La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.

L’acord sobre un nou finançament singular per a Catalunya, pactat entre ERC i el PSOE, ha generat un xoc polític amb Junts. La formació de Carles Puigdemont rebutja el model per no ser un concert econòmic, argumentant que ERC va rebaixar les seves aspiracions inicials. Aquesta acusació es basa en declaracions de la portaveu republicana Raquel Sans, que el va qualificar de “concert econòmic solidari”, un terme que mai va figurar en el text signat. Davant d’aquest bloqueig, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha confirmat reunions amb Pedro Sánchez, ha demanat una trobada amb Puigdemont per convèncer-lo de donar suport a l’acord, que inclou 4.700 milions d’euros addicionals i el principi d’ordinalitat. Junqueras defensa que el pacte “s’hi assembla bastant” a un concert, mentre que entitats com Foment del Treball també el consideren insuficient.

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

La reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, la primera des del procés independentista, marca una setmana clau per a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Mentre que ERC i el Govern català consideren l’acord “gairebé imminent”, xifrant-lo en uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya i exigint un model “singular” que respecti el principi d’ordinalitat i la recaptació d’impostos, el govern espanyol refreda les expectatives. La Moncloa emmarca la trobada com un “seguiment” de l’acord d’investidura i subratlla que el futur model haurà de beneficiar totes les comunitats autònomes, una tasca que haurà d’equilibrar la ministra María Jesús Montero. Mentrestant, Junts per Catalunya ja ha anunciat que rebutjarà qualsevol proposta que no sigui equivalent a un concert econòmic.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.