La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.