L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek, detingut per Israel en aigües internacionals com a membre de la Flotilla Global Sumud, ha endurit la seva protesta iniciant una vaga de fam seca, una acció que posa la seva vida en perill. En resposta, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha exigit el seu alliberament immediat, qualificant la detenció de contrària al dret internacional, i ha instat la Unió Europea a intervenir en la defensa del ciutadà europeu. Paral·lelament, malgrat la intercepció i la detenció de 180 activistes, la Flotilla Global Sumud ha reprès el seu viatge cap a Gaza, salpant des de Grècia cap a Turquia com una “declaració de perseverança”. L’organització manté el seu objectiu de donar suport al poble palestí i també reclama l’alliberament dels activistes retinguts.

L’activista espanyopalestí resident a Barcelona, Saif Abukeshek, i el brasiler Thiago Ávila continuen detinguts a Israel després que un jutge d’Ashkelon hagi prorrogat la seva retenció dos dies més. Tots dos van ser arrestats en aigües internacionals durant l’assalt a la Flotilla Global Sumud, que havia salpat de Barcelona amb destinació a Gaza. Com a protesta, els activistes han iniciat una vaga de fam i han denunciat maltractaments. El govern israelià els acusa de mantenir vincles amb Hamas a través de l’organització CPPE. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha qualificat la detenció d’il·legal i n’ha exigit l’alliberament immediat. El consolat espanyol va poder visitar breument Abukeshek, confirmant que presentava ferides lleus però es trobava en un estat de salut “correcte”.

La marina israeliana ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària que es dirigia a Gaza, en aigües internacionals a prop de l’illa de Creta, a més de 1.000 quilòmetres de la franja. L’operació ha resultat en la captura d’una vintena d’embarcacions i la detenció de 175 activistes, entre els quals hi ha una trentena de ciutadans espanyols. L’organització qualifica l’acció de “pirateria” i “segrest de civils”, denunciant que les forces israelianes van danyar els vaixells i van bloquejar les comunicacions. Per contra, el Ministeri d’Exteriors d’Israel ha defensat l’operació com a “preventiva” i “pacífica” per fer complir el bloqueig marítim, vinculant la flotilla amb Hamàs. Diversos activistes catalans, com l’exalcaldessa Laura Campos i Pau Pérez, van aconseguir fugir i han fet una crida a la mobilització. La missió, que va salpar de Barcelona, comptava amb el suport logístic d’Open Arms i Greenpeace.

La flotilla internacional Global Sumud ha salpat del Port Fòrum de Barcelona amb l’objectiu de lliurar ajuda humanitària a Gaza i denunciar el bloqueig israelià. L’expedició, composta inicialment per 39 embarcacions, va iniciar el seu viatge amb tres dies de retard a causa del mal temps i es dirigirà primer a Sicília per unir-se a una missió internacional més àmplia, que preveu aplegar unes 70 naus i més de 1.000 participants. La iniciativa compta amb el suport logístic d’ONGs com Open Arms i Greenpeace, que hi participa amb el seu vaixell Arctic Sunrise. A bord transporten material sanitari, escolar i per a la reconstrucció. Els organitzadors, com Ariadna Masmitjà, admeten que afronten un context “més tens” que en missions anteriors —una de les quals va ser interceptada per Israel—, però defensen la legitimitat de l’acció per reclamar un corredor humanitari permanent.

La Global Sumud Flotilla organitza una nova expedició cap a Gaza, considerada la “més gran de la història”, que sortirà des del port de Barcelona el pròxim 12 d’abril. L’objectiu principal és trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària. La iniciativa comptarà amb una flota de 100 vaixells i unes 3.000 persones, incloent-hi un miler de metges, educadors i investigadors. Com a novetat destacada, l’organització Open Arms s’hi sumarà per aportar la seva experiència i oferir suport logístic, tècnic i sanitari. Coordinada per Saif Abukeshek, l’acció civil compta amb el suport de partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Aquesta expedició es produeix després que un intent anterior fos interceptat per l’exèrcit d’Israel, però els organitzadors confien que la major dimensió d’aquesta flota permeti assolir el seu objectiu.

La guerra contra l’Iran s’ha convertit en una estratègia política clau tant per a Benjamin Netanyahu com per a Donald Trump en un any marcat per les eleccions als seus respectius països. Per al primer ministre israelià, el conflicte funciona com un salvavides polític, dissenyat per eclipsar la mala gestió dels atacs del 7 d’octubre i les crítiques internacionals per l’ofensiva a Gaza, presentant-se com el líder fort que va derrotar l’enemic existencial d’Israel. Aquesta estratègia compta amb un suport aclaparador a Israel, on més del 80% de la població aprova els atacs. Per la seva banda, Trump utilitza l’acció militar per projectar una imatge de força de cara a les eleccions legislatives nord-americanes. Aquesta decisió, però, s’enfronta a una opinió pública dividida als Estats Units, amb un rebuig significatiu en les primeres enquestes, tot i que manté una sòlida aprovació entre la seva base republicana.

Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.

Per primera vegada, fonts militars israelianes van admetre la xifra de més de 71.000 palestins morts a la Franja de Gaza, validant les dades del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, que fins ara havien negat sistemàticament. Aquest reconeixement inicial va ser considerat un gir significatiu en la postura d’Israel sobre el cost humà del conflicte. No obstant això, poc després van sorgir discrepàncies internes quan un portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Nadav Shoshani, va matisar que aquestes dades no eren oficials, generant confusió. Aquest episodi coincideix amb la finalització de la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha inclòs el retorn del cos de l’últim ostatge israelià, Ron Gvili, i l’intercanvi de cossos de palestins, tot i que la violència esporàdica continua a la regió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

L’administració de Donald Trump ha iniciat la segona fase del seu pla de pau per a Gaza, que estableix una administració tecnocràtica palestina encapçalada per Ali Sha’ath i una Junta per a la Pau per supervisar la desmilitarització i reconstrucció de la Franja. Aquesta junta, presidida pel mateix Trump, compta amb figures internacionals com Tony Blair, Javier Milei i Recep Tayyip Erdogan. El pla ha generat polèmica per la petició d’una contribució de 1.000 milions de dòlars als països per ser-ne membres permanents i per la seva ambició de resoldre conflictes globals, rivalitzant amb l’ONU. Malgrat l’alto el foc acordat a l’octubre, la iniciativa enfronta obstacles significatius: la violència persisteix, amb més de 400 palestins morts en atacs israelians, i el govern de Benjamin Netanyahu ha criticat obertament la composició de la junta, afirmant que no va ser coordinada amb Israel.