El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l’acomiadament de Manuel Escribano, un cuiner que treballava des de feia 17 anys a l’Ajuntament de Barcelona, per no superar una prova de nivell B2 de català durant un procés d’estabilització laboral. La sentència obliga el consistori a readmetre’l en les mateixes condicions o a pagar-li una indemnització de gairebé 59.000 euros. El tribunal argumenta que la llei d’estabilització no pot ser utilitzada com a causa automàtica d’acomiadament i qüestiona la proporcionalitat d’exigir aquest nivell lingüístic per a les funcions del seu lloc de treball. A més, la resolució suggereix que l’exigència podria constituir una “discriminació indirecta”, ja que va ser l’únic aspirant a la seva pròpia plaça. Amb el suport de Convivencia Cívica Catalana, el cas estableix un precedent rellevant sobre l’ús de la llengua en els processos de selecció de l’administració pública.
El Govern ha aprovat el projecte de la nova llei de l’ocupació pública per modernitzar l’administració catalana, que afectarà uns 400.000 treballadors de la Generalitat, universitats i ens locals. La reforma, que es preveu aprovar al Parlament el 2026, pivota sobre tres eixos principals. En primer lloc, modifica el sistema d’oposicions per fer-lo menys memorístic i més enfocat a les competències i el raonament, amb un paper clau de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En segon lloc, implanta una carrera professional horitzontal que permetrà als funcionaris progressar i rebre complements retributius basats en l’expertesa i el rendiment sense haver d’ascendir. Finalment, estableix avaluacions anuals obligatòries lligades a l’assoliment d’objectius, que seran determinants per avançar en aquesta carrera. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, l’objectiu és crear una estructura més flexible, retenir talent i afrontar el relleu generacional.
El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.
El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat una ambiciosa reforma de l’administració pública catalana, basada en un full de ruta de 50 propostes elaborat pel grup d’experts CETRA. Aquesta transformació busca modernitzar el sector públic i reduir la burocràcia a través de diverses mesures clau. Entre les més destacades hi ha la implementació de la direcció pública professional, un sistema per seleccionar alts càrrecs basat en la meritocràcia i la transparència, permetent la captació de talent del sector privat per evitar els vaivens polítics. A més, la reforma preveu modificar el sistema de selecció pública, amb oposicions menys memorístiques i més centrades en competències, i introduir nous models d’avaluació del rendiment dels funcionaris. Per supervisar el procés, s’ha creat el Consell Assessor de la Reforma (CARE), presidit per Carles Ramió.