El Govern de la Generalitat, per mitjà del president Salvador Illa, ha anunciat l’ampliació de l’edat màxima per sol·licitar els Préstecs Emancipació, que passa dels 35 als 40 anys. Aquesta mesura, impulsada per l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, busca facilitar l’accés al primer habitatge oferint crèdits de fins a 50.000 euros al 0% d’interès per cobrir el 20% de l’entrada. A més, el programa ara permetrà finançar pàrquings i trasters situats al mateix edifici i agilitzarà els tràmits per a pisos d’obra nova. En els seus primers onze mesos de funcionament, aquesta iniciativa ja ha permès a 1.698 joves adquirir 1.158 habitatges. Una condició clau és que l’immoble comprat obté de manera permanent la qualificació d’habitatge amb protecció oficial (HPO) de preu limitat.

El Tribunal Suprem ha establert que les persones amb una “vinculació particularment estreta” amb un sol·licitant d’eutanàsia estan legitimades per recórrer judicialment la concessió de la mort assistida. Aquesta decisió, presa per una àmplia majoria de 23 vots a 9, fixa jurisprudència i desestima un recurs presentat per la Generalitat de Catalunya contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El cas que va originar aquest debat és el de Francesc, un home de 55 anys l’eutanàsia del qual va ser recorreguda pel seu pare. Aquesta situació es distingeix de la de Noelia Castillo, on la intervenció judicial es va limitar a les mesures cautelars. La nova doctrina sembla restringir aquest dret a individus amb un vincle afectiu intens, excloent associacions com Advocats Cristians o entitats provida d’impugnar directament els procediments.

El sistema educatiu de Catalunya afronta un nou cicle de mobilitzacions convocat pels sindicats Ustec, Professors de Secundària (Aspepc), CGT i la Intersindical, que consideren insuficient l’acord signat pel Govern de la Generalitat amb CCOO i UGT. Les reivindicacions principals inclouen millores salarials, més recursos per a la inclusió i una reducció de la càrrega burocràtica. El calendari de protestes preveu 17 dies de vaga organitzats per territoris, la qual cosa implica cinc jornades d’aturada per a cada centre en menys d’un mes, a més d’una gran manifestació a Barcelona. Com a mesura de pressió addicional, més de mil centres s’han sumat a un boicot a les sortides i colònies del pròxim curs. Aquestes accions tenen lloc en un context marcat per la polèmica sobre la infiltració policial en assemblees i la convocatòria d’una vaga estudiantil per part del SEPC.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector social un acord per equiparar en quatre anys els salaris de més de 120.000 professionals amb els del sector públic. Per aconseguir-ho, s’invertiran 600 milions d’euros fins al 2030, amb una aportació anual de 150 milions, per tancar una bretxa salarial mitjana del 37%, especialment greu en l’àmbit de la gent gran (42%). El nou model de finançament, anunciat pel president Salvador Illa, vincularà directament els increments de les tarifes públiques que reben les entitats a la millora dels sous dels seus treballadors. Aquest sistema incentivarà les empreses a apujar els salaris per sobre d’uns llindars mínims per rebre més finançament, amb l’objectiu de dignificar un sector considerat precari i garantir que els recursos públics es destinin efectivament a millorar les condicions laborals.

Un informe de Foment del Treball ha xifrat el dèficit d’inversió acumulat en infraestructures a Catalunya en 49.543 milions d’euros entre el 2009 i el 2025. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la situació d’“alarmant” i “absolutament intolerable”, atribuint-la a un problema estructural de baixa execució, especialment per part de l’Estat, que només ha executat el 59,5% del pressupostat, deixant un dèficit d’11.059 milions. En canvi, la Generalitat ha assolit un 88,7% d’execució. El sector ferroviari és un dels més perjudicats, amb ADIF i Renfe executant poc més del 50% de les inversions previstes. Davant d’això, Foment reclama la “màxima unitat d’acció” i consens a les forces polítiques catalanes, sobretot després del rebuig a un consorci d’inversions, i recorda que la inversió pública a Espanya és de les més baixes de la UE.

