El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha ordenat la destitució immediata del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Randy George, en ple conflicte bèl·lic amb l’Iran. Aquesta decisió s’atribueix a les tensions i desacords constants entre tots dos sobre la gestió estratègica de la guerra. La sortida de George, que serà rellevat interinament pel general Christopher LaNeve, no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una àmplia reestructuració de la cúpula militar impulsada per l’administració de Donald Trump per alinear el comandament amb les directrius de la Casa Blanca. Aquesta purga també ha inclòs el relleu d’altres alts càrrecs com el general David Hodne i el general William Green Jr., i se suma a la dimissió prèvia del director de Contraterrorisme, Joe Kent, per discrepàncies amb el conflicte.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.

L’any 2026 s’inaugura com una nova era geopolítica que enterra l’ordre multilateral del segle XX per donar pas a la “llei del més fort”, una tendència exemplificada per l’atac dels Estats Units a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, consolida un món més inestable i violent, on la coerció econòmica i militar substitueix el dret internacional, tal com adverteix el CIDOB. En resposta a aquesta “sensació creixent d’amenaça”, el rei Felip VI ha aprofitat el seu discurs de la Pasqua Militar per reivindicar un “ordre global basat en normes” i el multilateralisme. En un context de creixent rearmament global, el monarca espanyol, amb el suport de la ministra Margarita Robles, ha reclamat un augment de la inversió en defensa per fer front a la nova realitat.