El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

El Govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, busca restablir “espais de confiança” per avançar en la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat, un acord clau amb Junts per Catalunya. La negociació, que estava bloquejada, s’ha reobert després que l’executiu pactés amb Podemos la regularització extraordinària de mig milió d’immigrants. Segons Irene Montero, aquest acord era un pas previ indispensable per garantir drets abans de parlar de competències. No obstant això, la formació morada ha augmentat les seves demandes per donar suport al traspàs. El portaveu Pablo Fernández ha anunciat que ara exigiran, a més de l’eliminació d’elements “racistes” de la proposta de llei, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la derogació de l’actual llei d’estrangeria.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El Govern espanyol, després d’un acord entre el PSOE i Podem, aprovarà una regularització extraordinària que podria beneficiar al voltant de mig milió de persones migrants. La mesura, anunciada per l’eurodiputada Irene Montero, es tramitarà mitjançant un reial decret en el Consell de Ministres, evitant així la tramitació parlamentària de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ja havia estat admesa. Per acollir-s’hi, les persones hauran de demostrar una estada a Espanya d’almenys cinc mesos abans del 31 de desembre de 2025 i no tenir antecedents penals rellevants. La presentació de la sol·licitud suspendrà les ordres d’expulsió i, un cop admesa, atorgarà una autorització provisional de residència i treball. Si la resolució és favorable, es concedirà un permís d’un any, amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a una realitat social existent.

La implementació de la llei d’eficiència judicial, que transforma els jutjats unipersonals en Tribunals d’Instància, està generant reptes organitzatius significatius a Barcelona. Segons han explicat el conseller Ramon Espadaler i la presidenta dels tribunals de Barcelona, Cristina Ferrando, aquest canvi ha provocat un moviment massiu de funcionaris, nombroses vacants i necessitats de formació, retardant la seva aplicació completa. Una de les conseqüències més notables és que la Ciutat de la Justícia s’ha quedat petita setze anys després de la seva inauguració, obligant el Departament de Justícia a buscar nous espais. En aquest context, i en resposta a les demandes de reforç, el govern espanyol ha anunciat la creació de 91 noves places de jutge a Catalunya per al 2026, destinades a reforçar principalment els nous tribunals a ciutats com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

La treva política entre el Partit Popular (PP) i el govern espanyol, establerta després del greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), s’ha trencat en menys de 48 hores. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo acusa l’executiu de Pedro Sánchez de manca de transparència i de no facilitar-los informació privada, comparant la situació amb la gestió de la tragèdia d’Angrois. El govern, per la seva banda, defensa que la informació es comparteix de manera transparent amb tota la societat i que hi ha contacte permanent amb la Junta d’Andalusia. La tensió ha augmentat amb un segon accident de tren a Gelida, que el PP ha considerat el detonant definitiu per intensificar les crítiques. Els populars acusen ara el govern d’ocultar informació, de mala gestió i de generar desconfiança en el sistema ferroviari, centrant els seus atacs en el ministre de Transports, Óscar Puente.

L’acord de finançament assolit entre el govern espanyol i Esquerra Republicana, anunciat per Oriol Junqueras, ha provocat reaccions contraposades en el panorama polític català. El pacte, que preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a Catalunya i garanteix el principi d’ordinalitat, ha estat celebrat pel president Salvador Illa (PSC) com “el millor finançament de la història”, destacant que és un model on “tothom guanya”. En una línia similar, David Cid (Comuns) ha valorat positivament l’arribada d’un “volum ingent de recursos” que s’han de destinar a blindar els serveis públics. En canvi, l’expresident Artur Mas ha qualificat l’acord d’“insuficient”, argumentant que no representa un canvi de model real i ha instat a un “acord de país” per aprofitar la força parlamentària i aconseguir millores substancials, com “la clau de la caixa”.

Dilluns a la tarda, tres carros de combat israelians van atacar un batalló espanyol de la Força Interina de Nacions Unides al Líban (FINUL) al sud del país, prop de la localitat del Khiam. La patrulla de cascs blaus s’havia apropat per monitorar els vehicles, que havien entrat en territori libanès fora de la zona de seguretat establerta. En resposta, els tancs van disparar tres projectils de canó que van impactar a prop dels soldats, sense causar ferits. El govern espanyol va condemnar fermament l’acció, qualificant-la d’“inacceptable” i de “seriosa escalada”, i va exigir a Israel que respecti el dret internacional i l’alto el foc acordat el novembre de 2024. Aquest incident no és un fet aïllat i se suma a altres atacs contra les forces de pau en un context de tensió contínua entre Israel i Hezbol·là. La patrulla es va replegar a la Base Miguel de Cervantes.

El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.

El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.