Els recents aldarulls xenòfobs a Belfast, desencadenats per l’apunyalament d’un home per part d’un sol·licitant d’asil sudanès, reflecteixen un malestar social creixent al Regne Unit. Atiats a les xarxes socials per l’extrema dreta, amb figures com Tommy Robinson, centenars de persones van atacar comerços i habitatges d’immigrants, generant pànic a la comunitat. Aquests fets no són aïllats i s’emmarquen en una tendència de protestes violentes, com les de Southport (2024) o Epping (2025), on la desinformació ha vinculat falsament els migrants amb la delinqüència. Com a resposta a la violència, milers de persones es van manifestar pacíficament a Belfast sota el lema “Junts contra l’odi”. Aquesta marxa antiracista, amb suport de partits i sindicats, va condemnar l’odi i va exigir una resposta contundent a les autoritats, mentre la policia efectuava 23 detencions relacionades amb els disturbis.

Alfonso Fernández Mañueco ha estat investit president de Castella i Lleó per tercera vegada, reeditant el govern de coalició entre el Partit Popular i Vox. La investidura es va aconseguir amb el suport dels 33 procuradors del PP i els 14 de Vox, sumant 47 vots a favor i superant així la majoria absoluta, mentre que l’oposició en bloc hi va votar en contra. L’acord entre ambdues formacions ha estat marcat per la inclusió del polèmic principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes socials i habitatge. Durant el seu discurs, Mañueco va defensar aquesta mesura, aclarint que s’aplicarà respectant la legalitat i que no afectarà serveis públics essencials com la sanitat o l’educació, requerint només una “vinculació legal, efectiva i estable” amb la comunitat autònoma.

Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

Les eleccions a Hongria han marcat la fi del llarg mandat del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, el partit del qual, Fidesz, ha estat derrotat per la formació Tisza, liderada per Péter Magyar. Aquest resultat suposa un cop significatiu per a l’onada populista d’extrema dreta a Europa i per als aliats internacionals d’Orbán, com Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, que li havien mostrat un suport explícit. La campanya va estar tensa, amb acusacions de desinformació orquestrada pel Kremlin contra l’oposició i filtracions que evidenciaven la col·laboració del govern hongarès amb Rússia en detriment dels interessos de la Unió Europea. La victòria de Magyar, un conservador europeista i antic membre de Fidesz adscrit al Partit Popular Europeu, és vista a Brussel·les com un alleujament que reforça la cohesió comunitària, especialment després dels bloquejos d’Orbán a l’ajuda per a Ucraïna.

Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha estat reelegit batlle de Perpinyà en la primera volta de les eleccions municipals, consolidant la seva posició amb un 50,41% dels vots. Aquesta victòria contundent, que evita una segona volta, s’explica en gran part per la fragmentació de l’oposició, que es va presentar amb cinc llistes diferents. La candidata més votada entre els seus rivals, Agnès Langevine, només va obtenir un 16% de suport. L’èxit d’Aliot reforça el paper de Perpinyà com la ciutat més gran de França governada per l’extrema dreta i un “laboratori polític” per al partit de Marine Le Pen. Aquest triomf s’emmarca en un context històric de fort suport a l’extrema dreta a la ciutat, que experts com Nicolas Lebourg associen al seu “desclassament” socioeconòmic des de fa dècades.

La mort del militant d’extrema dreta Quentin Deranque a Lió, després de rebre una pallissa presumptament per part d’activistes d’esquerres, ha generat una greu crisi política i diplomàtica a França. L’incident ha provocat la detenció d’onze persones, inclòs un assistent del diputat de La França Insubmisa (LFI), Raphaël Arnault, i ha dinamitat la unió d’esquerres del Nou Front Popular. Figures com l’expresident François Hollande han declarat acabada l’aliança, en un context de tensió creixent amb atacs i amenaces de bomba contra la seu de LFI. A nivell internacional, el cas ha provocat un xoc diplomàtic amb els Estats Units. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, ha cridat a consultes l’ambaixador estatunidenc, Charles Kushner, acusant-lo d’instrumentalitzar el drama per un tuit sobre l’extremisme violent d’esquerres.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.