El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.

El Govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos han signat un acord per crear una nova via de reparació per a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església, especialment per a aquells casos on la via judicial ja no és possible. El pacte, formalitzat pel ministre Félix Bolaños i els presidents Luis Argüello i Jesús Díaz Sariego, estableix un sistema mixt Estat-Església supervisat pel Defensor del Poble. Aquest organisme avaluarà els casos i proposarà una reparació, que pot ser econòmica, simbòlica o restaurativa. Un punt clau de l’entesa és que les indemnitzacions aniran íntegrament a càrrec de l’Església i estaran exemptes d’impostos. En cas de desacord entre les parts, la decisió final correspondrà al Defensor del Poble. Aquest mecanisme ofereix una alternativa al pla intern de l’Església (Priva), que havia generat desconfiança entre moltes víctimes.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

Després de l’anunci de Carles Puigdemont de trencar l’acord d’investidura amb el PSOE per incompliments, el govern de Pedro Sánchez ha reafirmat la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2027. Els ministres Félix Bolaños i Pilar Alegría han respost insistint en el “diàleg, treball i negociació” i mantenint la “mà estesa”, assegurant que treballaran per aprovar els pressupostos. Tanmateix, Junts per Catalunya ha endurit la seva posició; la portaveu Míriam Nogueras ha declarat que no negociaran més amb el PSOE i que el sentit del seu vot es coneixerà directament al marcador del Congrés. Malgrat la ruptura, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat donar suport a una moció de censura del PP. La decisió final de la direcció de Junts serà sotmesa a una consulta a la militància.

El Govern espanyol, a proposta del ministre Félix Bolaños, ha aprovat al Consell de Ministres una reforma integral de la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim), que data de 1882, per modernitzar el sistema judicial i homologar-lo amb el d’altres països europeus. La principal novetat és el traspàs de la instrucció penal dels jutges als fiscals, que dirigiran la investigació sota la supervisió d’una nova figura, el jutge de garanties, per protegir els drets fonamentals. A més, la reforma limita significativament l’acusació popular, impedint que partits polítics i sindicats puguin exercir-la. També busca reforçar la independència de la fiscalia, establint un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat, desvinculat del govern de torn. Aquesta modernització, que ha generat un debat intens entre les associacions de jutges i fiscals, encara ha de superar el tràmit parlamentari, on no té el suport garantit.