L’acord de pau entre Israel i Hamàs, negociat per Qatar, Turquia i Egipte, posa fi a un període de profund aïllament internacional per a l’estat hebreu. Malgrat els seus èxits militars, el govern de Benjamin Netanyahu va enfrontar-se a una condemna global per la seva ofensiva a Gaza, considerada un genocidi per l’ONU, fet que va provocar que aliats històrics com el Regne Unit i França reconeguessin l’Estat palestí i que Alemanya suspengués la venda d’armes. La tensió amb els Estats Units va escalar quan Israel va ignorar les advertències sobre Rafah i va bombardejar Qatar durant les converses. Finalment, la pressió del president Donald Trump, que va forçar Netanyahu a disculpar-se, ha culminat en un alto el foc. Trump ha celebrat aquest pacte davant la Knesset com l’inici d’una “era daurada” per al Pròxim Orient.

Just dos anys després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 al quibuts de Nir Oz, s’ha assolit un acord de pau a Gaza que ha permès l’alliberament dels ostatges israelians. Aquest esdeveniment compleix la principal condició que les famílies de les víctimes consideraven necessària per començar a tancar les ferides. L’acord, mediat pel president dels Estats Units, Donald Trump, estableix un intercanvi en què Israel alliberarà centenars de presos palestins. Mentre els ostatges ja han començat a tornar a casa després d’un alto el foc iniciat divendres, Trump es troba a Tel-Aviv per intervenir al parlament israelià. Paral·lelament, se celebrarà una cimera de líders mundials a Sharm al-Sheikh (Egipte) per certificar formalment el pla de pau.

Després de dos anys de guerra iniciada el 7 d’octubre de 2023, Israel i Hamàs han assolit un acord d’alto el foc que posa fi a una ofensiva que ha causat més de 67.000 morts palestins a Gaza. El pacte, fruit de la mediació de Qatar, Turquia i Egipte, ha estat celebrat per líders regionals com Recep Tayyip Erdogan i compta amb el suport clau del president nord-americà Donald Trump. L’element central de l’acord és un intercanvi a gran escala: Hamàs ha alliberat els 20 ostatges israelians que quedaven vius, mentre que Israel ha començat l’alliberament de prop de 2.000 palestins, entre presoners condemnats i civils detinguts a Gaza. Aquest esdeveniment obre una porta a l’esperança, tot i que una delegació de líders palestins a Barcelona ha recordat que l’ocupació i la repressió a Cisjordània continuen.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.

Després de dos anys de conflicte, un pla de pau impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, ha forçat un alto el foc a Gaza que inclou un intercanvi de presoners. Aquest acord situa en una posició compromesa tant al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a Hamàs. Netanyahu afronta un profund desgast intern i un aïllament internacional, evidenciat per una ordre de detenció del TPI, i ha estat eclipsat per la figura de Trump, aclamat a Israel com l’artífex de l’acord. La intervenció nord-americana es va intensificar després que Israel bombardegés Qatar, un aliat estratègic i econòmic dels EUA. Per la seva banda, Hamàs, tot i estar severament debilitat i aïllat, es nega a rendir-se i el seu desarmament es presenta com el principal escull per a una pau duradora, mentre Trump veu oportunitats econòmiques en la reconstrucció de la Franja.

S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.

Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.