Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

L’escalada militar entre l’Iran, els Estats Units i Israel ha desencadenat una estratègia arriscada per part de Teheran, que busca expandir el conflicte per generar un caos insostenible. Aquesta tàctica inclou atacs a bases nord-americanes, infraestructures civils a les petromonarquies del Golf com Qatar i l’Aràbia Saudita, i el bloqueig de facto de l’estratègic estret d’Ormuz. L’objectiu iranià és pressionar els seus adversaris perquè aturin l’agressió. Aquesta inestabilitat ha tensionat immediatament els mercats financers globals, provocant una pujada del preu del petroli Brent. Els experts adverteixen que un bloqueig prolongat de l’estret d’Ormuz, per on circula una part crucial del subministrament mundial, podria disparar el preu del barril fins als 80 o 90 dòlars, afectant la inflació a escala global.

La mort del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà que s’ha estès a nous fronts. En resposta a l’assassinat, Hezbollah va llançar atacs amb drons i míssils contra Israel, provocant una reacció immediata de Tel-Aviv. L’exèrcit israelià va executar un bombardeig intensiu sobre el sud del Líban i els suburbis de Beirut, causant almenys 31 morts. El cap de l’estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat el pas a una “ofensiva sostinguda”, mentre que el ministre de Defensa ha marcat com a objectiu el líder de Hezbollah, Naim Qassem. Paral·lelament, des dels Estats Units, Donald Trump adverteix que la “gran onada” d’atacs encara ha d’arribar. El conflicte s’ha expandit regionalment, amb un atac a la base militar britànica d’Akrotiri a Xipre, alimentant el temor d’una guerra a gran escala.