Durant el 2025, més de 3.000 persones van morir intentant arribar a Espanya per mar, una xifra significativament inferior a la de l’any anterior a causa de la davallada d’arribades a les Canàries. No obstant això, segons l’organització Caminando Fronteras, la ruta algeriana del Mediterrani Occidental, principalment cap a les illes Balears, s’ha consolidat com el principal circuit migratori i el més perillós. Aquest trajecte va registrar 1.037 víctimes mortals, el doble que l’any previ, en tragèdies que involucren embarcacions més petites. L’activista Helena Maleno atribueix aquest augment de morts a la manca de mitjans de rescat i a una mala coordinació. Tot i que la ruta canària continua sent la més letal en nombre absolut de víctimes (1.906), la ruta balear ha experimentat el creixement més alarmant en sinistralitat.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.