Un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) ha estat detectat a Catalunya, amb un total de 16 senglars confirmats positius a la zona propera a Cerdanyola del Vallès. Com a resposta, la Generalitat ha implementat mesures de contenció, incloent la instal·lació de barreres per part dels Agents Rurals per segellar un perímetre de sis quilòmetres. El conseller Òscar Ordeig ha anunciat una relaxació de les restriccions d’accés al medi natural en una segona corona (de 6 a 20 km), tot i que es mantenen prohibides les activitats en grup. Aquesta gestió contrasta amb la recomanació de la Comissió Europea, que desaconsella la caça de senglars, argumentant que podria ser contraproduent i que el virus per si sol podria eliminar fins al 95% de la població afectada. Mentrestant, s’investiga l’origen del brot, amb el centre IRTA-CReSA com un dels principals focus, i les granges porcines de la zona romanen lliures de la malaltia.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) ha provocat que la Generalitat activi un ampli dispositiu de vigilància per contenir-ne l’expansió. S’han establert restriccions d’accés en un perímetre de 20 quilòmetres que afecta diversos parcs naturals, com el de Collserola, amb la mobilització d’un miler d’efectius dels Mossos d’Esquadra i Agents Rurals per garantir el compliment de la prohibició, vigent fins al 14 de desembre. La principal línia d’investigació sobre l’origen del brot, a càrrec d’un equip conjunt de Mossos i Guàrdia Civil, se centra en una possible fuita del laboratori d’alta seguretat IRTA-CReSA. Aquesta hipòtesi guanya força perquè la soca del virus detectada no coincideix amb les que circulen per Europa. Malgrat la investigació, el president Salvador Illa ha expressat la seva confiança en el centre, que serà sotmès a una auditoria.

Un ampli dispositiu format per un miler d’efectius, que inclou Agents Rurals i bombers, treballa per contenir un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola, on ja s’han confirmat 13 senglars morts pel virus. Sota la direcció del conseller Òscar Ordeig, les tasques se centren en un radi de vigilància de 20 km per localitzar cadàvers amb drons i gossos, i geolocalitzar exemplars vius. Tot i que la caça està prohibida per no dispersar els animals, s’utilitzen franctiradors amb silenciador en punts estratègics, a l’espera del vistiplau de la Comissió Europea per activar trampes de captura grupal. La crisi sanitària amenaça el sector porcí, amb 1.000 milions d’euros en exportacions en joc, i ja ha motivat un ERTO per a 300 treballadors. La Generalitat prepara un paquet d’ajudes i una campanya per promoure el consum de porc.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en senglars a la Serra de Collserola ha activat un ampli dispositiu per contenir la seva expansió i protegir el sector porcí català. La Comissió Europea ha enviat un equip de veterinaris per assessorar i supervisar les mesures de control, que inclouen l’establiment de zones infectades i protocols de bioseguretat estrictes. A l’operatiu sobre el terreny hi participen efectius de la Generalitat i 117 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Malgrat que de moment cap granja ha resultat afectada, l’impacte econòmic ja és notable, amb una caiguda històrica del preu del porc registrada a Mercolleida i la decisió de la Xina de vetar les exportacions provinents de la demarcació de Barcelona. El conseller Òscar Ordeig ha subratllat la importància de contenir el focus per minimitzar els danys.

La Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han signat un conveni pioner per monitorar i combatre els discursos d’odi en línia, una iniciativa liderada pel president Salvador Illa i la ministra Elma Saiz. Aquest acord, el primer d’aquest tipus entre l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i una comunitat autònoma, permetrà per primera vegada analitzar continguts discriminatoris en llengua catalana. A través de la plataforma ALERTODIO, s’identificaran missatges racistes i xenòfobs per protegir els col·lectius vulnerables i s’avaluarà la resposta de les plataformes a les sol·licituds de retirada. Illa ha advertit que aquests discursos posen la democràcia “en perill” i que les xarxes no poden ser un “lloc sense llei”, mentre que Saiz ha qualificat la mesura de “necessitat” per defensar la convivència.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la compra de 1.064 pisos a InmoCaixa per 87,2 milions d’euros, una operació gestionada per l’Incasòl per ampliar el parc públic d’habitatge. Aquesta adquisició, considerada la més gran feta mai pel govern català, destinarà els immobles a lloguer assequible de manera permanent en 14 municipis i eleva a gairebé 2.000 els pisos comprats en un any. La mesura, que garanteix l’estabilitat dels llogaters actuals, ha estat celebrada com una “victòria” pel Sindicat de Llogateres. Paral·lelament, el Govern ha creat un grup de treball amb els Comuns per estudiar la limitació de la compra especulativa d’habitatges, mentre altres regulacions clau, com la dels lloguers de temporada, avancen amb dificultats al Parlament.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat una ambiciosa reforma de l’administració pública catalana, basada en un full de ruta de 50 propostes elaborat pel grup d’experts CETRA. Aquesta transformació busca modernitzar el sector públic i reduir la burocràcia a través de diverses mesures clau. Entre les més destacades hi ha la implementació de la direcció pública professional, un sistema per seleccionar alts càrrecs basat en la meritocràcia i la transparència, permetent la captació de talent del sector privat per evitar els vaivens polítics. A més, la reforma preveu modificar el sistema de selecció pública, amb oposicions menys memorístiques i més centrades en competències, i introduir nous models d’avaluació del rendiment dels funcionaris. Per supervisar el procés, s’ha creat el Consell Assessor de la Reforma (CARE), presidit per Carles Ramió.

La Generalitat de Catalunya, a través de la consellera de Territori Sílvia Paneque, ha presentat la proposta inicial del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). Aquest pla, que arriba amb anys de retard, busca planificar la ubicació de parcs eòlics i fotovoltaics per assolir els objectius energètics del 2050, estimats en uns 62.000 MW. Com que les instal·lacions en teulades i zones ja intervingudes resulten insuficients, el PLATER preveu destinar un 1,2% del territori català a aquestes infraestructures. El document estableix quotes per a cada municipi i defineix zones aptes basant-se en criteris ambientals, agrícoles i paisatgístics. Els ajuntaments podran negociar la ubicació final, però hauran d’acceptar de manera obligatòria una de cada deu zones considerades prioritàries. Després d’un període d’exposició pública el 2026, es preveu que el pla s’aprovi definitivament a principis del 2027.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI), presidit per Nadia Calviño, destinarà 1.500 milions d’euros a Catalunya abans de final d’any, amb una quarta part dedicada a l’habitatge, incloent-hi la construcció de 640 pisos socials a Barcelona. Aquesta inversió europea, que també donarà suport a infraestructures i transport, complementa les iniciatives del govern català per afrontar la crisi residencial. En aquest sentit, el programa “Préstec Emancipació”, gestionat per l’Institut Català de Finances (ICF), ja ha concedit ajuts a prop de 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge, que passa a ser de protecció oficial. Malgrat aquests esforços, Calviño ha advertit que en el pròxim pressupost de la UE només la despesa en defensa quedarà exclosa de les regles de control del dèficit, a diferència de la inversió en habitatge.