieres ha resultat danyada en l’operació militar.

L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’intensifica al voltant del bloqueig de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al subministrament mundial de petroli. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran amenaça de no permetre el pas de cru si continuen els atacs dels EUA i Israel, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, condiciona la pau a indemnitzacions i garanties. Malgrat que Donald Trump assegura que la guerra està a punt d’acabar, pressionat per les greus conseqüències econòmiques, els bombardejos israelians sobre Teheran i Beirut continuen. En resposta, la Guàrdia Revolucionària i Hezbol·là han coordinat un atac amb míssils contra Israel. Per garantir la seguretat marítima, França, sota el lideratge d’Emmanuel Macron, ha anunciat l’enviament d’una missió militar defensiva. Paral·lelament, per mitigar la pujada del preu del cru, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha acordat alliberar 400 milions de barrils de les seves reserves estratègiques.