La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.

El govern espanyol ha aprovat un nou pla anticrisi per mitigar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà, en un procés marcat per les tensions entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. La reunió del Consell de Ministres va patir un retard considerable perquè Sumar exigia incloure mesures sobre habitatge, com la pròrroga automàtica dels lloguers, i un límit als beneficis empresarials. El president Pedro Sánchez es va resistir a aquestes propostes per garantir els suports necessaris al Congrés. El pla final se centra en ajudes fiscals, destacant la rebaixa de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%, a més de l’eliminació temporal de l’impost especial sobre l’electricitat. Aquestes mesures, que ja han entrat en vigor, estaran vigents fins a finals de juny i inclouen una clàusula de desactivació si els preus baixen substancialment.

L’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat un seguit de projectes urbanístics de gran envergadura per transformar la ciutat. A Ciutat Vella, es destinarà una inversió d’11,7 milions d’euros per convertir l’actual pista municipal de Drassanes en un poliesportiu cobert, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social al Raval. Aquesta actuació, que començarà el 2028, s’emmarca en un pla més ampli que també inclou la rehabilitació d’infraestructures històriques com el pont de Marina i el viaducte de Vallcarca. Paral·lelament, el consistori impulsarà la transformació dels entorns de la futura estació de la Sagrera amb una inversió de 260 milions d’euros fins al 2031. Aquest projecte preveu la construcció d’11.300 habitatges, la creació del parc més gran de la ciutat i un nou pol econòmic que generarà uns 10.000 llocs de treball, reconnectant els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

Catalunya va tancar l’any 2025 amb un notable increment en la signatura d’hipoteques, assolint la xifra més elevada des del 2010. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van constituir un total de 87.011 préstecs sobre habitatge, fet que suposa un augment del 18,41% respecte a l’any anterior i el segon exercici consecutiu de creixement. Aquesta tendència a l’alça, lleugerament superior a la mitjana estatal, també es va reflectir en l’import mitjà dels préstecs, que va pujar fins als 183.641 euros anuals. El mes de desembre va ser especialment significatiu, amb més de 6.400 operacions signades, la millor dada per a aquest mes en 16 anys. A més, l’import mitjà al desembre va marcar un màxim històric per a aquest període, acostant-se als 195.000 euros.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, avança en la proposta per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades, una condició “irrenunciable” dels Comuns per aprovar els pressupostos. La mesura compta amb l’aval de quatre informes d’experts que la consideren jurídicament viable i constitucional. L’exmagistrat Carles Viver Pi-Sunyer afirma que les comunitats autònomes estan constitucionalment legitimades per limitar el dret a la propietat, mentre que altres experts com Pablo Feu, Jaime Palomera i Fuensanta Alcalá la justifiquen com una intervenció administrativa vàlida per prioritzar l’ús residencial. Per implementar-la, el Departament de Territori treballa en una modificació de la llei d’urbanisme que garanteixi la seguretat jurídica i un caràcter temporal. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat “valentia i voluntat política” a l’executiu per fer-la efectiva.

Elisenda Alamany es consolida com la candidata única d’Esquerra Republicana (ERC) a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals del 2027, després que no s’hagi presentat cap alternativa a les primàries del partit. Tot i que el procés intern continuarà fins a la seva proclamació oficial a finals de febrer, la seva candidatura representa el primer gran examen electoral per a la nova direcció del partit, liderada per ella mateixa i Oriol Junqueras. Per afrontar aquest repte i remuntar els resultats del 2023, ERC ha dissenyat una estratègia renovada amb un discurs “amb identitat” centrat en reptes clau com l’habitatge, la gestió del turisme massiu i la protecció del català. Aquesta aposta es complementa amb una nova estratègia de comunicació a les xarxes socials, més directa i informal, que busca connectar amb la ciutadania i aprofitar l’impuls que reflecteix el darrer baròmetre municipal.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 32,6% dels vots, tot i que pateix una caiguda significativa que redueix el seu avantatge sobre el Partit Popular a deu punts. El PP creix fins al 22,4%, mentre que Vox també augmenta la seva intenció de vot fins al 18,8%, consolidant un gir a la dreta en el panorama polític. Per contra, els socis de govern, Sumar i Podem, perden força. Pel que fa a la valoració de líders, Pedro Sánchez és el preferit malgrat que cap polític aprova, superant Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo. L’enquesta, realitzada a 4.000 persones, assenyala l’habitatge com la principal preocupació ciutadana (40%), per davant dels “problemes polítics”.

El president Salvador Illa encara el seu segon Debat de Política General al Parlament de Catalunya amb el repte principal d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2026. Durant la seva intervenció, s’espera que anunciï una nova proposta en matèria d’habitatge per fomentar la col·laboració publicoprivada i la construcció d’habitatges privats. El debat posarà a prova la relació amb els seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, que el pressionaran per complir els acords signats. ERC condiciona qualsevol negociació pressupostària a avenços concrets en el finançament singular, mentre que els Comuns reclamen més acció en polítiques d’habitatge. Mentrestant, Junts per Catalunya, principal partit de l’oposició, utilitzarà el debat per vincular la política catalana a l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez a Madrid. La immigració i les infraestructures seran altres temes destacats.