La Generalitat de Catalunya ha fet un pas decisiu per normalitzar la seva relació amb els mercats financers en adjudicar 292,75 milions d’euros de deute nou a tres entitats bancàries, la primera operació d’aquest tipus en 14 anys. Aquesta acció marca la fi d’una dècada de dependència gairebé exclusiva del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i s’emmarca en una estratègia per diversificar les fonts de finançament, que ja inclou préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’emissió va rebre una gran acollida, amb ofertes de set entitats que superaven els 1.000 milions d’euros. El deute, amb una durada de sis anys, es va formalitzar a un tipus mitjà del 2,331%, un cost inferior al previst, fet que demostra la confiança renovada en la solvència de les finances catalanes, recolzada per la recuperació del grau d’inversió per part d’agències com Moody’s.

La marxa de María Jesús Montero per ser candidata del PSOE a Andalusia ha provocat una remodelació del govern de Pedro Sánchez, que situa Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i ministre d’Economia, i Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda. Aquesta reestructuració atorga a Cuerpo, un perfil tècnic sense afiliació al partit, el repte de guanyar pes polític i traslladar les bones dades macroeconòmiques a la ciutadania. Per la seva banda, España, amb una trajectòria més política, haurà d’abordar qüestions clau com la reforma del finançament autonòmic i la negociació sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. La sortida de Montero, considerada la successora natural, deixa Sánchez sense un relleu clar i consolida una tendència de descapitalització de les vicepresidències socialistes durant la seva presidència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat el valencià Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya electoral andalusa. Aquest canvi també implica l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer de l’executiu. España, exconseller del govern de Ximo Puig i fins ara secretari d’Estat de Política Territorial, és percebut com un perfil dialogant i negociador, en contrast amb la seva predecessora. La seva arribada genera expectatives per desencallar diverses carpetes clau, com l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la reforma del model de finançament autonòmic —caducat des de fa 14 anys— i la condonació del deute del FLA. Especialment rellevant és la negociació amb Catalunya, on s’espera que pugui avançar en el traspàs de l’IRPF i un finançament singular, qüestions en què Montero era considerada el principal escull.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una fase crítica, centrada en el pols entre el president Salvador Illa i ERC, liderada per Oriol Junqueras. L’escull principal és l’exigència dels republicans de rebre garanties sobre la recaptació íntegra de l’IRPF per part de Catalunya, un compromís de la investidura que depèn del govern de Pedro Sánchez. Després d’una escalada de tensió, on Illa va anunciar que aprovaria els comptes aquest divendres sense el suport lligat i amb el suport de patronals i sindicats, les dues parts han pactat una desescalada. El Govern aprovarà el projecte, però s’ha acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l’abril per donar més marge a la negociació. D’aquesta manera, ERC no presentarà un veto immediat, evitant un trencament i mantenint oberta la possibilitat d’un acord que desbloquegi uns comptes que ja tenen el suport dels Comuns.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

Les principals organitzacions empresarials catalanes, incloent-hi Foment del Treball i el grup G8 (liderat per la Cambra de Comerç de Barcelona), han consensuat una declaració conjunta sobre la nova proposta de finançament autonòmic. Aquest acord, fruit d’un procés de negociació iniciat per Josep Santacreu (Cambra) amb Josep Sánchez Llibre (Foment), qualifica la proposta com “un punt de partida” i una millora respecte al model vigent, però alhora la considera “no suficient”. El text unifica postures inicialment divergents, com la crítica inicial de Foment, i insta els partits polítics catalans a treballar plegats per millorar el model. El Govern de la Generalitat, a través de la consellera Alícia Romero, ha celebrat el pacte com una “rectificació” de Foment i ha aprofitat per demanar a Junts una actitud constructiva.

Les principals organitzacions empresarials i econòmiques de Catalunya, incloent-hi Foment del Treball, Pimec i les tretze cambres catalanes, han consensuat una posició comuna sobre el nou model de finançament. En una nota conjunta, qualifiquen la proposta com “una millora important, però no suficient” i la consideren un “punt de partida” per a futures negociacions. Tot i que valoren positivament l’augment de la suficiència financera i la transparència del sistema, assenyalen mancances significatives. Critiquen que no s’hagi incorporat el cost de la vida com a criteri d’ajustament i que el principi d’ordinalitat no estigui garantit a llarg termini. A més, adverteixen que el model no resol el dèficit fiscal ni el greu dèficit acumulat en infraestructures, xifrat en uns 42.500 milions d’euros, i es manté dins del marc de la LOFCA. Finalment, insten els partits a treballar plegats per millorar l’acord.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.