El Govern espanyol ha implementat un paquet de mesures anticrisi a causa de la guerra a l’Orient Mitjà, que inclou una rebaixa de l’IVA dels carburants del 21% al 10% i una reducció de l’impost especial d’hidrocarburs. Aquesta acció buscava un estalvi mitjà de 20 cèntims per litre per als consumidors. No obstant això, l’organització de consumidors Facua ha denunciat que 2.337 benzineres a tot l’Estat, 332 de les quals a Catalunya, van apujar els seus preus base per absorbir parcialment o totalment la rebaixa fiscal el mateix dia que entrava en vigor. Malgrat aquesta pràctica, el preu mitjà ha experimentat una caiguda. L’evolució futura dels preus dependrà de l’aplicació completa de les mesures, la volatilitat del preu del barril de Brent i la durada del conflicte.

El govern espanyol ha aprovat un nou pla anticrisi per mitigar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà, en un procés marcat per les tensions entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. La reunió del Consell de Ministres va patir un retard considerable perquè Sumar exigia incloure mesures sobre habitatge, com la pròrroga automàtica dels lloguers, i un límit als beneficis empresarials. El president Pedro Sánchez es va resistir a aquestes propostes per garantir els suports necessaris al Congrés. El pla final se centra en ajudes fiscals, destacant la rebaixa de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%, a més de l’eliminació temporal de l’impost especial sobre l’electricitat. Aquestes mesures, que ja han entrat en vigor, estaran vigents fins a finals de juny i inclouen una clàusula de desactivació si els preus baixen substancialment.

El Govern espanyol ha publicat al BOE el seu pla anticrisi, valorat en 5.000 milions d’euros, per pal·liar les conseqüències econòmiques del conflicte a l’Orient Mitjà. El paquet inclou 80 mesures, entre les quals destaca la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a l’electricitat, el gas i els carburants, vigent fins al 30 de juny. Aquesta mesura confirma les intencions avançades pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, qui també va descartar per ara rebaixes fiscals en els aliments. El pla també contempla ajudes directes de 20 cèntims per litre de combustible per al sector agrícola, una bonificació del 80% en peatges per a la indústria i l’extensió del bo social elèctric. A més, un decret separat, impulsat per Sumar, prorroga automàticament els contractes de lloguer durant dos anys.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, generant una greu disrupció en el subministrament mundial de petroli i matèries primeres. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, causant un augment immediat dels carburants a Espanya, amb la gasolina superant els 1,71 €/l i el dièsel els 1,84 €/l. L’impacte s’estén a l’encariment de fertilitzants com la urea, afectant l’agricultura i traslladant-se a la cistella de la compra, amb pujades destacades en productes com els ous (30,1%). Com a resposta a la incertesa i el risc d’inflació, la Reserva Federal dels EUA, presidida per Jerome Powell, i el Banc Central Europeu han optat per mantenir els tipus d’interès sense canvis, mentre que el Govern espanyol prepara un paquet de mesures per pal·liar els efectes econòmics.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una posició pròpia davant la crisi amb l’Iran, distanciant-se de Washington amb una ferma postura de “no a la guerra”. Aquesta decisió, que implica un xoc polític amb la Casa Blanca i la negativa a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón, s’interpreta com una estratègia per convertir la política exterior en una eina de política domèstica. Aquesta maniobra, anomenada “Operació Bandera”, busca reapropiar-se de la bandera espanyola com a símbol d’una sobirania progressista i redefinir el patriotisme. L’executiu aprofita l’efecte rally round the flag per cohesionar el seu electorat, però aquesta estratègia comporta riscos significatius, com un possible aïllament diplomàtic dins de l’OTAN i la Unió Europea i conseqüències econòmiques negatives per la dependència comercial i energètica amb els Estats Units.

En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del govern de Salvador Illa depèn de manera crucial del suport d’ERC, malgrat que ja s’ha tancat un acord amb els Comuns. Els republicans mantenen dues condicions indispensables per iniciar la negociació formal dels comptes. Per una banda, han assolit un “acord polític” pràcticament tancat amb el govern espanyol per a la creació d’un consorci d’inversions que supervisi l’execució de les obres de l’Estat a Catalunya, una qüestió impulsada per la crisi de Rodalies. No obstant això, la segona exigència, la gestió del 100% de l’IRPF, continua encallada per la negativa del Ministeri d’Hisenda. Malgrat que ERC ha retirat la seva proposició de llei del Congrés per facilitar el diàleg, insisteix que sense garanties fermes en ambdues carpetes no s’asseurà a negociar els comptes catalans.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol avancen cap a un acord imminent per a la creació d’un consorci d’inversions, un organisme participat per ambdues administracions que ha de garantir l’execució de les inversions estatals a Catalunya. Aquest progrés, impulsat per la necessitat de corregir la desinversió històrica evidenciada en crisis com la de Rodalies, és un pas important però insuficient perquè els republicans s’asseguin a negociar els pressupostos amb el govern de Salvador Illa. El partit liderat per Oriol Junqueras manté com a condició indispensable un compromís ferm per al traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una qüestió que roman estancada per la resistència del Ministeri d’Hisenda. Davant d’aquest bloqueig, ERC ha retirat la seva proposició de llei sobre l’impost i planteja ara introduir la seva demanda mitjançant esmenes al futur model de finançament.

El govern espanyol, a instàncies del Consell de Ministres, sol·licitarà a la Fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d’intel·ligència artificial. El president Pedro Sánchez ha declarat que “la impunitat dels gegants ha d’acabar”, argumentant que aquestes empreses atempten contra la salut mental, la dignitat i els drets dels menors. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha reforçat aquesta posició qualificant la pràctica de “violència sexual digital” i ha destacat el compromís del govern per protegir la infància. Aquesta mesura forma part d’una ofensiva més àmplia per regular les xarxes socials, que inclou la proposta de prohibir-ne l’accés a menors de 16 anys i la tipificació dels deepfakes com a delicte contra l’honor.