La Generalitat de Catalunya ha fet un pas decisiu per normalitzar la seva relació amb els mercats financers en adjudicar 292,75 milions d’euros de deute nou a tres entitats bancàries, la primera operació d’aquest tipus en 14 anys. Aquesta acció marca la fi d’una dècada de dependència gairebé exclusiva del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i s’emmarca en una estratègia per diversificar les fonts de finançament, que ja inclou préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’emissió va rebre una gran acollida, amb ofertes de set entitats que superaven els 1.000 milions d’euros. El deute, amb una durada de sis anys, es va formalitzar a un tipus mitjà del 2,331%, un cost inferior al previst, fet que demostra la confiança renovada en la solvència de les finances catalanes, recolzada per la recuperació del grau d’inversió per part d’agències com Moody’s.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.