La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per a la beca general del curs 2026-2027, que per primera vegada gestionarà de manera íntegra després del traspàs de competències del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. El termini per sol·licitar els ajuts, adreçats a estudiants de batxillerat, formació professional i estudis universitaris, finalitza el 18 de maig. El Govern destinarà un pressupost total de 275 milions d’euros, dels quals 140 milions seran per a estudis no universitaris, gestionats pel Departament d’Educació, i 135 milions per a estudis universitaris, a càrrec de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Aquesta última entitat preveu rebre unes 75.000 sol·licituds. La concessió i la quantia de les beques es determinaran en funció de requisits acadèmics i econòmics, com la renda i el patrimoni familiar.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat un fons extraordinari de 100 milions d’euros per a la millora i rehabilitació de centres educatius. Aquesta mesura, inclosa en un decret llei durant la pròrroga pressupostària, eleva la inversió total per al 2026 a 258 milions, una xifra que quadruplica la de fa una dècada per combatre la desinversió en infraestructures escolars, moltes de les quals daten d’abans de 1960. Els fons es destinaran a 723 municipis (excloent Barcelona) per a actuacions com la retirada d’amiant, la renovació de cuines i tancaments, i la millora de l’eficiència energètica. Els ajuntaments seran els encarregats de determinar les necessitats dels 1.112 centres potencialment beneficiaris, amb les obres previstes per al període 2026-2028. L’anunci ha coincidit amb la reincorporació de la consellera d’Educació, Esther Niubó.

La Generalitat de Catalunya ha fet un pas decisiu per normalitzar la seva relació amb els mercats financers en adjudicar 292,75 milions d’euros de deute nou a tres entitats bancàries, la primera operació d’aquest tipus en 14 anys. Aquesta acció marca la fi d’una dècada de dependència gairebé exclusiva del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i s’emmarca en una estratègia per diversificar les fonts de finançament, que ja inclou préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’emissió va rebre una gran acollida, amb ofertes de set entitats que superaven els 1.000 milions d’euros. El deute, amb una durada de sis anys, es va formalitzar a un tipus mitjà del 2,331%, un cost inferior al previst, fet que demostra la confiança renovada en la solvència de les finances catalanes, recolzada per la recuperació del grau d’inversió per part d’agències com Moody’s.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència que anul·la una part significativa del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat, dissenyat per protegir el català com a llengua vehicular. Aquesta mesura, sol·licitada per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, implica la nul·litat provisional d’11 articles que estableixen el català com a llengua d’ús normal en l’ensenyament, l’administració i els materials didàctics. El tribunal argumenta que la normativa no garanteix adequadament la presència del castellà. Malgrat que la sentència original no és ferma i hi ha un recurs pendent, la seva aplicació s’avança. No obstant això, el TSJC ha rebutjat altres peticions de l’entitat, com la d’imposar un control directe sobre el Departament d’Educació. En resposta, el sindicat USTEC ha exigit una reunió urgent per garantir la seguretat jurídica del professorat i ha anunciat que no acatarà la resolució.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.

La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ha donat l’aprovació definitiva al projecte executiu per a la connexió del Trambaix i el Trambesòs a través de l’avinguda Diagonal, amb el suport del PSC, BComú i ERC i el rebuig de Junts, PP i Vox. Malgrat aquest pas decisiu, l’inici de les obres depèn de l’aprovació dels pressupostos tant a l’Ajuntament com a la Generalitat de Catalunya. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha confirmat que els propers tràmits són l’aprovació per part de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la signatura d’un conveni de finançament. El projecte, amb una durada prevista de 40 mesos, inclou la reurbanització de 2,8 quilòmetres per guanyar espai verd i per a vianants, així com el desdoblament del col·lector de la Diagonal, una infraestructura clau per a la resiliència climàtica.

L’accés a l’habitatge a Catalunya es caracteritza per un increment mitjà del preu del 9,1% el 2025 i una forta disparitat territorial. Segons el Portal Estadístic del Notariat, comprar un immoble a Lleida requereix 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona la xifra s’eleva a 6,9 anys. A la capital catalana, tot i que una hipoteca pot ser mensualment més assequible que un lloguer, la principal barrera és l’estalvi inicial necessari, que supera els 103.000 euros, segons un informe d’Idealista. Aquesta dificultat se suma a un mercat de lloguer tensionat, amb una caiguda de l’oferta del 28%. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha activat ajudes com el Bo Lloguer Jove, una subvenció de 250 euros mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha registrat una proposició de llei al Congrés per crear un consorci d’inversions a Catalunya. Aquest nou organisme, de caràcter paritari entre l’Estat i la Generalitat, tindria com a objectiu principal garantir l’execució real de les inversions estatals, especialment en infraestructures clau com Rodalies, per posar fi als dèficits històrics. La proposta, que compta amb un acord polític inicial amb el Ministeri de Transports, també preveu la constitució de la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, una empresa mixta per agilitzar l’execució d’obres. La llei fixa que el consorci comenci a operar l’1 de gener de 2027, tot i que algunes fonts consideren la data poc realista. Aquesta iniciativa es desenvolupa en paral·lel a les negociacions pressupostàries, encara que ERC manté que el seu suport depèn també d’avenços en la recaptació de l’IRPF.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.