Dos pacients oncològics han mort a l’Hospital Universitari de Burgos (HUBU) i tres més han resultat afectats després de rebre una dosi de tractament sis vegades superior a la prescrita. Els fets van ocórrer el 18 de desembre a causa d’un error humà en la preparació del fàrmac, concretament en la dilució, que va ser indicada incorrectament a la fitxa d’elaboració. L’hospital va descobrir la sobredosi quan els cinc pacients van presentar símptomes d’excés de toxicitat. Dels tres supervivents, un roman a l’UCI. El director del centre, Carlos Cartón, va admetre l’error i va iniciar una investigació interna, a la qual s’ha sumat una altra per part de la Fiscalia per esclarir les responsabilitats. La Conselleria de Sanitat ha lamentat profundament els fets.

El jutge Adolfo Carretero ha ordenat l’obertura de judici oral contra l’exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, per un presumpte delicte d’agressió sexual a l’actriu Elisa Mouliaá, ocorregut l’octubre de 2021. Aquesta decisió contradiu el criteri de la Fiscalia, que havia sol·licitat l’arxivament de la causa per falta de proves i ha confirmat que no presentarà acusació. El magistrat considera que el principal indici probatori és la declaració de la víctima i ha imposat a Errejón una fiança de 30.000 euros. L’acusació particular, en nom de Mouliaá, demana una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. L’exdiputat, que manté la seva innocència al·legant que va ser un “flirteig” mutu, té pendent de resolució un recurs contra el seu processament a l’Audiència Provincial de Madrid.

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem l’anul·lació de la condemna a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La sentència, que implicava dos anys d’inhabilitació i sancions econòmiques, es va originar per la suposada filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Mitjançant un incident de nul·litat, pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional, el ministeri públic al·lega que es van vulnerar el dret a la defensa i la presumpció d’innocència. S’acusa el Suprem d’haver “creat un nou tipus delictiu” i d’haver realitzat una “selecció incompleta de fets”, ignorant testimonis clau de descàrrec. La Fiscalia considera la filtració “inexistent” i justifica l’actuació de García Ortiz per la necessitat de preparar una resposta institucional davant la rellevància mediàtica del cas.

La Universitat de Barcelona (UB) ha decidit portar a la Fiscalia el cas del grup d’investigació CREA i el seu exdirector, el catedràtic Ramón Flecha, arran de les denúncies de setze dones per presumptes conductes de coerció sexual i psicològica, maltractament i abús de poder durant dècades. Aquesta decisió es basa en un informe preliminar d’una comissió d’investigació interna, que qualifica el grup com un possible “grup coercitiu d’alt control”. La UB s’ha compromès a personar-se com a acusació particular si s’obre un procés penal i ha pres mesures disciplinàries, com la suspensió de dues investigadores. Com a reacció a l’anunci de la universitat, el grup CREA ha comunicat la seva dissolució per evitar més perjudicis professionals als seus membres, tot i que continua negant les acusacions.

Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

El Tribunal Suprem celebra un judici inèdit contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El cas se centra en la filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia un frau fiscal superior a 350.000 euros i oferia un pacte a la Fiscalia. García Ortiz ha negat ser el responsable de la filtració, argumentant que només va publicar una nota de premsa per desmentir una notícia falsa que atribuïa la iniciativa del pacte al ministeri públic, quan en realitat provenia de la defensa de l’empresari. En una declaració clau, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del tribunal haver difós aquesta mentida per desacreditar la Fiscalia i protegir la reputació de la presidenta, emmarcant el cas en una suposada “operació d’Estat”.

L’Audiència Nacional ha ordenat una avaluació mèdica forense de l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, per determinar si està en condicions d’afrontar el judici contra ell i la seva família, que comença el 24 de novembre. Aquesta decisió respon a la petició de la seva defensa, que va presentar diversos informes mèdics sobre el seu estat físic i cognitiu. El resultat de l’examen podria permetre que Pujol no hagi d’assistir presencialment i pugui declarar per videoconferència. En el judici, que durarà sis mesos, la família Pujol s’enfronta a acusacions de formar una organització criminal i cometre delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana per a l’expresident una pena de 9 anys de presó.