La Guàrdia Civil ha sol·licitat la col·laboració ciutadana per avançar en la investigació de l’homicidi de Magdalena Mas Vilaltella, una dona de 38 anys de Riudoms assassinada el 2005. Les seves restes van ser localitzades l’agost d’aquell any en una zona boscosa d’Olesa de Montserrat, mesos després que es denunciés la seva desaparició a Reus. El cos, que presentava signes de mort violenta, no va ser identificat fins al 2014 mitjançant el programa d’identificació genètica Fènix. Per intentar trobar el responsable, els investigadors han difós tres proves clau: una fotografia de la víctima, imatges d’un home fent servir la seva targeta bancària en un caixer de Terrassa l’endemà de la desaparició, i un fragment de samarreta que podria pertànyer a l’autor del crim.

El Tribunal Suprem ha ratificat la sanció a un agent de la Guàrdia Civil per emborratxar-se mentre estava de servei al gimnàs de la Presidència del govern espanyol l'1 d’abril de 2022. Després de consumir cerveses i ginebra amb altres companys, l’agent va ser trobat amb evidents símptomes d’intoxicació etílica. L’incident va culminar quan va ensenyar el cul al cap dels escortes del president Pedro Sánchez, mentre ballava i es posava a la gatzoneta. La sala militar del tribunal va desestimar el recurs de l’agent, basant-se en nombroses declaracions de testimonis que van corroborar el seu estat. La sanció, que consisteix en una suspensió de funcions i sou durant vint dies, es va imposar per una falta greu qualificada com a “conducta indigna, incorrecta i irrespectuosa” per a un membre del cos.

Un home de 65 anys ha mort i una dona de 60 ha resultat ferida de gravetat a la urbanització Cala Sant Esteve, a Es Castell (Menorca), després que una roca de grans dimensions es desprengués sobre el seu habitatge dimarts de matinada. L’impacte va causar l’esfondrament parcial de la casa, deixant la parella atrapada sota la runa. Els Serveis d’Emergències, incloent-hi efectius dels Bombers i la Guàrdia Civil, van acudir al lloc. Els sanitaris van confirmar la mort de l’home i van rescatar la dona, que va ser traslladada d’urgència a l’Hospital Mateu Orfila amb un politraumatisme greu. Aquest incident constitueix el segon accident mortal en un habitatge a les Illes Balears durant el mes de gener.

La investigació sobre el greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), considerat el pitjor de l’alta velocitat a Espanya, avança amb noves dades clau. El balanç final de víctimes s’ha elevat a 45 morts, totes ja identificades després de localitzar els dos últims cossos desapareguts sota el tren Alvia. Les anàlisis de la caixa negra del tren Iryo revelen que el seu maquinista, després de descarrilar, va informar d’una incidència tècnica sense ser conscient de la col·lisió posterior amb el comboi Alvia, que va tenir lloc vint segons després. En una segona trucada va alertar del descarrilament i va demanar ajuda, però sense esmentar l’impacte. La Guàrdia Civil ja ha entregat un primer atestat al jutge, mentre la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) analitza les caixes negres i altres proves per esclarir les causes del sinistre.

Espanya ha patit dos greus accidents ferroviaris en poc temps, un a Adamuz (Còrdova) i un altre a Gelida (Alt Penedès), ambdós sota investigació per possibles fallades en la infraestructura. El sinistre d’Adamuz, que va implicar dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, ha deixat un balanç d’almenys 40 morts. La Guàrdia Civil centra la seva investigació en una possible ruptura de la via, possiblement per una soldadura defectuosa, descartant l’error humà i l’excés de velocitat. Per la seva banda, a Gelida, un tren de la línia R4 de Rodalies va xocar contra un mur de contenció que es va esfondrar, causant la mort d’un maquinista en pràctiques. Tot i que figures com el ministre Óscar Puente van atribuir inicialment l’esllavissada a un temporal, els Mossos d’Esquadra investiguen si la falta de manteniment per part d’Adif va ser un factor determinant.

El greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), que va involucrar dos trens d’alta velocitat, entre ells un Alvia de la ruta Madrid-Huelva, ha deixat un balanç provisional de 39 morts i una cinquantena de ferits. Enmig de la tragèdia, els familiars dels passatgers viuen hores d’angoixa i incertesa, recorrent a les xarxes socials com X/Twitter per buscar desesperadament informació sobre els seus éssers estimats. Les autoritats, com el servei 112 Andalusia, han demanat als supervivents que comuniquin el seu estat per alliberar les línies telefòniques d’emergència habilitades per Adif i Iryo. La identificació de les víctimes mortals és complexa, motiu pel qual la Guàrdia Civil ha començat a recollir mostres d’ADN per facilitar la tasca de l’Institut de Medicina Legal de Còrdova, mentre es tem que la xifra de morts pugui augmentar.

Un avió de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat després que un passatger creés un punt d’accés Wi-Fi amb el nom amenaçador “I have a bomb, everyone will die”. Aquesta acció, considerada una “broma de mal gust”, va desencadenar una resposta de seguretat a gran escala. El pilot va activar el codi d’emergència, la qual cosa va provocar l’activació del protocol europeu Quick Reaction Alert (QRA), que va mobilitzar caces de l’exèrcit espanyol i francès per escortar l’aeronau. A terra, Aena va activar l’alarma general i el Comitè de Crisi Aeroportuària (CECOR), i a nivell autonòmic es va implementar el Pla Aerocat. Un cop evacuat el passatge, la Guàrdia Civil va inspeccionar l’avió i va descartar la presència d’explosius, iniciant una investigació per identificar el responsable.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez ha estat detinguda per la Guàrdia Civil juntament amb l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, i l’empresari Antxon Alonso. La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, se centra en presumptes irregularitats en contractacions públiques de la SEPI, amb acusacions de prevaricació, tràfic d’influències i organització criminal. Aquesta detenció s’afegeix a una altra causa contra Díez per suborn, arran de la filtració d’àudios on se la sentia maniobrar per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO). L’objectiu era desacreditar les investigacions de la UCO sobre l’entorn del PSOE i Pedro Sánchez. Díez ha defensat que les seves accions formaven part d’una “investigació periodística” sobre les clavegueres de l’Estat. L’operació ha inclòs escorcolls a diverses empreses i connecta la trama amb el cas Koldo a través de la mercantil Servinabar, vinculada a Santos Cerdán.

Un jutjat de Cerdanyola ha obert una investigació per un possible delicte contra el medi ambient per determinar l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA). L’actuació judicial, que es preveu que sigui declarada secreta, s’inicia arran d’un atestat conjunt de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. La principal hipòtesi apunta a un error de bioseguretat en un centre de recerca, com l’IRTA-CReSA, situat a prop del focus inicial on s’han detectat 13 casos positius en senglars. Paral·lelament, un comitè d’experts científics ha començat a auditar els laboratoris de la zona per esbrinar-ne la causa. Com a mesura preventiva, se sacrificaran uns 30.000 porcs de 39 granges properes, tot i no haver-hi cap cas positiu en porcs d’engreix. El conseller Òscar Ordeig ha garantit la plena col·laboració del Govern en les investigacions.