La Fiscalia de Barcelona ha conclòs la primera investigació emparada per la llei de memòria democràtica sobre les tortures patides per Blanca Serra i la seva germana a la comissaria de Via Laietana el 1977. El ministeri públic considera els fets provats i els qualifica de crims contra la humanitat, reconeixent que agents de la Brigada Político-Social van exercir violència física i psíquica contra elles per la seva activitat política. Tot i atribuir a Blanca Serra la condició de víctima del franquisme, la Fiscalia ha sol·licitat l’arxivament provisional de la causa. La decisió es fonamenta en la impossibilitat d’identificar els autors materials de les tortures després de practicar diverses diligències. Aquesta resolució no impedeix l’exercici d’altres accions judicials per la via civil.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

Diversos estudis recents, basats en dades del CIS, revelen un augment preocupant del suport a l’autoritarisme entre els joves espanyols. Actualment, un 13,5% de les persones entre 18 i 24 anys considera que una dictadura pot ser preferible a la democràcia, el doble que fa quaranta anys, una tendència que contrasta amb la població de més de 65 anys, on el suport ha caigut a mínims històrics. Aquest fenomen es manifesta en una valoració positiva del franquisme per part d’un 25% dels joves, xifra que s’eleva al 35% en el cas dels homes joves. Experts com Jordi Muñoz atribueixen aquest canvi a factors com les crisis econòmiques, la pandèmia i una reacció al feminisme, coincidint amb la irrupció de Vox. A més, l’ICPS assenyala la manca de memòria històrica, mentre que l’ICIP destaca un major suport juvenil a la despesa militar i a postures antifeministes.