El president de la Generalitat, Salvador Illa, evoluciona favorablement a l’Hospital Vall d’Hebron després de ser diagnosticat amb una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana. Després de ser ingressat, ha estat traslladat de la Unitat de Cures Intensives (UCI) a una habitació de planta i ja ha iniciat la fase de mobilització. Segons l’equip mèdic, encapçalat per Dolors Rodríguez, el tractament consisteix en antibiòtics intravenosos durant dues setmanes, seguits de medicació oral, repòs i rehabilitació, i s’apunta l’exercici intens com un possible factor predisposant. A causa de la seva baixa, que es preveu d’almenys dues setmanes, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les seves funcions de manera provisional, incloent-hi la representació del Govern al Parlament i la rèplica als grups de l’oposició durant el pròxim ple.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, continua ingressat a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron a causa d’una patologia inflamatòria, que segons l’equip mèdic, liderat pel director gerent Albert Salazar, té com a causa més probable una infecció localitzada a la zona lumbar. Illa va ser hospitalitzat dissabte després de sentir un dolor intens i pèrdua de força a les cames mentre corria. Tot i que la seva evolució és correcta i ja rep un tractament amb antibiòtics d’ampli espectre, romandrà a l’UCI per precaució. Els metges han descartat patologies greus com un ictus o causes vasculars i tumorals després de realitzar diverses proves. La malaltia es va detectar en una fase molt inicial, la qual cosa fa ser optimistes sobre la seva recuperació, encara que es preveu que continuï ingressat almenys dues setmanes.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat ingressat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a causa d’un quadre de dolor agut i un “dèficit motor” a les extremitats inferiors. L’equip mèdic, tot i que ha descartat patologies greus d’origen vascular o tumoral i apunta a una possible causa inflamatòria, encara investiga l’origen concret de la seva condició. Illa romandrà hospitalitzat durant aproximadament dues setmanes per sotmetre’s a més proves i iniciar un procés de rehabilitació intensiva. Durant aquest període, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions del president mitjançant un “encàrrec de despatx”, un mecanisme de suplència amb atribucions limitades per llei. El president ha rebut nombroses mostres de suport de líders polítics, com Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i ha comunicat a través de les xarxes socials que es troba “bé i amb ànims”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, roman hospitalitzat des de dissabte a causa d’una afectació muscular que va patir després del seu entrenament matinal de córrer. Malgrat la indisposició inicial, va mantenir la seva agenda i va realitzar una visita institucional a l’Ajuntament d’Ascó, on es va reunir amb l’alcalde Miquel Àngel Ribes. No obstant això, en persistir la molèstia, va ingressar a un centre hospitalari on ha passat la nit. Segons fonts del Govern, Illa es troba bé i continua treballant, tot i que està a l’espera de més proves mèdiques per obtenir un diagnòstic definitiu. Aquest contratemps l’ha obligat a cancel·lar la seva agenda de cap de setmana, inclosa la seva prevista participació a la Mitja Marató de Granollers, una de les diverses curses en què participa com a corredor aficionat.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

Els pagesos catalans, organitzats sota la plataforma Revolta Pagesa, han desconvocat les mobilitzacions i han aixecat els talls de carreteres que afectaven vies principals com l’AP-7, la C-16 i l’accés al Port de Tarragona. La decisió es va prendre després d’una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, on es van abordar les preocupacions del sector per l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. El Govern s’ha compromès a crear un “front comú” per defensar la pagesia davant Madrid i Brussel·les, impulsant mesures clau com l’aplicació de clàusules mirall per exigir les mateixes normatives als productes importats, un major control fronterer i ajudes compensatòries. Tot i mostrar-se satisfets, els pagesos han advertit que tornaran a mobilitzar-se en tres setmanes si no hi ha avenços concrets.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.

Les tarifes del transport públic a Catalunya experimentaran un increment mitjà del 3,5% a partir del 15 de gener del 2026. Malgrat aquesta pujada, es mantindran les bonificacions del 50% per als títols més recurrents, la T-usual i la T-jove, gràcies a les aportacions de la Generalitat i el govern espanyol. L’augment no serà uniforme, afectant de manera diferent cada tipus de bitllet, amb un encariment de gairebé el 10% en el bitllet senzill. Segons l’ATM, els títols adquirits durant el 2025 seran vàlids fins al 28 de febrer, amb excepcions per als abonaments trimestrals com la T-jove, que s’allarguen fins al 30 d’abril. A més, els usuaris amb bitllets del 2025 sense estrenar tindran l’opció de bescanviar-los pagant la diferència de preu, un tràmit que es podrà realitzar fins al 30 de juny.

A partir de l'1 de gener de 2026, el nombre de municipis catalans obligats a implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) es reduirà a 38, en lloc dels 62 previstos inicialment. Aquesta modificació es deu al fet que 24 ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants han quedat exemptes gràcies a una millora en la qualitat de l’aire registrada entre 2020 i 2024. La decisió, presa pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, es basa en la revisió anual que estableix la normativa catalana. No obstant això, l’anunci ha generat una forta polèmica per la manca de comunicació oficial. Diversos ajuntaments, com el de Santa Perpètua de Mogoda, han criticat haver-se’n assabentat a través de la premsa després d’haver realitzat inversions. Aquesta “mala gestió” ha portat partits com Esquerra Republicana i els Comuns a demanar la compareixença de la consellera Sílvia Paneque al Parlament. L’exempció no és definitiva, ja que la llista s’actualitzarà anualment.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.