La princesa Irene de Grècia i Dinamarca ha mort als 83 anys al Palau de la Sarsuela, on residia amb la seva germana, la reina Sofia. La seva salut s’havia deteriorat en els darrers anys a causa d’un deteriorament cognitiu i Alzheimer. Coneguda afectuosament pels seus nebots, entre ells el rei Felip VI, com la “Tia Pecu” per la seva personalitat, va portar una vida poc convencional per a la reialesa. Mai no es va casar i va dedicar el seu temps a passions com l’arqueologia, la música i el benestar animal, creant la Fundación Mundo en Armonía. Nascuda a l’exili a Sud-àfrica, la seva figura va ser sempre propera a la de la seva germana i el seu germà Constantí. Després d’una vetlla privada a Madrid, les seves restes seran enterrades a Grècia, al Palau de Tatoi, juntament amb els seus pares.

L’any 2026 s’inaugura com una nova era geopolítica que enterra l’ordre multilateral del segle XX per donar pas a la “llei del més fort”, una tendència exemplificada per l’atac dels Estats Units a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, consolida un món més inestable i violent, on la coerció econòmica i militar substitueix el dret internacional, tal com adverteix el CIDOB. En resposta a aquesta “sensació creixent d’amenaça”, el rei Felip VI ha aprofitat el seu discurs de la Pasqua Militar per reivindicar un “ordre global basat en normes” i el multilateralisme. En un context de creixent rearmament global, el monarca espanyol, amb el suport de la ministra Margarita Robles, ha reclamat un augment de la inversió en defensa per fer front a la nova realitat.

El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha protagonitzat un acte de desgreuge sense precedents a Gernika en demanar oficialment perdó pel bombardeig nazi que la Legió Còndor va executar el 1937 durant la Guerra Civil. La cerimònia, que va tenir lloc al cementiri de Zallo amb supervivents de l’atac, ha estat qualificada de “crim brutal” pel mandatari alemany. No obstant això, l’esdeveniment històric s’ha vist enterbolit per la controvertida presència del rei Felip VI. Aquesta ha generat dures crítiques per part dels partits nacionalistes bascos. El PNB ha retret al monarca ser un “mer acompanyant” sense oferir disculpes en nom de l’Estat espanyol, mentre que EH Bildu ha boicotejat l’acte i ha convocat una manifestació de rebuig, considerant-lo un “hereu del franquisme”.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.