El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat una ambiciosa reforma de l’administració pública catalana, basada en un full de ruta de 50 propostes elaborat pel grup d’experts CETRA. Aquesta transformació busca modernitzar el sector públic i reduir la burocràcia a través de diverses mesures clau. Entre les més destacades hi ha la implementació de la direcció pública professional, un sistema per seleccionar alts càrrecs basat en la meritocràcia i la transparència, permetent la captació de talent del sector privat per evitar els vaivens polítics. A més, la reforma preveu modificar el sistema de selecció pública, amb oposicions menys memorístiques i més centrades en competències, i introduir nous models d’avaluació del rendiment dels funcionaris. Per supervisar el procés, s’ha creat el Consell Assessor de la Reforma (CARE), presidit per Carles Ramió.
La Generalitat de Catalunya, a través de la consellera de Territori Sílvia Paneque, ha presentat la proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). Aquest pla, que arriba amb anys de retard, busca planificar la ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics per assolir els objectius energètics del 2050, estimats en uns 62.000 MW. Com que les instal·lacions en teulades i zones ja intervingudes resulten insuficients, el PLATER preveu destinar un 1,2% del territori català a aquestes infraestructures. El document estableix quotes per a cada municipi i defineix zones aptes basant-se en criteris ambientals, agrícoles i paisatgístics. Els ajuntaments podran negociar la ubicació final, però hauran d’acceptar de manera obligatòria una de cada deu zones considerades prioritàries. Després d’un període d’exposició pública el 2026, es preveu que el pla s’aprovi definitivament a principis del 2027.
El Banc Europeu d’Inversions (BEI), presidit per Nadia Calviño, destinarà 1.500 milions d’euros a Catalunya abans de final d’any, amb una quarta part dedicada a l’habitatge, incloent-hi la construcció de 640 pisos socials a Barcelona. Aquesta inversió europea, que també donarà suport a infraestructures i transport, complementa les iniciatives del govern català per afrontar la crisi residencial. En aquest sentit, el programa “Préstec Emancipació”, gestionat per l’Institut Català de Finances (ICF), ja ha concedit ajuts a prop de 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge, que passa a ser de protecció oficial. Malgrat aquests esforços, Calviño ha advertit que en el pròxim pressupost de la UE només la despesa en defensa quedarà exclosa de les regles de control del dèficit, a diferència de la inversió en habitatge.
Les administracions del Consorci de la Mina, liderades per la Generalitat, han presentat un nou pla de transformació per al barri de Sant Adrià del Besòs amb un horitzó fins al 2030 i una inversió de 113 milions d’euros. El projecte se centra en l’enderrocament del bloc Venus, un símbol de la degradació del barri. Per accelerar el procés, s’ha canviat l’estratègia de reallotjament de les 200 famílies restants, que seran reubicades en pisos de segona mà per poder buidar l’edifici el 2027 i enderrocar-lo el 2028. A més, el pla inclou la construcció de 356 habitatges socials, una residència per a gent gran, una escola bressol i un Centre Internacional de Lluites Olímpiques. El president Salvador Illa ha destacat el compromís institucional, mentre que l’alcaldessa Filo Cañete ha subratllat que l’enderroc del bloc Venus suposa “enderrocar l’estigmatització”.
L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha viatjat a Londres per formalitzar una col·laboració amb la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), organització fundada pel rei Carles III. Durant un acte sobre l’emergència climàtica celebrat al Palau de Saint James, Illa s’ha trobat amb el monarca britànic per reforçar el compromís de Catalunya en la lluita contra l’escalfament global. Aquesta aliança se centrarà principalment en la prevenció d’incendis forestals i la gestió de boscos, aprofitant l’experiència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ja col·labora amb la CBA. A més, el president ha anunciat que s’està treballant en la possibilitat d’obrir una seu europea d’aquesta organització a Cap Roig, un pas que situaria Catalunya com a referent internacional en bioeconomia circular i resiliència ambiental.