L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.

El Govern espanyol ha implementat un paquet de mesures anticrisi a causa de la guerra a l’Orient Mitjà, que inclou una rebaixa de l’IVA dels carburants del 21% al 10% i una reducció de l’impost especial d’hidrocarburs. Aquesta acció buscava un estalvi mitjà de 20 cèntims per litre per als consumidors. No obstant això, l’organització de consumidors Facua ha denunciat que 2.337 benzineres a tot l’Estat, 332 de les quals a Catalunya, van apujar els seus preus base per absorbir parcialment o totalment la rebaixa fiscal el mateix dia que entrava en vigor. Malgrat aquesta pràctica, el preu mitjà ha experimentat una caiguda. L’evolució futura dels preus dependrà de l’aplicació completa de les mesures, la volatilitat del preu del barril de Brent i la durada del conflicte.

El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat un augment dràstic del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, i ha generat una escalada de preus dels carburants a Catalunya. Aquesta situació ha causat que, per primer cop des de la guerra d’Ucraïna, el preu del dièsel superi el de la gasolina, un fenomen explicat per la dependència europea de les importacions de gasoil de zones ara en conflicte i una menor capacitat de refinament. L’encariment impacta greument en sectors clau com l’agricultura, la pesca i el transport, que adverteixen que no podran suportar els sobrecostos i reclamen mesures compensatòries urgents al govern, com bonificacions o rebaixes fiscals. Paral·lelament, associacions de consumidors com Facua i l’OCU han denunciat moviments especulatius per part de les benzineres, acusant-les d’apujar preus de manera injustificada sobre estocs comprats a un preu inferior, i demanen una limitació dels preus o una rebaixa de l’IVA.

L’aerolínia Ryanair ha implementat una nova política que elimina les targetes d’embarcament en paper, obligant els passatgers a utilitzar exclusivament el format digital a través de la seva aplicació mòbil. Aquesta mesura exigeix fer la facturació en línia, ja que realitzar-la a l’aeroport comporta un cost de 30 euros o més. La companyia justifica el canvi per motius de sostenibilitat, argumentant un estalvi de 300 tones de paper anuals, i per l’eficiència del procés, destacant que més del 80% dels seus clients ja feien servir la targeta mòbil. No obstant això, l’organització de consumidors FACUA, a través del seu portaveu Jordi Castilla, ha qualificat la pràctica de potencialment abusiva i està estudiant presentar denúncies, recomanant als afectats que presentin fulls de reclamació. Ryanair preveu excepcions per a passatgers sense mòbil o bateria, sempre que hagin completat la facturació prèviament.

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo assenyala la presumpta influència de l’empresari Víctor de Aldama en el govern canari, llavors presidit per l’actual ministre Ángel Víctor Torres, per a la compra de material sanitari durant la pandèmia. La investigació apunta que Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, va fer d’intermediari a canvi de comissions. Aquestes revelacions han provocat que el PP demani la dimissió de Torres, qui defensa la seva innocència emparant-se en l’aval de diversos òrgans fiscalitzadors com el Tribunal de Comptes. D’altra banda, el Ministeri de Consum ha proposat una sanció de 3,6 milions d’euros a la immobiliària Lloguer Segur per diverses infraccions greus i molt greus. La proposta, que sorgeix d’una denúncia de Facua, castiga pràctiques abusives com el cobrament de despeses il·legals als llogaters en benefici dels propietaris.