El greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), que va involucrar dos trens d’alta velocitat, entre ells un Alvia de la ruta Madrid-Huelva, ha deixat un balanç provisional de 39 morts i una cinquantena de ferits. Enmig de la tragèdia, els familiars dels passatgers viuen hores d’angoixa i incertesa, recorrent a les xarxes socials com X/Twitter per buscar desesperadament informació sobre els seus éssers estimats. Les autoritats, com el servei 112 Andalusia, han demanat als supervivents que comuniquin el seu estat per alliberar les línies telefòniques d’emergència habilitades per Adif i Iryo. La identificació de les víctimes mortals és complexa, motiu pel qual la Guàrdia Civil ha començat a recollir mostres d’ADN per facilitar la tasca de l’Institut de Medicina Legal de Còrdova, mentre es tem que la xifra de morts pugui augmentar.

Un avió de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat després que un passatger creés un punt d’accés Wi-Fi amb el nom amenaçador “I have a bomb, everyone will die”. Aquesta acció, considerada una “broma de mal gust”, va desencadenar una resposta de seguretat a gran escala. El pilot va activar el codi d’emergència, la qual cosa va provocar l’activació del protocol europeu Quick Reaction Alert (QRA), que va mobilitzar caces de l’exèrcit espanyol i francès per escortar l’aeronau. A terra, Aena va activar l’alarma general i el Comitè de Crisi Aeroportuària (CECOR), i a nivell autonòmic es va implementar el Pla Aerocat. Un cop evacuat el passatge, la Guàrdia Civil va inspeccionar l’avió i va descartar la presència d’explosius, iniciant una investigació per identificar el responsable.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez ha estat detinguda per la Guàrdia Civil juntament amb l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, i l’empresari Antxon Alonso. La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, se centra en presumptes irregularitats en contractacions públiques de la SEPI, amb acusacions de prevaricació, tràfic d’influències i organització criminal. Aquesta detenció s’afegeix a una altra causa contra Díez per suborn, arran de la filtració d’àudios on se la sentia maniobrar per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO). L’objectiu era desacreditar les investigacions de la UCO sobre l’entorn del PSOE i Pedro Sánchez. Díez ha defensat que les seves accions formaven part d’una “investigació periodística” sobre les clavegueres de l’Estat. L’operació ha inclòs escorcolls a diverses empreses i connecta la trama amb el cas Koldo a través de la mercantil Servinabar, vinculada a Santos Cerdán.

Un jutjat de Cerdanyola ha obert una investigació per un possible delicte contra el medi ambient per determinar l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA). L’actuació judicial, que es preveu que sigui declarada secreta, s’inicia arran d’un atestat conjunt de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. La principal hipòtesi apunta a un error de bioseguretat en un centre de recerca, com l’IRTA-CReSA, situat a prop del focus inicial on s’han detectat 13 casos positius en senglars. Paral·lelament, un comitè d’experts científics ha començat a auditar els laboratoris de la zona per esbrinar-ne la causa. Com a mesura preventiva, se sacrificaran uns 30.000 porcs de 39 granges properes, tot i no haver-hi cap cas positiu en porcs d’engreix. El conseller Òscar Ordeig ha garantit la plena col·laboració del Govern en les investigacions.

Un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil exposa una presumpta trama de comissions il·legals que implica l’exdirigent del PSOE, Santos Cerdán. Segons la investigació, Cerdán hauria actuat com a enllaç entre la constructora Acciona i el Ministeri de Transports, dirigit per José Luís Ábalos. A canvi, l’empresa Servinabar, vinculada a l’entorn de Cerdán, rebia una comissió del 2% net per cada contracte d’obra pública adjudicat a Acciona. Aquesta operativa constituïa la principal font d’ingressos de Servinabar, representant el 75% dels seus beneficis. L’informe detalla que els fons haurien beneficiat directament Cerdán i la seva família, a través del lloguer d’un àtic, pagaments a familiars i l’ús d’una targeta de crèdit per a despeses personals. Arran d’aquestes revelacions, el jutge Leopoldo Puente ha imputat un exdirectiu d’Acciona, Justo Vicente Pelegrini, i dos dels seus subordinats.

Dues operacions policials recents han desmantellat a Catalunya dues organitzacions criminals especialitzades en fraus basats en la falsificació de documents. En una primera actuació, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van desarticular una xarxa responsable d’una macroestafa immobiliària d'1,2 milions d’euros. Aquest grup, amb líders a Sevilla, utilitzava la usurpació d’identitat i la simulació de poders notarials per enganyar inversors. L’operatiu, iniciat per una denúncia a Figueres, va culminar amb 22 detinguts. Paral·lelament, una altra operació de la Guàrdia Civil, anomenada Retorncat, va desarticular un grup a Barcelona, Badalona i Castelldefels que facilitava empadronaments falsos i parelles de fet fictícies a migrants, cobrant fins a 15.000 euros per expedient. Aquesta segona intervenció va resultar en set detinguts. Ambdós entramats criminals compartien mètodes com la falsedat documental i la usurpació de l’estat civil.

Una operació conjunta entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra va culminar amb la detenció de cinc persones per la seva presumpta implicació en el matrimoni forçat d’una menor de 14 anys. La jove, originària de Corella (Navarra), hauria estat venuda als seus sogres per 5.000 euros, cinc ampolles de whisky i aliments. Després de desaparèixer al gener, va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques mentre demanava almoina. Tot i que inicialment va ser posada sota la protecció de la DGPPIA i es van imputar delictes de tràfic d’éssers humans, el cas va fer un gir inesperat. El Jutjat de Tudela va arxivar provisionalment la causa i va alliberar els detinguts després que la menor declarés que no era víctima de cap delicte, negués el matrimoni forçat i demanés tornar amb els seus pares.

Una operació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil ha culminat amb la detenció de cinc persones per un cas de tràfic d’éssers humans i matrimoni forçat. La víctima és una menor de 14 anys, desapareguda de Corella (Navarra), que va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques (Lleida) mentre demanava almoina. La investigació va destapar que els seus pares l’havien venut per 5.000 euros i cinc ampolles de whisky per casar-la amb un jove de 21 anys de Mollerussa. Els arrestats són els pares de la nena, el nuvi i els pares d’aquest, acusats també de mendicitat infantil. La menor, que no estava escolaritzada, ha quedat sota la protecció de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo assenyala la presumpta influència de l’empresari Víctor de Aldama en el govern canari, llavors presidit per l’actual ministre Ángel Víctor Torres, per a la compra de material sanitari durant la pandèmia. La investigació apunta que Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, va fer d’intermediari a canvi de comissions. Aquestes revelacions han provocat que el PP demani la dimissió de Torres, qui defensa la seva innocència emparant-se en l’aval de diversos òrgans fiscalitzadors com el Tribunal de Comptes. D’altra banda, el Ministeri de Consum ha proposat una sanció de 3,6 milions d’euros a la immobiliària Lloguer Segur per diverses infraccions greus i molt greus. La proposta, que sorgeix d’una denúncia de Facua, castiga pràctiques abusives com el cobrament de despeses il·legals als llogaters en benefici dels propietaris.