Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

Les eleccions a Hongria han marcat la fi del llarg mandat del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, el partit del qual, Fidesz, ha estat derrotat per la formació Tisza, liderada per Péter Magyar. Aquest resultat suposa un cop significatiu per a l’onada populista d’extrema dreta a Europa i per als aliats internacionals d’Orbán, com Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, que li havien mostrat un suport explícit. La campanya va estar tensa, amb acusacions de desinformació orquestrada pel Kremlin contra l’oposició i filtracions que evidenciaven la col·laboració del govern hongarès amb Rússia en detriment dels interessos de la Unió Europea. La victòria de Magyar, un conservador europeista i antic membre de Fidesz adscrit al Partit Popular Europeu, és vista a Brussel·les com un alleujament que reforça la cohesió comunitària, especialment després dels bloquejos d’Orbán a l’ajuda per a Ucraïna.

Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha estat reelegit batlle de Perpinyà en la primera volta de les eleccions municipals, consolidant la seva posició amb un 50,41% dels vots. Aquesta victòria contundent, que evita una segona volta, s’explica en gran part per la fragmentació de l’oposició, que es va presentar amb cinc llistes diferents. La candidata més votada entre els seus rivals, Agnès Langevine, només va obtenir un 16% de suport. L’èxit d’Aliot reforça el paper de Perpinyà com la ciutat més gran de França governada per l’extrema dreta i un “laboratori polític” per al partit de Marine Le Pen. Aquest triomf s’emmarca en un context històric de fort suport a l’extrema dreta a la ciutat, que experts com Nicolas Lebourg associen al seu “desclassament” socioeconòmic des de fa dècades.

La mort del militant d’extrema dreta Quentin Deranque a Lió, després de rebre una pallissa presumptament per part d’activistes d’esquerres, ha generat una greu crisi política i diplomàtica a França. L’incident ha provocat la detenció d’onze persones, inclòs un assistent del diputat de La França Insubmisa (LFI), Raphaël Arnault, i ha dinamitat la unió d’esquerres del Nou Front Popular. Figures com l’expresident François Hollande han declarat acabada l’aliança, en un context de tensió creixent amb atacs i amenaces de bomba contra la seu de LFI. A nivell internacional, el cas ha provocat un xoc diplomàtic amb els Estats Units. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, ha cridat a consultes l’ambaixador estatunidenc, Charles Kushner, acusant-lo d’instrumentalitzar el drama per un tuit sobre l’extremisme violent d’esquerres.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Les eleccions presidencials a Portugal han determinat que caldrà una segona volta el pròxim 8 de febrer per escollir el successor de Marcelo Rebelo de Sousa. Contra els pronòstics de les enquestes, que assenyalaven el líder d’extrema dreta André Ventura com a favorit, el candidat socialista António José Seguro ha guanyat la primera volta amb aproximadament un 31% dels vots. Ventura, del partit Chega, ha quedat en segon lloc amb prop del 24% dels sufragis, assegurant-se també un lloc a la ronda final. Aquests comicis han estat els més disputats en dècades i han forçat una segona volta per primera vegada des del 1986. En tercer lloc ha quedat l’eurodiputat liberal João Cotrim de Figueiredo. La jornada electoral va registrar una participació superior a la dels darrers comicis presidencials.

El Tribunal Correccional de París ha condemnat deu persones per una campanya de ciberassetjament contra la primera dama francesa, Brigitte Macron. Els acusats han rebut penes d’entre quatre i vuit mesos de presó suspesa, que només hauran de complir en cas de reincidència, i hauran d’abonar solidàriament una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La condemna es deu a la difusió de notícies falses i comentaris maliciosos, principalment la teoria conspirativa que afirmava que havia nascut home amb el nom de Jean-Michel Trogneux, a més d’insults sobre la seva diferència d’edat amb el president. Aquesta sentència, que també inclou una pena de presó ferma per a un acusat que no va comparèixer, s’emmarca en la decisió dels Macron de portar aquests atacs als tribunals, una estratègia que també inclou una demanda contra la influenciadora nord-americana Candace Owens.