L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha estat posat en llibertat sota control judicial després de passar vint dies a la presó de La Santé a París. Complia una condemna de cinc anys per conspiració per obtenir finançament il·legal del règim libi de Muammar al-Gaddafi per a la seva campanya presidencial del 2007. La seva sortida és provisional mentre espera que es resolgui el seu recurs d’apel·lació, un procés que tindrà lloc el març del 2026. Fins aleshores, Sarkozy té prohibit sortir de França i contactar amb testimonis o funcionaris implicats en el cas. L’expresident, que ha qualificat la seva estada a la presó de “malson”, manté la seva innocència, nega els càrrecs i es considera víctima d’una persecució judicial. Aquesta condemna se suma a altres processos judicials que ha afrontat des que va deixar el càrrec.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha ingressat a la presó de La Santé a París, convertint-se en el primer exmandatari de la història de la República Francesa a ser empresonat. La condemna és de cinc anys per un delicte de finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, després que la justícia determinés que va rebre fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la sentència ha estat recorreguda, el jutge va ordenar la presó provisional per l’“extrema gravetat” dels fets. Sarkozy defensa la seva innocència, al·legant ser víctima d’una “persecució política” i un “escàndol judicial”. Complirà la pena en una unitat d’aïllament per raons de seguretat, una mesura recolzada pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin. L’actual president, Emmanuel Macron, es va reunir amb ell per motius “humans” abans del seu empresonament.

El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha anunciat la suspensió de la polèmica reforma de les pensions fins a les eleccions presidencials del 2028 per intentar salvar el seu nou govern de les mocions de censura. Aquesta decisió, que congela l’augment de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys, respon a la condició innegociable del Partit Socialista per no fer caure l’executiu. Malgrat aquesta concessió clau, el govern continua en una posició fràgil, ja que tant l’esquerra com la ultradreta de Marine Le Pen mantenen la intenció de presentar mocions per tombar-lo. Lecornu ha advertit que la suspensió tindrà un cost de 1.800 milions d’euros el 2027, que haurà de ser compensat amb mesures d’estalvi per garantir l’estabilitat financera del país i buscar noves solucions per al sistema de pensions.