El pla pilot del Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, per incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts ha generat una forta controvèrsia. El govern defensa la iniciativa com una “prova de concepte” voluntària per millorar la prevenció i la mediació, argumentant que respon a una demanda de sectors educatius. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig frontal de partits de l’oposició com Junts, ERC, els Comuns i la CUP, així com de sindicats i diverses entitats del món educatiu. Aquests col·lectius sostenen que els centres necessiten més docents i recursos pedagògics, no policies, i acusen el govern d’estigmatitzar els instituts. Com a resultat d’aquesta oposició, quatre dels centres seleccionats —l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i els instituts Comtat d’Osona, Jaume Callís i La Plana de Vic— ja han anunciat la seva retirada del programa.

L’any 2025, el sector públic de Catalunya va experimentar un augment significatiu de les ciberamenaces, amb un total de 9.100 milions d’intents d’atac registrats per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. D’aquests, 6.544 van superar les barreres inicials i es van convertir en incidents gestionats, gairebé el doble que l’any anterior. Segons la directora de l’agència, Laura Caballero, aquest increment respon tant a la sofisticació creixent de les amenaces globals com a la millora en les capacitats de detecció de l’organisme. Els sectors més afectats van ser les universitats i el sector sanitari, on l’error humà es va identificar com l’origen del 80% dels casos, sovint resultant en la fuita de credencials. Malgrat l’elevat volum d’incidents, només 26 van ser considerats greus i van requerir la formació d’un comitè de crisi.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han presentat els resultats positius del pla de xoc contra la multireincidència, fruit de la col·laboració entre administracions. Gràcies a aquesta estratègia, els delictes físics s’han reduït un 8% i els digitals un 2,9% durant els primers mesos de 2026. Una peça clau ha estat el Pla Kanpai dels Mossos d’Esquadra, que ha aconseguit disminuir l’activitat dels delinqüents reincidents en un 40%. A més, s’ha reforçat el sistema judicial, aconseguint un augment del 40% en les sentències a Barcelona i una agilització dels judicis. L’ofensiva es complementarà amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030 i la creació de 180 noves unitats judicials, tal com han destacat la consellera Núria Parlon i el conseller Ramon Espadaler.

La Generalitat de Catalunya ha iniciat una prova pilot per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra en 13 centres educatius de zones com l’Hospitalet, Vic i Tàrrega. Els policies, que aniran de paisà i sense arma, tenen com a objectiu realitzar tasques de prevenció, mediació i acompanyament per reforçar el benestar de l’alumnat i garantir la convivència. Tot i que el Departament d’Educació afirma que la mesura respon a una demanda del sector docent, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part dels principals sindicats de professors, com USTEC i CGT, i de l’associació de famílies aFFaC. Aquests col·lectius consideren que la mesura pot criminalitzar l’alumnat i reclamen més recursos com psicopedagogs i integradors socials. En canvi, el sindicat majoritari dels Mossos, SAP-FEPOL, valora positivament el projecte.

Impulsat per un vídeo viral de Flaixbac on un jove el confonia amb Salvador Dalí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intensificat la seva presència a xarxes socials com TikTok i Instagram amb una estratègia de comunicació més personal i directa. Aquesta nova línia, que també segueixen altres consellers com Albert Dalmau i Alícia Romero, busca augmentar el seu reconeixement entre el públic jove i comunicar l’acció de govern de manera més propera, abandonant els formats institucionals per vídeos curts i un to desenfadat. L’objectiu és ocupar un espai digital on els discursos progressistes puguin contrarestar la desinformació. Aquesta tendència mostra una clara sintonia i “retroalimentació” amb l’estratègia digital del president espanyol, Pedro Sánchez, tot i que experts en comunicació adverteixen que per ser efectiva cal complementar-la amb campanyes segmentades.