La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha augmentat dràsticament arran del bloqueig naval nord-americà als ports iranians, una mesura que Washington considera que ha paralitzat l’economia del país. En resposta, Teheran ha tancat l’estratègic estret d’Ormuz, qualificant l’acció dels EUA d’acte de “pirateria” i de violació d’un alto el foc temporal. Malgrat l’optimisme del president Donald Trump, que afirma que la guerra està a punt d’acabar, les negociacions a Islamabad continuen estancades. Les principals discrepàncies giren entorn del futur del programa nuclear iranià i el control de l’estret. Paral·lelament, Trump ha criticat durament aliats com l’OTAN i la primera ministra italiana Giorgia Meloni, mentre que França i el Regne Unit preparen una missió defensiva per reobrir l’estret sense la participació nord-americana.
El govern de Giorgia Meloni ha patit el seu primer gran revés polític després que els ciutadans italians rebutgessin en referèndum la seva proposta de reforma del sistema judicial. Amb un 53% dels vots en contra i una participació notable, el resultat inesperat ha estat interpretat com un senyal de desgast per a la líder dretana. Aquesta derrota no només frena un projecte anhelat històricament per Silvio Berlusconi, sinó que també amenaça altres reformes estructurals planejades per l’executiu. Les conseqüències han estat immediates, provocant dimissions al govern, com la de la ministra de Turisme, Daniela Santanchè, i generant inestabilitat a partits aliats com Força Itàlia. A més, el resultat ha obert el debat sobre un possible avançament electoral i ha impulsat l’oposició, liderada per figures com Giuseppe Conte i Elly Schlein, a explorar una coalició.
L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.