A principis del 2026, Catalunya ha assolit una població rècord de 8.210.710 habitants, un creixement interanual de l'1,1% impulsat principalment per la immigració, ja que la població amb nacionalitat estrangera s’acosta al 19,3%. Aquest augment general, registrat per l’Idescat i l’INE, contrasta amb un profund envelliment demogràfic. Per primera vegada, el grup de majors de 65 anys representa el 20% del total, mentre que la població menor de 16 anys continua disminuint i se situa al voltant del 14%, una inversió dràstica respecte al 1981, quan els joves eren el 25%. Totes les demarcacions catalanes han crescut en habitants, sent Tarragona la que experimenta l’increment relatiu més alt, amb un 1,6%. Aquesta doble tendència reflecteix una transformació estructural de la societat catalana.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per al 2023, Alella s’ha convertit per primera vegada en el municipi català més ric, amb una renda per càpita de 35.425 euros, superant Matadepera. A l’extrem oposat, Salt es manté com el municipi amb la renda més baixa. Aquestes dades revelen un augment generalitzat dels ingressos a Catalunya, amb un creixement mitjà del 8,5% fins a assolir els 20.789 euros per habitant, i un increment registrat a 464 dels 470 municipis analitzats. Per comarques, el Barcelonès continua sent la més rica, mentre que l’Alt Camp destaca pel major creixement percentual. L’anàlisi també mostra diferències en l’origen dels ingressos: mentre que a Alella els salaris tenen un pes predominant, a Salt les prestacions socials representen una part més significativa dels recursos familiars.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.