Després de dos anys de conflicte, un pla de pau impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, ha forçat un alto el foc a Gaza que inclou un intercanvi de presoners. Aquest acord situa en una posició compromesa tant al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a Hamàs. Netanyahu afronta un profund desgast intern i un aïllament internacional, evidenciat per una ordre de detenció del TPI, i ha estat eclipsat per la figura de Trump, aclamat a Israel com l’artífex de l’acord. La intervenció nord-americana es va intensificar després que Israel bombardegés Qatar, un aliat estratègic i econòmic dels EUA. Per la seva banda, Hamàs, tot i estar severament debilitat i aïllat, es nega a rendir-se i el seu desarmament es presenta com el principal escull per a una pau duradora, mentre Trump veu oportunitats econòmiques en la reconstrucció de la Franja.

S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.

Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.

Els activistes catalans de la Global Sumud Flotilla, entre els quals hi ha la diputada de la CUP Pilar Castillejo i l’exalcaldessa Ada Colau, han arribat a l’aeroport del Prat després de ser interceptats i detinguts per l’exèrcit israelià. A la seva tornada, han denunciat haver patit maltractaments físics i psicològics a la presó, incloent-hi la privació de menjar, aigua i medicaments essencials. Els membres de la missió humanitària han anunciat que emprendran accions legals contra Israel pel que qualifiquen de “segrest”. Tot i la seva experiència, han insistit que el seu patiment és secundari davant la violència que pateix la població palestina. A més, han alertat que l’activista mallorquina Reyes Rigo continua retinguda, acusada d’agredir una funcionària, tot i que els seus companys asseguren que va ser colpejada i aïllada.

Membres de la Global Sumud Flotilla, detinguts per Israel en aigües internacionals, han denunciat greus maltractaments físics i psicològics en tornar. Figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau, el diputat Juan Bordera i l’activista Greta Thunberg han relatat cops, hores lligats, privació de son i humiliacions. Les denúncies inclouen la negació d’insulina a un diabètic sota el pretext que “els metges són per a les persones” i no per a “animals”. Colau, que ha qualificat Israel d’estat “criminal i psicòpata”, ha confirmat la intenció de presentar una querella col·lectiva. Mentre el govern israelià nega les acusacions titllant-les de “mentides descarades”, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat el tracte, ha ofert assistència forense als retornats i ha iniciat una investigació sobre els fets.