El Govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector social un acord per equiparar en quatre anys els salaris de més de 120.000 professionals amb els del sector públic. Per aconseguir-ho, s’invertiran 600 milions d’euros fins al 2030, amb una aportació anual de 150 milions, per tancar una bretxa salarial mitjana del 37%, especialment greu en l’àmbit de la gent gran (42%). El nou model de finançament, anunciat pel president Salvador Illa, vincularà directament els increments de les tarifes públiques que reben les entitats a la millora dels sous dels seus treballadors. Aquest sistema incentivarà les empreses a apujar els salaris per sobre d’uns llindars mínims per rebre més finançament, amb l’objectiu de dignificar un sector considerat precari i garantir que els recursos públics es destinin efectivament a millorar les condicions laborals.

Un informe de Foment del Treball ha xifrat el dèficit d’inversió acumulat en infraestructures a Catalunya en 49.543 milions d’euros entre el 2009 i el 2025. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la situació d’“alarmant” i “absolutament intolerable”, atribuint-la a un problema estructural de baixa execució, especialment per part de l’Estat, que només ha executat el 59,5% del pressupostat, deixant un dèficit d’11.059 milions. En canvi, la Generalitat ha assolit un 88,7% d’execució. El sector ferroviari és un dels més perjudicats, amb ADIF i Renfe executant poc més del 50% de les inversions previstes. Davant d’això, Foment reclama la “màxima unitat d’acció” i consens a les forces polítiques catalanes, sobretot després del rebuig a un consorci d’inversions, i recorda que la inversió pública a Espanya és de les més baixes de la UE.

El pla pilot del Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, per incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts ha generat una forta controvèrsia. El govern defensa la iniciativa com una “prova de concepte” voluntària per millorar la prevenció i la mediació, argumentant que respon a una demanda de sectors educatius. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig frontal de partits de l’oposició com Junts, ERC, els Comuns i la CUP, així com de sindicats i diverses entitats del món educatiu. Aquests col·lectius sostenen que els centres necessiten més docents i recursos pedagògics, no policies, i acusen el govern d’estigmatitzar els instituts. Com a resultat d’aquesta oposició, quatre dels centres seleccionats —l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i els instituts Comtat d’Osona, Jaume Callís i La Plana de Vic— ja han anunciat la seva retirada del programa.

L’any 2025, el sector públic de Catalunya va experimentar un augment significatiu de les ciberamenaces, amb un total de 9.100 milions d’intents d’atac registrats per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. D’aquests, 6.544 van superar les barreres inicials i es van convertir en incidents gestionats, gairebé el doble que l’any anterior. Segons la directora de l’agència, Laura Caballero, aquest increment respon tant a la sofisticació creixent de les amenaces globals com a la millora en les capacitats de detecció de l’organisme. Els sectors més afectats van ser les universitats i el sector sanitari, on l’error humà es va identificar com l’origen del 80% dels casos, sovint resultant en la fuita de credencials. Malgrat l’elevat volum d’incidents, només 26 van ser considerats greus i van requerir la formació d’un comitè de crisi.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han presentat els resultats positius del pla de xoc contra la multireincidència, fruit de la col·laboració entre administracions. Gràcies a aquesta estratègia, els delictes físics s’han reduït un 8% i els digitals un 2,9% durant els primers mesos de 2026. Una peça clau ha estat el Pla Kanpai dels Mossos d’Esquadra, que ha aconseguit disminuir l’activitat dels delinqüents reincidents en un 40%. A més, s’ha reforçat el sistema judicial, aconseguint un augment del 40% en les sentències a Barcelona i una agilització dels judicis. L’ofensiva es complementarà amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030 i la creació de 180 noves unitats judicials, tal com han destacat la consellera Núria Parlon i el conseller Ramon Espadaler.

La Generalitat de Catalunya ha iniciat una prova pilot per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra en 13 centres educatius de zones com l’Hospitalet, Vic i Tàrrega. Els policies, que aniran de paisà i sense arma, tenen com a objectiu realitzar tasques de prevenció, mediació i acompanyament per reforçar el benestar de l’alumnat i garantir la convivència. Tot i que el Departament d’Educació afirma que la mesura respon a una demanda del sector docent, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part dels principals sindicats de professors, com USTEC i CGT, i de l’associació de famílies aFFaC. Aquests col·lectius consideren que la mesura pot criminalitzar l’alumnat i reclamen més recursos com psicopedagogs i integradors socials. En canvi, el sindicat majoritari dels Mossos, SAP-FEPOL, valora positivament el projecte.

Impulsat per un vídeo viral de Flaixbac on un jove el confonia amb Salvador Dalí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intensificat la seva presència a xarxes socials com TikTok i Instagram amb una estratègia de comunicació més personal i directa. Aquesta nova línia, que també segueixen altres consellers com Albert Dalmau i Alícia Romero, busca augmentar el seu reconeixement entre el públic jove i comunicar l’acció de govern de manera més propera, abandonant els formats institucionals per vídeos curts i un to desenfadat. L’objectiu és ocupar un espai digital on els discursos progressistes puguin contrarestar la desinformació. Aquesta tendència mostra una clara sintonia i “retroalimentació” amb l’estratègia digital del president espanyol, Pedro Sánchez, tot i que experts en comunicació adverteixen que per ser efectiva cal complementar-la amb campanyes segmentades.

La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per a la beca general del curs 2026-2027, que per primera vegada gestionarà de manera íntegra després del traspàs de competències del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. El termini per sol·licitar els ajuts, adreçats a estudiants de batxillerat, formació professional i estudis universitaris, finalitza el 18 de maig. El Govern destinarà un pressupost total de 275 milions d’euros, dels quals 140 milions seran per a estudis no universitaris, gestionats pel Departament d’Educació, i 135 milions per a estudis universitaris, a càrrec de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Aquesta última entitat preveu rebre unes 75.000 sol·licituds. La concessió i la quantia de les beques es determinaran en funció de requisits acadèmics i econòmics, com la renda i el patrimoni familiar.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat un fons extraordinari de 100 milions d’euros per a la millora i rehabilitació de centres educatius. Aquesta mesura, inclosa en un decret llei durant la pròrroga pressupostària, eleva la inversió total per al 2026 a 258 milions, una xifra que quadruplica la de fa una dècada per combatre la desinversió en infraestructures escolars, moltes de les quals daten d’abans de 1960. Els fons es destinaran a 723 municipis (excloent Barcelona) per a actuacions com la retirada d’amiant, la renovació de cuines i tancaments, i la millora de l’eficiència energètica. Els ajuntaments seran els encarregats de determinar les necessitats dels 1.112 centres potencialment beneficiaris, amb les obres previstes per al període 2026-2028. L’anunci ha coincidit amb la reincorporació de la consellera d’Educació, Esther Niubó.

La Generalitat de Catalunya ha fet un pas decisiu per normalitzar la seva relació amb els mercats financers en adjudicar 292,75 milions d’euros de deute nou a tres entitats bancàries, la primera operació d’aquest tipus en 14 anys. Aquesta acció marca la fi d’una dècada de dependència gairebé exclusiva del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i s’emmarca en una estratègia per diversificar les fonts de finançament, que ja inclou préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’emissió va rebre una gran acollida, amb ofertes de set entitats que superaven els 1.000 milions d’euros. El deute, amb una durada de sis anys, es va formalitzar a un tipus mitjà del 2,331%, un cost inferior al previst, fet que demostra la confiança renovada en la solvència de les finances catalanes, recolzada per la recuperació del grau d’inversió per part d’agències com Moody’s.