Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.

La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ha donat l’aprovació definitiva al projecte executiu per a la connexió del Trambaix i el Trambesòs a través de l’avinguda Diagonal, amb el suport del PSC, BComú i ERC i el rebuig de Junts, PP i Vox. Malgrat aquest pas decisiu, l’inici de les obres depèn de l’aprovació dels pressupostos tant a l’Ajuntament com a la Generalitat de Catalunya. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha confirmat que els propers tràmits són l’aprovació per part de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la signatura d’un conveni de finançament. El projecte, amb una durada prevista de 40 mesos, inclou la reurbanització de 2,8 quilòmetres per guanyar espai verd i per a vianants, així com el desdoblament del col·lector de la Diagonal, una infraestructura clau per a la resiliència climàtica.

L’accés a l’habitatge a Catalunya es caracteritza per un increment mitjà del preu del 9,1% el 2025 i una forta disparitat territorial. Segons el Portal Estadístic del Notariat, comprar un immoble a Lleida requereix 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona la xifra s’eleva a 6,9 anys. A la capital catalana, tot i que una hipoteca pot ser mensualment més assequible que un lloguer, la principal barrera és l’estalvi inicial necessari, que supera els 103.000 euros, segons un informe d’Idealista. Aquesta dificultat se suma a un mercat de lloguer tensionat, amb una caiguda de l’oferta del 28%. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha activat ajudes com el Bo Lloguer Jove, una subvenció de 250 euros mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha registrat una proposició de llei al Congrés per crear un consorci d’inversions a Catalunya. Aquest nou organisme, de caràcter paritari entre l’Estat i la Generalitat, tindria com a objectiu principal garantir l’execució real de les inversions estatals, especialment en infraestructures clau com Rodalies, per posar fi als dèficits històrics. La proposta, que compta amb un acord polític inicial amb el Ministeri de Transports, també preveu la constitució de la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, una empresa mixta per agilitzar l’execució d’obres. La llei fixa que el consorci comenci a operar l’1 de gener de 2027, tot i que algunes fonts consideren la data poc realista. Aquesta iniciativa es desenvolupa en paral·lel a les negociacions pressupostàries, encara que ERC manté que el seu suport depèn també d’avenços en la recaptació de l’IRPF.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna a l’activitat pública aquest dilluns de manera progressiva després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica. Durant la seva absència, en què el conseller Albert Dalmau ha assumit les funcions presidencials, el Govern ha hagut d’afrontar diverses situacions complexes, destacant la crisi ferroviària de Rodalies, considerada sense precedents, a més d’episodis de ventades, aiguats i una vaga de mestres. Tot i rebre l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron, Illa continuarà amb el tractament i la rehabilitació. El seu retorn inclou una declaració institucional i una entrevista als mitjans públics, i haurà d’abordar de manera immediata reptes com la gestió del caos a Rodalies, l’impuls a la negociació dels pressupostos i la resposta al malestar en diversos serveis públics.

Amb motiu de la 40a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Barcelona el 28 de febrer, l’Acadèmia de Cinema, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat, ha impulsat un ampli programa d’activitats per integrar la celebració a la ciutat. Sota la direcció de Fernando Méndez-Leite, la iniciativa busca que la capital catalana se senti part de l’esdeveniment. Per això, s’han instal·lat set estàtues gegants del guardó en llocs emblemàtics i una exposició fotogràfica a la Plaça de les Glòries que ret homenatge al talent català. L’agenda cultural inclou un concert de la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori, projeccions gratuïtes de films nominats amb col·loquis, i una trobada amb la guanyadora del Goya Internacional, Susan Sarandon. També es duran a terme activitats socials, com una sessió a la presó de Wad-Ras amb Alba Flores i tallers per a joves i escolars.

L’enquesta anual del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revela una valoració molt negativa del servei de Rodalies, que els catalans suspenen per segon any consecutiu amb una nota de 4,2 sobre 10, la més baixa de tots els serveis públics avaluats. Aquesta puntuació, recollida abans de les darreres incidències greus, contrasta amb l’excel·lent valoració dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que obtenen un 7,6. Segons l’estudi, un 55% dels ciutadans considera que la Generalitat és la principal responsable de millorar el servei, per sobre del govern espanyol. Malgrat aquest suspens, el Govern de la Generalitat aconsegueix una aprovació general amb un 5,1, destacant en la promoció cultural i la sanitat, però suspenent en seguretat i lluita contra la pobresa. L’enquesta també reflecteix una creixent percepció entre els joves que la sanitat privada funciona millor que la pública.