Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha estat reelegit batlle de Perpinyà en la primera volta de les eleccions municipals, consolidant la seva posició amb un 50,41% dels vots. Aquesta victòria contundent, que evita una segona volta, s’explica en gran part per la fragmentació de l’oposició, que es va presentar amb cinc llistes diferents. La candidata més votada entre els seus rivals, Agnès Langevine, només va obtenir un 16% de suport. L’èxit d’Aliot reforça el paper de Perpinyà com la ciutat més gran de França governada per l’extrema dreta i un “laboratori polític” per al partit de Marine Le Pen. Aquest triomf s’emmarca en un context històric de fort suport a l’extrema dreta a la ciutat, que experts com Nicolas Lebourg associen al seu “desclassament” socioeconòmic des de fa dècades.

La mort del militant d’extrema dreta Quentin Deranque a Lió, després de rebre una pallissa presumptament per part d’activistes d’esquerres, ha generat una greu crisi política i diplomàtica a França. L’incident ha provocat la detenció d’onze persones, inclòs un assistent del diputat de La França Insubmisa (LFI), Raphaël Arnault, i ha dinamitat la unió d’esquerres del Nou Front Popular. Figures com l’expresident François Hollande han declarat acabada l’aliança, en un context de tensió creixent amb atacs i amenaces de bomba contra la seu de LFI. A nivell internacional, el cas ha provocat un xoc diplomàtic amb els Estats Units. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, ha cridat a consultes l’ambaixador estatunidenc, Charles Kushner, acusant-lo d’instrumentalitzar el drama per un tuit sobre l’extremisme violent d’esquerres.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Les eleccions presidencials a Portugal han determinat que caldrà una segona volta el pròxim 8 de febrer per escollir el successor de Marcelo Rebelo de Sousa. Contra els pronòstics de les enquestes, que assenyalaven el líder d’extrema dreta André Ventura com a favorit, el candidat socialista António José Seguro ha guanyat la primera volta amb aproximadament un 31% dels vots. Ventura, del partit Chega, ha quedat en segon lloc amb prop del 24% dels sufragis, assegurant-se també un lloc a la ronda final. Aquests comicis han estat els més disputats en dècades i han forçat una segona volta per primera vegada des del 1986. En tercer lloc ha quedat l’eurodiputat liberal João Cotrim de Figueiredo. La jornada electoral va registrar una participació superior a la dels darrers comicis presidencials.

El Tribunal Correccional de París ha condemnat deu persones per una campanya de ciberassetjament contra la primera dama francesa, Brigitte Macron. Els acusats han rebut penes d’entre quatre i vuit mesos de presó suspesa, que només hauran de complir en cas de reincidència, i hauran d’abonar solidàriament una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La condemna es deu a la difusió de notícies falses i comentaris maliciosos, principalment la teoria conspirativa que afirmava que havia nascut home amb el nom de Jean-Michel Trogneux, a més d’insults sobre la seva diferència d’edat amb el president. Aquesta sentència, que també inclou una pena de presó ferma per a un acusat que no va comparèixer, s’emmarca en la decisió dels Macron de portar aquests atacs als tribunals, una estratègia que també inclou una demanda contra la influenciadora nord-americana Candace Owens.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.