La Marina francesa ha interceptat un petrolier al mar Mediterrani per la sospita que forma part de la flota fantasma russa. Segons va anunciar el president Emmanuel Macron, l’embarcació, procedent de Rússia i que presumptament navegava sota una bandera falsa, contravenia les sancions internacionals que prohibeixen l’exportació de petroli rus. L’operació es va realitzar a alta mar amb la col·laboració de països aliats i respectant la Convenció de l’ONU sobre el dret de mar. El vaixell ha estat desviat i s’ha obert una investigació judicial. Macron va subratllar que les activitats d’aquesta xarxa il·lícita, que ha crescut exponencialment, contribueixen a finançar la guerra d’agressió contra Ucraïna i que no es toleraran violacions del dret internacional ni de les sancions imposades per la Unió Europea.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

Després de més de 25 anys de negociacions, la Unió Europea ha donat suport a l’acord de lliure comerç amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai), un pacte celebrat per líders com Ursula von der Leyen, António Costa i Pedro Sánchez. Aquest acord històric crearà la zona de lliure comerç més gran del món, eliminant la majoria d’aranzels entre els dos blocs. No obstant això, l’aprovació s’ha aconseguit amb una majoria ajustada i malgrat la forta oposició del sector agrícola i de països com França, que temen la competència deslleial de productes amb estàndards diferents. Per superar les reticències, la Comissió Europea ha establert salvaguardes per a productes sensibles i ha promès reforçar els controls. L’acord, que serà signat al Paraguai, beneficiarà sectors industrials catalans com l’automoció i la maquinària, però suposa un risc per a l’agricultura local, especialment per a l’arròs, el vi i l’oli d’oliva.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha estat posat en llibertat sota control judicial després de passar vint dies a la presó de La Santé a París. Complia una condemna de cinc anys per conspiració per obtenir finançament il·legal del règim libi de Muammar al-Gaddafi per a la seva campanya presidencial del 2007. La seva sortida és provisional mentre espera que es resolgui el seu recurs d’apel·lació, un procés que tindrà lloc el març del 2026. Fins aleshores, Sarkozy té prohibit sortir de França i contactar amb testimonis o funcionaris implicats en el cas. L’expresident, que ha qualificat la seva estada a la presó de “malson”, manté la seva innocència, nega els càrrecs i es considera víctima d’una persecució judicial. Aquesta condemna se suma a altres processos judicials que ha afrontat des que va deixar el càrrec.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat a la presó de La Santé a París, convertint-se en el primer exmandatari de la història de la República Francesa a ser empresonat. La condemna és de cinc anys per un delicte de finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, després que la justícia determinés que va rebre fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la sentència ha estat recorreguda, el jutge va ordenar la presó provisional per l’“extrema gravetat” dels fets. Sarkozy defensa la seva innocència, al·legant ser víctima d’una “persecució política” i un “escàndol judicial”. Complirà la pena en una unitat d’aïllament per raons de seguretat, una mesura recolzada pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin. L’actual president, Emmanuel Macron, es va reunir amb ell per motius “humans” abans del seu empresonament.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.