La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat dràsticament arran del tancament parcial de l’estret d’Ormuz. El president Donald Trump ha emès un ultimàtum, ajornat diverses vegades, exigint la seva reobertura sota l’amenaça d’atacar infraestructures civils iranianes, arribant a advertir que “morirà tota una civilització”. Aquest discurs bel·ligerant no ha convençut els mercats, provocant una forta pujada del preu del petroli, amb el barril de Brent superant els 108 dòlars, i caigudes generalitzades a les borses mundials. Com a resposta, l’Iran ha atacat instal·lacions energètiques a països del Golf com Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i la Guàrdia Revolucionària ha tallat les comunicacions extraoficials amb Washington, assegurant que establiran un “nou ordre” al golf Pèrsic.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’intensifica al voltant del bloqueig de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al subministrament mundial de petroli. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran amenaça de no permetre el pas de cru si continuen els atacs dels EUA i Israel, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, condiciona la pau a indemnitzacions i garanties. Malgrat que Donald Trump assegura que la guerra està a punt d’acabar, pressionat per les greus conseqüències econòmiques, els bombardejos israelians sobre Teheran i Beirut continuen. En resposta, la Guàrdia Revolucionària i Hezbol·là han coordinat un atac amb míssils contra Israel. Per garantir la seguretat marítima, França, sota el lideratge d’Emmanuel Macron, ha anunciat l’enviament d’una missió militar defensiva. Paral·lelament, per mitigar la pujada del preu del cru, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha acordat alliberar 400 milions de barrils de les seves reserves estratègiques.

Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

Després de l’assassinat del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, Mojtaba Khamenei ha estat designat nou líder suprem de l’Iran per l’Assemblea d’Experts. Aquest clergue de 56 anys, amb rang de hojatoleslam, era considerat un poder a l’ombra i la mà dreta del seu pare, amb forts vincles amb la Guàrdia Revolucionària. El seu nomenament unànime és vist com un acte de desafiament cap a Donald Trump, qui ja ha advertit que el nou líder “no durarà gaire” sense el seu vistiplau. La decisió ha generat controvèrsia per instaurar una successió hereditària, evocant la monarquia enderrocada el 1979. Mojtaba, que ja estava sota sancions nord-americanes, és acusat per l’oposició de reprimir violentament la dissidència i el seu ascens tanca la porta a una sortida negociada del conflicte.

Després de l’assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, l’Iran ha viscut una escalada bèl·lica i una crisi de successió resolta amb el nomenament del seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder. L’elecció, realitzada per l’Assemblea d’Experts, ha comptat amb el suport clau de la Guàrdia Revolucionària i instaura una successió dinàstica en un moment de màxima tensió. El nomenament es produeix enmig d’una greu escalada regional: l’Iran ha respost amb atacs a bases nord-americanes i països veïns, mentre que Hezbollah ha obert un front contra Israel, que al seu torn ha iniciat una campanya al Líban. La campanya de bombardejos liderada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu continua amb l’objectiu d’un canvi de règim, afectant ja instal·lacions petrolieres. Aquesta situació ha provocat el tancament de l’Estret d’Ormuz i un augment del preu del cru, tot i que s’ha descartat el risc d’una Tercera Guerra Mundial.

L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

Els Estats Units i Israel han llançat una operació militar conjunta per aire i mar contra l’Iran, amb l’objectiu declarat d’enderrocar el règim dels aiatol·làs. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat “una gran operació de combat”, instant la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes i la població a iniciar una revolució per assolir la seva llibertat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport a l’ofensiva, anomenada “Rugit del Lleó”. Com a resposta, l’Iran ha llançat diverses onades de míssils balístics contra Israel i ha atacat bases militars nord-americanes a Qatar, Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. S’han registrat explosions a ciutats iranianes clau com Teheran. En l’àmbit internacional, el ministre espanyol José Manuel Albares ha demanat una desescalada i respecte al dret internacional.