Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

Per primera vegada, fonts militars israelianes van admetre la xifra de més de 71.000 palestins morts a la Franja de Gaza, validant les dades del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, que fins ara havien negat sistemàticament. Aquest reconeixement inicial va ser considerat un gir significatiu en la postura d’Israel sobre el cost humà del conflicte. No obstant això, poc després van sorgir discrepàncies internes quan un portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Nadav Shoshani, va matisar que aquestes dades no eren oficials, generant confusió. Aquest episodi coincideix amb la finalització de la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha inclòs el retorn del cos de l’últim ostatge israelià, Ron Gvili, i l’intercanvi de cossos de palestins, tot i que la violència esporàdica continua a la regió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha impulsat la creació del “Consell de la Pau per a Gaza”, un organisme que ell mateix presidirà per supervisar la reconstrucció i la governança de la Franja. El nucli inicial està format per set homes de la seva confiança, entre els quals destaquen el secretari d’Estat Marco Rubio, l’exprimer ministre britànic Tony Blair i el seu assessor Jared Kushner. Trump ha convidat una seixantena de països a unir-s’hi, incloent-hi líders com Vladimir Putin i Recep Tayyip Erdogan, però sense cap representant palestí. La iniciativa ha generat controvèrsia per la proposta que els estats paguin mil milions de dòlars per obtenir una membresia permanent i ha rebut l’oposició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Mentrestant, el pla s’enfronta a obstacles pràctics, ja que Israel bloqueja l’entrada a Gaza del comitè de tecnòcrates (CNAG) designat per a l’administració civil.

La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.