Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Les eleccions presidencials a Portugal han determinat que caldrà una segona volta el pròxim 8 de febrer per escollir el successor de Marcelo Rebelo de Sousa. Contra els pronòstics de les enquestes, que assenyalaven el líder d’extrema dreta André Ventura com a favorit, el candidat socialista António José Seguro ha guanyat la primera volta amb aproximadament un 31% dels vots. Ventura, del partit Chega, ha quedat en segon lloc amb prop del 24% dels sufragis, assegurant-se també un lloc a la ronda final. Aquests comicis han estat els més disputats en dècades i han forçat una segona volta per primera vegada des del 1986. En tercer lloc ha quedat l’eurodiputat liberal João Cotrim de Figueiredo. La jornada electoral va registrar una participació superior a la dels darrers comicis presidencials.

El Tribunal Correccional de París ha condemnat deu persones per una campanya de ciberassetjament contra la primera dama francesa, Brigitte Macron. Els acusats han rebut penes d’entre quatre i vuit mesos de presó suspesa, que només hauran de complir en cas de reincidència, i hauran d’abonar solidàriament una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La condemna es deu a la difusió de notícies falses i comentaris maliciosos, principalment la teoria conspirativa que afirmava que havia nascut home amb el nom de Jean-Michel Trogneux, a més d’insults sobre la seva diferència d’edat amb el president. Aquesta sentència, que també inclou una pena de presó ferma per a un acusat que no va comparèixer, s’emmarca en la decisió dels Macron de portar aquests atacs als tribunals, una estratègia que també inclou una demanda contra la influenciadora nord-americana Candace Owens.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

Les eleccions als Països Baixos han capgirat els pronòstics amb la victòria inesperada del partit liberal progressista Demòcrates 66 (D66), encapçalat per Rob Jetten. Aquest resultat suposa un revés significatiu per a l’extrema dreta de Geert Wilders (PVV), que havia provocat la caiguda del govern anterior per endurir les polítiques migratòries i ara es veu condemnat a l’oposició davant la negativa de la resta de forces a pactar-hi. La victòria de D66, aconseguida amb una campanya positiva i el carisma de Jetten, va sorprendre les enquestes, que preveien un retorn als partits tradicionals i no van anticipar el fracàs de l’aliança liderada per Frans Timmermans. Ara, Jetten s’enfronta al complex repte de negociar un govern de coalició en un parlament molt fragmentat, que requerirà l’acord d’un mínim de quatre partits per assolir la majoria.