El Govern de la Generalitat, representat pel president Salvador Illa i el conseller Miquel Sàmper, ha activat un paquet d’ajudes històric de més de 60 milions d’euros per a la indústria catalana durant el 2025. Aquesta inversió, la més gran concedida fins ara, té com a objectiu principal consolidar prop de 27.000 llocs de treball i fomentar la creació de més de 1.500 de nous, donant suport a 491 projectes, dels quals un 85% corresponen a pimes. Els fons es concentren en sectors exportadors clau com l’automoció, el químic i l’agroalimentari. Aquesta acció s’emmarca en estratègies com el pla Catalunya Lidera i serveix de preludi al futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, que buscarà augmentar el pes industrial en l’economia catalana mitjançant la descarbonització, la resiliència i la competitivitat.
Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.
La Generalitat de Catalunya ha activat una alerta sanitària arran de la detecció d’un focus de grip aviària (H5N1) en una granja de gallines ponedores a la comarca de l’Urgell (Lleida). Com a mesura de contenció, s’ha ordenat el sacrifici de les prop de 230.000 aus de l’explotació afectada i s’ha decretat el confinament de totes les granges en un radi de 10 quilòmetres. La principal hipòtesi sobre l’origen del contagi apunta a una au migratòria. Tant el conseller Óscar Ordeig com experts com Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, han subratllat que el risc de transmissió a humans és extremadament baix i que el consum de carn i ous és segur. No obstant això, es preveu un possible encariment dels preus dels ous. Mesià també ha vinculat l’increment d’aquests brots amb el canvi climàtic.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.
El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Internacional Catalunya 2025 a les activistes Yael Admi, israeliana, i Reem Alhajajra, palestina, pel seu compromís amb la pau i la reconciliació. Ambdues lideren l’organització transfronterera Mother’s Call, una iniciativa que uneix dones israelianes de Women Wage Peace i dones palestines de Women of the Sun. El moviment utilitza la maternitat com a llenguatge comú per superar les divisions i interpel·lar els líders polítics, reclamant la fi de la violència i la represa de les negociacions. La seva tasca conjunta, que els ha valgut la nominació al Premi Nobel de la Pau, ha estat reconeguda com un referent internacional per construir ponts entre comunitats. El guardó serà lliurat pel president Salvador Illa el pròxim 15 de gener al Palau de la Generalitat.
La Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, representades pels seus presidents Salvador Illa i Isidre Fainé, han signat un acord de col·laboració per al 2025 que eleva la inversió social a 250 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. Aquesta aliança estratègica destinarà 99 milions a programes per a col·lectius vulnerables, amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil i fomentar la inclusió. Una de les prioritats clau de l’acord és l’impuls del CaixaResearch Institute, un nou centre d’investigació en ciències de la vida que s’inaugurarà el 2026 i que aspira a convertir-se en un referent europeu. Aquesta col·laboració publicoprivada també preveu accions en els àmbits cultural i de beques, reforçant el compromís de les dues institucions amb el progrés social i científic de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Alcanar han signat un protocol d’intencions per donar una solució definitiva a les inundacions recurrents a la zona d’Alcanar Platja. L’acord, subscrit pel conseller Albert Dalmau i l’alcalde Joan Roig, preveu l’execució d’obres hidràuliques al barranc del Llop i l’adquisició, per compra o expropiació, d’una desena d’habitatges situats en zona inundable per al seu posterior enderrocament. Aquesta mesura, resposta a greus episodis com els del 2021 i 2023, convertirà els seus residents en els primers desplaçats climàtics de Catalunya. El projecte, impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), inclou la construcció de basses de laminació i la canalització de cabals. El full de ruta estableix un calendari que preveu iniciar les demolicions a finals del 2026 i finalitzar tot el projecte a principis del 2029, renaturalitzant la zona afectada.
La periodista i guionista Anna Guitart ha estat nomenada nova directora de l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic dedicat a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Guitart, especialista en literatura, assumirà el càrrec el 8 de gener de 2026, en substitució de Pere Almeda. El seu nomenament va ser aprovat per la Junta Rectora del consorci, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Barcelona i Palma. Recentment, Guitart va destacar com a comissària de la proposta literària de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. La seva extensa trajectòria inclou la direcció de programes com “Tot el temps del món” i col·laboracions amb mitjans com TV3, Catalunya Ràdio i el diari Ara.
El Govern de la Generalitat atorgarà la Medalla d’Or al cantautor Joan Manuel Serrat i a l’actriu Núria Espert en un acte institucional que se celebrarà el 22 de desembre al Palau de la Generalitat. Aquesta màxima distinció reconeix les seves excepcionals trajectòries artístiques i humanes, que han contribuït de manera decisiva a la projecció internacional de la cultura catalana. Ambdós artistes comparteixen un ferm compromís amb els valors democràtics, havent-se enfrontat a la censura durant la dictadura franquista. Serrat, figura clau de la Nova Cançó, i Espert, una de les grans figures de les arts escèniques contemporànies, són reconeguts per les seves carreres d’excel·lència i per haver convertit el seu art en un espai de resistència cultural i llibertat. L’acte serà presidit per Salvador Illa.
El govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor a mitjans de gener del 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals per a adults i 30 euros per a joves menors de 26 anys. Inicialment, cobrirà els viatges en trens de Rodalies i mitjana distància (excloent l’AVE) i en la xarxa d’autobusos estatals, deixant fora el transport local com el metro o els autobusos urbans. Segons Sánchez, la mesura busca fomentar la mobilitat sostenible i beneficiarà dos milions d’usuaris. A Catalunya, la Generalitat ha confirmat que l’abonament conviurà amb els títols de l’ATM i que la seva integració al sistema T-mobilitat es preveu per al segon semestre del 2026, oferint més opcions als viatgers.